Precural resultaus pa
Hay una página llamada «Francia» en Güiquipeya. Véanse también los demás resultados de la búsqueda.
Francia (en francés: la France), conocía oficialmenti cumu Repúbrica Francesa (en francés: République française), es un país que'l su territoriu metropolitanu… |
1769; 5 de mayu, 1821) hue un milital, general, governanti i emperaol de Francia. Napoleón tuvu nacencia col nombri Napoleone di Buonaparte en Ajaccio,… |
París es la capital de Francia i la región Isla de Francia. Está assitiá al norti del país, en vera el riu Sena. Tien una puebración de 2.229.621 abitantis… |
Guyane française, oficialmente Guyane) es un departamentu de ultramari de Francia i una región ultraperiférica de la Unión Uropea que se assitía ena costa… |
mari Caribi. Tien el estatu de departamentu francés de Ultramari. Preteneci a Francia dendi 1635. En Commons ai conteníu multimedia sobre Martinica.… |
al norti con Alemaña, al esti con Liechestein i Áustria, al oesti con Francia i al sul con Italia. La su capital es Berna. Otras ciais emportantis son… |
s'assitia en Uropa Ociental, entri Alemaña al esti, Bélgica al norti i oesti i Francia al sul. El país tien 3 lenguas oficialis: francés, alemán i lengua lussembulguesa… |
meya se rompió enas distintas lenguas romancis ena Península Ibérica, Francia, Italia i Rumanía. Estava codificá col alfabetu latinu que hue una adatacion… |
Caribi. Horma parti delas chiquininas Antillas cona isla de Guadalupe (Francia) al sul, Montserrat al suloesti, San Cristobal i Ñevis nel oesti i San… |
Repúbrica Dominicana. El país proclamó la su endependencia en 1804 de Francia, huendu el segunderu pais americanu en arcançarla i el primeru d'América… |
Pirineus, entri España (hiziendu arrayu cona comunidá autónoma de Cataluña) i Francia. Duranti muchu tiempu probi i aislau, á conseguiu una notabli prosperiá… |
en 1957. Estus son los biembrus que ogañu conholman esta unión: Alemaña Francia Bélgica Paisis Baxus Lussembulgu Italia Irlanda Dinamarca Grecia España… |
hiziendu arrayu con Navarra al oesti, mentris que pol norti linda con Francia, pol esti con Cataluña i pol sul con Comunidá Valenciana i Castilla-La… |
de Barcelona, assitiá ena costa mediterránea, a 120 km del arrayu con Francia, i los Pirineus nuna llanura limitá pol mari al esti, la Sierra de Collserola… |
s'assítia el Canal de la Mancha, andi bicha l'Urotuni, que conparti con Francia. La mayol parti el Reinu Uníu consisti en terrenus endulaus i es mas montañosu… |
Península Ibérica. La su capital es Pamplona. Hazi arrayu al norti con Francia, al esti con Aragón, al sul con La Rioja, i al oesti con el País Vascu… |
cenzillu i EP en 1959 por mé de Barclay Records. Hue elegía pa represental a Francia nel Festival la Canción d’Urovisión de 1959 dispués ganall una final nacional… |
Toulouse [tuˈluz] u Tolosa [tuˈluzɔ] en ocitanu es una ciá de Francia, en vera del riu Garona, capital la región Meyudia-Pirineus i el departamentu Altu… |
l'amnistia pa mas de 100.000 presus. 9 de noviembri - España afecha l'arrayu alas resis reproutoras proceentis de Francia i Irlanda pol mal delas vacas locas.… |
Couturat (París, Francia, 17 de jeneru de 1868 -Melun, Francia, 1948) hue'l criaol dela lengua aussilial entrenacional llamá ido. Hue en Francia uno los precursoris… |