Precural resultaus pa
Hay una página llamada «Fráncia» en Güiquipeya. Véanse también los demás resultados de la búsqueda.
Declaración e los Derechus del Hombri i del Ciadanu. El nombri del pais Fráncia, quieri izil literalmenti "tierra de los francus", por sel el grupu enológicamenti… |
Francés es una parabra que puei sinifical: cualisquiá pressona u chascu orihináriu de Fráncia; la luenga francesa.… |
(España, Fráncia, Andorra, Cerdeña) Ocitanu Auvernensi (Fráncia) Gascón (Fráncia) Limusín (Fráncia) Languedocianu (Fráncia) Provençal (Fráncia) Shuadit… |
Bruselas. Los sus arrayus son al noroesti con Paisis Baxus, al sulesti con Fráncia al sul con Lussemburgu al esti con Alemaña, i al norti con el Mari del… |
Lengua francesa (categoría Luengas de Fráncia) oficial endi 1539, pol sabulugal l'Ordináncia de Villers-Cotterêts. En Fráncia es atihi gastal del francés enas espubricacionis oficialis del gobielnu… |
504.645 km². La su capital es Mairil. Arraya al norti conos paisis de Fráncia i Andorra, al sul cona colonia ingresa de Gibraltar i Marruecu, i al oesti… |
Sicília i Cerdeña. Por el norti está arrodeá polos Alpis. Hazi arrayu con Fráncia, Suiça, Áustria i Eslovénia. Los estaus endependientis de San Marinu i… |
pequeñu del mundu al atrás de la Ciá del Vaticanu. Está assitiá entri Fráncia i el Mari Mediterráneu ena Costa Azul (Côte d'Azur) a 18 km de Niça i a… |
Guyana Paraguai Perú Surinam Uruguai Venezuela Posesionis Guayana Francesa (Fráncia) Islas Malvinas (Réinu Uniu) Islas Sandwich el Sul y Gerogias el Sul (Réinu… |
Estu es pol mé que Mónacu legalmenti s'alcuentra nuna uñón monetária con Fráncia, polo que tini derechu a qu'esti pais l'emprenti una cantiá detelminá de… |
(2004) Eslovénia (2004) España (1982) Estaus Unius (1949) Estónia (2004) Fráncia (1949) Grécia (1952) Ungria (1999) Islándia (1949) Itália (1949) Letónia… |
Nueva Guinea Páscua (Chili) Pitcairn (Gran Bretaña) Polinésia Francesa (Fráncia) Samoa Samoa Americana (EEUU) Togo Tokelau Tonga Tuvalu Vanuatu Wallis… |
Lengua ocitana (categoría Luengas de Fráncia) L'Ocitanu es una lenguas romancis palrá n'Ocitania, es izil nel térciu sul de Fráncia (en 9 rihionis i 39 departamentus del Estau francés), en Itália i nel Valli… |
Burdeus (categoría Ciais de Fráncia) Burdeus (Bordeaux [bɔʁˈdo] en francés, Bordèu en ocitanu) es una ciá de Fráncia, capital la región de Aquitánia i el departamentu de Gironda. Está assitiá… |
Áustria Bélgica Chipri Croácia Eslováquia Eslovénia España Estónia Finlándia Fráncia Grécia Irlanda Itália Letónia Lituánia Lussemburgu Malta Paisis Baxus Purtugal… |
Perpiñán (categoría Ciais de Fráncia) (oficialmenti i en francés Perpignan, en catalán Perpinyà), ciá del sulesti de Fráncia, capital del departamentu de los Pirineus Orientalis, ena región de Languedoc-Rosellón… |
cuyus montis horman una raya natural entri España i Fráncia. Desapartan la Península Ibérica e Fráncia, i s'estiendin por cuasi 430 km, dendi el Golfu e… |
Dijon (categoría Ciais de Fráncia) 47° 17′ 26″ N 5° 02′ 34″ E Dijon [diˈʒɔ̃] es una ciá del esti Fráncia, ena Borgoña. Está assitiá en vera el riu Ouche i nu cai largu la nacéncia del Sena… |
Lille (categoría Ciais de Fráncia) Lille (en flamencu Ryssel, en neerlandés, Rijsel), es una ciá del norti de Fráncia, ena vera el riu Deûle, capital de la region de Norte-Paso de Calais. S'alcuentra… |
prehisó que Fráncia i Portugal, los dos estaus que remanecian con colonias nel sucontinenti, les transfirié-si los sus territórius. Fráncia lo hizu aina… |