Resultad de la ricerca de
Tira in pee la pagina "Ortograféa+Del+Dücàt" in questa wiki chì! Varda anca i risultad de la ricerca
L'ortograféa del Dücàt l'è ol sistéma de régole de trascrissiù del dialèt bergamasch dovrade de l'associassiù del Dücàt de Piassa Püntida in di sò püblegassiù... |
Ol Dücàt de Bèrghem l'è stàcc öna di entità teritoriàle che i formàa ol Règn di Lombàrcc. Creàt in del 569, söbet dòpo l'invasiù guidàda da 'l rè Alboì... |
chèle doperàde 'ndèla Ortografìa bresàna modèrna e 'ndèla Ortografìa del Dücàt Semplificàda, co le sùle ecesiù de la -ch finàl per el suòno [k] (che... |
Potranga (categoria Articoi in grafia del Ducat) L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Poltranga l'è mostràt in de la tabela ché sóta Abitant censid Ponteranica ind el vocabolare del Dücàt Statìstiche... |
Giani Pisù (categoria Articoi in grafia del Ducat) Pisù a l’ fà part del Dücàt de Piassa Püntida col tìtol de Cavaliere Jure Pleno. In di artìcoi püblicàcc söl Giopì, ol giornàl del Dücàt de piassa Püntida... |
Carmelo Francia (categoria Articoi in grafia del Ducat) Zögn del 2010) l’è stacc ü poéta e scritùr bergamàsch tra i piö ‘mportàncc e cognusìcc e l’è stacc ach öna di personalità piö ‘n vésta del Dücàt de Piassa... |
Dialèt bergamàsch (categoria Articoi in grafia del Ducat) italiano-bergamasco e 'l Dizionario bergamasco-italiano (del Carmelo Francia e del Emanuele Gambarini) i dóvra chèsta ortograféa. Due corsi di dialetto bergamasco per scoprire... |
Chambéry (categoria Cümü del dipartiment de la Savoia) méter s.l.m. L'è stàda la capitàl de la Contèa prìma e del Dücàt de Savòia dòpo 'ndèi agn del 1295 al 1563, quan che pò la capitàl l'è stàda portàda a... |
mia stacc sóta Venésia, ma 'l à fai pàrt del Dücàt dè Milà 'nfìna al 1797. L'andament del nömer dei abitàncc del cümü de Arsàch l'è mostràt in de la tabela... |
Subbiano. Ad Anghiari la gh'è stàcia, el 29 de zögn del 1440, öna batàia tra i soldàcc del Dücàt de Milà e chèi de Firènse. Toscana · Cumün de la Pruvincia... |
Gioancarlo Giaàss (categoria Leterad del lombard) a ciapà ‘l pòst del maèst Francia che per ün an l’à mia püdìt ‘nsegnà. In del 2005 l'è stacc pò ach numinàt Alfiér del Dücàt e 'n del 2010 l'è dientàt... |
Umberto Zanetti (redirezzion de La gramàtega bergamasca del Ümbèrto Zanèt) tate poesée ‘n bergamàsch ( ad esèmpe l’à enzìt ol “Prémio del Giopì“ a la rassègna del Dücàt de Piassa Püntida, in ocasiù di sò otant’agn de fondassiù)... |
Türì (categoria Cumün del Piemont) Taurinorum, in onùr de l'imperadùr Aügüst. In del sich-sent la sità l'è dientàda la capitàl del Dücàt de Savòia e de alùra 'nàcc la sò stòria l'è 'ndàca... |
Pàol Diàcon (categoria Nassud in del VIII secol) la capitàl del Dücàt del Friuli. La sò famìa la fàa part de la nubiltà longobarda, el disidìa de 'ntal Leupegis, che gh'è vivìt ai tép del re Albuì. Se... |
destacàde É a nòrd e Carvàn a òvest. El nòm el vé de "Decania" che l'è 'l nòm de le südiviziù teritoriài en che l'ìa spartìt el dücàt al tép dei Longobàrdi.... |
l'è stàda la prìma ólta che 'l papa el slargàa fò i sò teretóre de fò del Dücàt de Roma. Pàol Diàcon, Historia Langobardorum, c.790 Gianluigi Barni, I... |
Verùna (categoria Comun del Veneto) 'n dücàt importànte. Sèmper a Verùna, 'ndèl an 774, Carlo Magno el g'ha mitìt fì a l'öltema rezistènsa dei Longobàrdi, minàda del Adelchi, fiöl del re... |
Kroaz Du che l’éra öna crùs nìgra sö fónt biànch dovràda dal Dücàt de Bretàgna sö la fì del Médio Éf, quand l'éra ü stat indipendènt e che l'è ligàda ach... |
la vé del fàt che 'nfìna al 1815 chèl paìs ché l'éra sóta la dominasiù del Dücàt de Pàrma e Piacènsa. T. Capello, C. Tagliavini, Dizionario degli etnici... |
Asti (categoria Cumün del Piemont) romano cunusìt col nòm de Hasta Pompeia o apò apéna Hasta, l'è stat séde del Dücàt de Asti, de la Neustria Longobàrda. Cümü lìber endèl medioévo col dirìt... |