Resultad de la ricerca de
A gh'è una pagina che el so nom l'è "Pell" in su Wiki Lumbaart. Varda anca i alter risultad trovad.
La pell a l'è 'l rivestiment pussee de foeura in del corp di vertebraa. In di mamifer (e soratutt in de l'omm) la pell l'è 'l tessuu pussee important... |
vos. Meten dent almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. La pell (ciamada anca scorza, gussa o rusca, pellaja) a l'è 'l straa protettiv che... |
scur de la pell. La classificazzion la po havégh di variazzion colturai: gh'è di colture che 'l doperen domà per quei che gh'hann la pell propi scura... |
de foeura del corp, che l'è quattaa de la pell. I laver i marchen el passagg di membrann viscos a la pell. La parolla bocca la riva del latin volgar... |
El sporran a l'è 'na part del vestii tradizional scozzes, doperaa 'me saccoccia. Faa de pell e de pel, l'è doperaa cont el kilt che l'è senza saccocc.... |
tiraa foeura de la pell di besti dopo che l'è stada consciada. In la granda magioranza di cas el coramm l'è tiraa foeura de la pell de besti levaa e coppaa... |
metodologij, per esempi l'iniezion, l'ingestion, l'inalazion o el contatt cont la pell, la gh'ha di effett in sul corp, soratutt a nivell nervos. Se la sostanza... |
cunservasión frigurìfera, se pöd truà el pum tüt l'an. Blanche Nev Braeburn: cun la pell rusa Campanina Costa's Trade Pum Fuji: assee rutunda, rica de frütósi Golden... |
reazzion infiammatoria de la pell (dermatita), che la smord ma che la tacca minga. A l'è vuna di maladii pussee comunn de la pell, e la riva a qualsessia età... |
Generalment la vegn foeura la capella, ma l'è minga semper inscì, perchè se la pell de prepuzi l'è assee elastega la resist. Erezion del grillètt Erezion de... |
fregg o, in di scarp anti-infortuni, di pericol. Tipicament l'è fada de pell, tessuu o plastega. Ona calzadura la pà avègh 'na tomera sbusada e donca... |
el negher l'è el color del lut. Se ciama negher anca vun che 'l gh'ha la pell scura, pu o manch a segonda de la coltura. El termen el gh'ha nissuna carateristega... |
i rìven fin a tri méter. El früt el se mangia per l'80%, el rest l'é la pell che la se trá via. Se pöd mangiála crüda o anca cöta. La g'ha tante calurìe... |
l'è ciamad, de solet, bech, e l'è doperada per la soa carna, per la soa pell, per la soa lana e anca per el so lacc, cont el che se poden fà di bei formai... |
Treccani Equazion diofantea lineara Equazion diofantea quadratiga Equazion de Pell Identità de Bézout Terna pitagorica Teorema de Matijasevič Teorema de Mihăilescu... |
flotta inglesa del Mediterrani e, in del 1805, al largh de Trafalgar, l'ha battuu ancamò el Napoleon, col lassàggh però la pell a la fin de la battalia.... |
incoeu la se bev in di bar de tut el mond. El nom el vegn de 'n tipo de pell che se doperava per fà i capell a Lissandria, per la Borsalino, che l'era... |
de saa mineraj e vitamin e l'è famos giamò del 1500 per juttà a avègh ona pell pussee bella. In d'ona quaj lengua neolatinna, comè 'l catalan, el franzes... |
El vestiss el fust e i radis di piant legnos: lilinscì el sostituiss la pell. L'è la part pussee esterior de la rusca di alber e l'è faa su de on tessuu... |
El prepuzzi a l'è, in l'anatomia mascolina di mamifer, quell tochell de pell, de solit morbed, che 'l quata una part pu o manch longa del bigol, in del... |