Resultac de avëi cris
Mët adum la plata "Nazions+dl+Riam+Unì" sön chësta wiki! Ciari ince ai resultac dla archirida.
L Riam Unì de Gran Bretania y Irlanda dl Nord ie dal 1922 incà metù adum da cater nazions: la Nghiltiera, la Scozia y la Valisa (che adum fej ora la Gran... |
de l'ijula de l'Irlanda. L Riam Unì ie metù adum da cater nazions che ie: la Nghiltiera, la Valisa, la Scozia y l'Irlanda dl Nord. Si spersa ie de 241... |
L'Irlanda dl Nord (nglëisc: Northern Ireland, irlandesc: Tuaisceart Éireann, Ulster Scots: Norlin Airlann) ie una de la cater nazions che fej ora l Riam Unì.... |
Nghiltiera (categoria Riam Unì) gherdëina: Nghiltiera, badiot: Inghiltera) ie una de la cater nazions che fej ora l Riam Unì. La Nghiltiera ie spartida su te 48 contées zeremonieles. Chëstes... |
Scozia (categoria Riam Unì) scots: Scotland, gaelic scozzesc: Alba) ie una de la cater nazions che fej ora l Riam Unì. "Fact: Scotland's official languages are English, Scots, Gaelic... |
Valisa (categoria Riam Unì) [ˈkəm.rɨ] (scota su)) ie una de la cater nazions che fej ora l Riam Unì. Ala cumpededa de la populazion dl 2021 ovela 3 107 500 abitanc sun na spersa... |
declarazion di dërc dla persona y dl sëntadin. La Franzia ie un di mëmbri fundadëures dl'Union européa, dla Nazions unides y n cumëmber dla Francophonie... |
I Aleac de la segonda viera mundiela, dal 1942 inant tlamei la Nazions Unides, fova na lianza militera nternaziunela che ie unida adum ntan la segonda... |
te la Sozietà de la Nazions. Tl 1922 fova Benito Mussolini deventà l prim minister de la Talia, scumencian na era dl guviern dl Partit Naziunel Fascist... |
Svizra (sezion Vocabolar dl ladin leterar) neutralità tradizionela. La Svizra fej pert dla Nazions Unides, dl'EFTA, dl Cunsëi europée, dl'Urganisazion mundiela dl cumerz ma nia dl'Union européa. La Svizra... |
y gas naturel. La ie n cumëmber permanënt dl Cunsëi de Segurëza de la Nazions Unides, n cumëmber dl G20, dl SCO, BRICS, APEC, OSCE y WTO. La Ruscia à... |
uzidentela cun n valgun raions te la Caribich. L ie la majera de la cater nazions che fej ora l Rëni de i Paejes Basc. Te l'Europa à i Paejes Basc 12 provinzies... |
lista di stac dl mond per populazion. Nota: N numer te la posizion ie dat ai 193 cumëmbri de la Nazions Unides. Dependënzes y stac nia dl dut recunesciui... |