Resultac de avëi cris
Te chësta wiki él na plata che á inom "Tera". Ciara ince ai atri resultac ciafá.
La Tera (gherdëina: Tiera, badiot y fascian: Tera)(simbol: ) é le terzo planët en cunt dla distanza dal Sorëdl y le plü gran danter i planëc dl sistem... |
TERA ie n videojuech svilupà da y publicà ai 25 jené 2011 da Naver Corporation. Steam.... |
Micereces de Tera ie n chemun de la Spania te la provinzia de Zamora de la Castilia y León. Tl 2018 ovel na populazion de 438 ti cunfins dl chemun, sun... |
Camarzana de Tera ie n chemun de la Spania te la provinzia de Zamora de la Castilia y León. Tl 2018 ovel na populazion de 735 ti cunfins dl chemun, sun... |
Melgar de Tera ie n chemun de la Spania te la provinzia de Zamora de la Castilia y León. Tl 2018 ovel na populazion de 344 ti cunfins dl chemun, sun na... |
Calzadilla de Tera ie n chemun de la Spania te la provinzia de Zamora de la Castilia y León. Tl 2018 ovel na populazion de 302 ti cunfins dl chemun, sun... |
Santibáñez de Tera ie n chemun de la Spania te la provinzia de Zamora de la Castilia y León. Tl 2018 ovel na populazion de 360 ti cunfins dl chemun, sun... |
Vega de Tera ie n chemun de la Spania te la provinzia de Zamora de la Castilia y León. Tl 2018 ovel na populazion de 311 ti cunfins dl chemun, sun na spersa... |
tëmp sura o sot la spersa dla tera. L’ega röia tres la plöia, le dlighé dla nëi y di dlaciá o da faldes idriches sot tera ite. I rüs röia te d’atri rüs... |
Santa Croya de Tera ie n chemun de la Spania te la provinzia de Zamora de la Castilia y León. Tl 2018 ovel na populazion de 291 ti cunfins dl chemun, sun... |
é n toch de tera frëma incertlada dal'ega. N'isola pó ester tl'ega de n rü, de n lech o dl mer. Ala pert dl grund che despartësc la tera frëma dal’ega... |
sferoidala. Danter i planëc dla tera, a chi che an ti dij insciö aladô dles carateristiches che ti somëia a chëres dla Tera, che é metüs adöm dantadöt da... |
Valdeavellano de Tera ie n chemun de la Spania te la provinzia de Soria de la Castilia y León. Tl 2018 ovel na populazion de 207 ti cunfins dl chemun,... |
L’Ozean Indian é le terzo ozean dla Tera en cunt de spersa y de volum do l’Ozean Pazifich y l’Ozean Atlantich.... |
L’Ozean Pazifich é le maiú ozean dla Tera en cunt de spersa y de volum. Al é gnü descurí dai europeics dl 1520 cun l’esploradú portughesc Ferdinando Magelan... |
L’Ozean Atlantich é le secundo ozean dla Tera en cunt de spersa y de volum do l’Ozean Pazifich. So inom vëgn dala mitologia greca y ó dí Mer d’Atlant.... |
La natura ie l’ambiënt de nosc mond. Mpaziamënt dl ambiënt Astronomia Tera Geografia Geologia Biologia Antropologia Chimica Genetica... |
che sta tl zënter', ποταμός/potamós 'rü' y le sufis suff. -ia 'tera'; chël ó dí cioè 'tera danter i rüs Tigri y Eufrat') é n raiun storich dl’ Oriënt, conesciü... |
ala durada de n ziclus de sajuns, chël ó dí a na perioda de revoluziun dla tera encër le suredl. L corespogn a 365,256366 dis. Jené Fauré Merz Auril, aurí... |
tla tera che al ti ess mostré. Chël Bel Dî ti fej a Abram trëi impormetödes: • na gran descendënza • la benedisciun tres al de düc i popui dla tera • na... |