Resultac de avëi cris
Te chësta wiki él na plata che á inom "Viena". Ciara ince ai atri resultac ciafá.
Viena (tudësch: Wien, austro-bavaresc: Wean) ie la capitela y majera zità de l'Austria y ënghe un di 9 stac federei (Bundesländer). La zità à na populazion... |
l'Austria. Viena ie na zità-stat (Stadtstaat), ajache la zità fej ora belau dut l stat ncont de spersa y populazion. L majer stat per populazion ie Viena cun... |
Österreich), ie n stat te l'Europa zentrela. Si capitela y majera zità ie Viena. La republica de l'Austria ie nasciuda ai 10 de setëmber 1919 do che ie... |
Rainhard Jürgen Fendrich (* 27 fauré 1955 a Viena) ie n ciantarin, moderator y ator de l'Austria.... |
Michael Niavarani (* 29 auril 1968 a Viena) ie n cabaretist, scritëur y atëur de l'Austria. Nasciù a Viena da na oma austriaca y n pere iranian, al scumencià... |
2020 iel l segondo majer stat federel de l'Austria ncont de populazion do Viena, y cun na spersa de 19.178 km² iel l majer stat federel ncont de spersa... |
Viena Graz Linz Salzburg Dispruch Klagenfurt Villach Wels St. Pölten Dornbirn Wiener Neustadt Steyr Feldkirch Bregenz Leoben Krems Eisenstadt Chësc articul... |
Gustav Jahn (* 17 de mei dl 1879 a Viena, Austria-Ungaria; † 17 de agost 1919 tla Ennstaler Alpen) fova n moler, graficher y arpizadëur. A scola ie jit... |
iel l segondo mënder do l Vorarlberg, sce n ne conta nia la zità-stat de Viena. L ie l stat federel plu a est de l'Austria y cunfina cun l'Ungaria. "Bevölkerung... |
iel l mënder stat de l'Austria per spersa, zënza cumpedé la zità-stat de Viena. L Vorarlberg ie l'unico stat de l'Austria ulache l ne vën nia rujenà n... |
poscibilités aladô dla storiografia: La Revoluziun franzeja dl 1789 Le Congres de Viena dl 1815 Les revoluziuns dl 1848 cun la nasciüda dles republiches tl’Europa... |
Theodor Gartner (* 4 de nuvëmber 1843 a Viena; † 29 de auril 1925 a Dispruch) ie n linguist dlas lingac neolatins y dl ladin. Al é sté professor tla université... |
(1764-1846) da Suracianins é stè governadù de Gorize y sciöche rapresentant de Viena comisser de Istria, Dalmazia y Albania. Por sü meric él gnü tut sö pro i... |
Gherdëina. Jakob ie stat cris ora danter cater per unì mandà a Viena a fé na scola. A Viena ie'l stat sun l Academia ma nce tla bertots de scultëures, turnadëures... |
sies ani tla Academia a Viena. Ruvà inò te Gherdëina à l menà na berstot per ziplé dant al dut cristc. N rata che, ajache a Viena l tlamovi Frònz, univa... |
Autoretrat cun trëdesc agn, 1484, piza d’arjënt sön papier, 27,5×19,6 cm, Viena, Graphische Sammlung Albertina • Retrat de Albrecht Dürer le Vedl, 1490... |
na sovenziun da pert dl govern dl’Austria ál frecuenté la Scora d’ert a Viena. I maestri C.Briosky, H.Burkhard y J.Kautsky ti á porté daimpró la decoraziun... |
storiografia deplü interpretaziuns: La Revoluziun franzeja dl 1789 Le Congres de Viena dl 1815 Les revoluziuns dl 1848 cun la nasciüda dles republiches tl’Europa... |
colonieles. Nce sce la relazions cun Berlin fova scialdi bones, la lianza cun Viena fova puramënter furmela, n gran pert davia che la Talia ova l nteres de... |
L Steinberg ie n crëp te l'Austria. L toca pra la ciadëina de crëps Wienerwald y à na autëza de 256 metri.... |