Resultac de avëi cris
Mët adum la plata "Lijëndes+ladines" sön chësta wiki! Ciari ince ai resultac dla archirida.
La lijëndes ladines dla Dolomites ie l patrimone culturel plu antich y de valuta tla tradizion orala ladina, che vá zoruch a milesc de ani dan Crist nchin... |
populazion che se à cunservà mé te forma orala. La tradizion orala plu mpurtanta tla cultura ladina ie la lijëndes ladines. La tradizion orala ladina... |
La lijëndes ladines dla Dolomites ie l patrimone culturel plu antich y de valuta tla tradizion orala ladina, che vá zoruch a milesc de ani dan Crist nchin... |
na stria. N strion cunesciù te n grum de stories ie Merlin. De la lijëndes ladines fej pert l strion Spina de Mul. Te i romans dl 20ejim y 21ejim secul... |
“Cësa di Ladins” Südtiroler Landesmuseum für Volkskunde Cultura ladina Lijëndes ladines Université Ledia de Bulsan Archiv culturel Engiadin’Ota Archiv culturel... |
Articul dl mëns Le Rëgn de Fanes L ziclus plu mpurtant dla lijëndes ladines ie bën chël dl rëni de Fanes. L se trata dla majera epica dl popul ladin, che... |
Lijënda (sezion Lijëndes da liejer) ladines. Uniun di Ladins Val Badia. Stamparia Presel, Balsan, 1985. Lijëndes ladines Leo Runggaldier: L Grof da Sacun Wikiversity: Ujep Antone Perathoner:... |
Union Ladina tla capitela dl Tirol y l fova scialdi ntressà ala vedla lijëndes ladines de si valeda. Se stizan n bona pert sun l lëur dl pluan Giosef Brunel... |
Cultura ladina (sezion La lijëndes ladines) ie la lijëndes ladines dla Dolomites, cun chëles che l mët man la leteratura ladina. Tla vedla tradizion dla tradizion orela univa la lijëndes cuntedes... |
L ziclus plu mpurtant dla lijëndes ladines ie bën chël dl rëni de Fanes. L se trata dla majera epica dl popul ladin, che nes ie unida repurteda tres l... |
carater pratich plu antics. Sce cunscidron la tradizion orala, ie la lijëndes ladines segurmënter scialdi antiches, n miena nchinamei di tëmpes preromans... |
dla lijëndes, almanco per chël che reverda cërta credënzes o diviniteies, povester iel massa vagà interpreté i persunajes mitics dla lijëndes ladines coche... |
ISBN 978 88 6046 060 8 (tudësch) pl. 621-630. Persunaliteies ladines Lijëndes ladines Roland Verra, te Fanes Lijënda y Poem, Intendënza ladina - Lia... |
gran prisc te n pice archët L Ciastel Colz a La Ila y l Gran Bracun Lijëndes ladines Franz Wilhelm Prack zu Asch Le Gran Bracun, L.Trebo, pl.55, Uniun Maestri... |
L testamënt dl lëuf. L se trata de n roman de ventura tl mond dla lijëndes ladines. Danter l auter à Ivan Senoner publicà truepa poejies. Ël ie culauradëur... |
dl ladin dla Dolomites. Giosef Brunel (Soraga 1826-1892)- nrescidëur de lijëndes y autor de teatri per ladin. Ferdinand Demetz (Urtijëi 1842-1902)- scultëur... |
paroles de "Fanes -Poem musical" (mujiga de Susy Rottonara) y de "Rundenì de lijëndes". Roland Verra: L cudejel di dis y dla sajons. Union di Ladins de Gherdëina... |
carater pratich plu antics. Sce cunscidron la tradizion orala, ie la lijëndes ladines segurmënter scialdi antiches, n miena nchinamei di tëmpes preromans... |
la pesc tl Rëgn de Fanes. Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, 2010. La mpurtanza dla lijënda de Fanes Lijëndes ladines Fanes... |