Precural resultaus pa
Crial el artículu "Ciá+atijus"
La Ciá del Vaticanu es una ciá-estau enclavá ena ciá de Roma, la capital d'Italia. Namás tien 44 hectometrus de superficii, polo qu'es el estau endependienti… |
Una ciá es una entiá urbana con arta densiá e puebración ena que destacan hundamentalmenti l'endústria i los servícius. La Conferéncia uropea d'Estaística… |
Náhuatl, ciá hundá polos astecas en 1325 pol una siñal dá pol un dios asteca llamáu Huitzilipochtli. En Commons ai conteníu multimedia sobre Ciá de Méhicu… |
Badajós (Monicipiu) (seción Barrius de la ciá) [bɑːˈɦɔ], Badajó en baxuestremeñu, Badajoz en castellanu i oficialmenti) es una ciá española assitiá nel suroesti la Península Ibérica, a orillas de Guadiana… |
La Ciá Ho Chi Minh es la mayol ciá de Vietnam i la capital de la región Dong Nam Bo. Está assitiá al sul el pais, en vera el riu Sai Gon. Tien una puebración… |
Provincia de Badajós (seción Atijus p'ahuera) sigún el padrón el añu 2007. La su ciá capital es Badajós, que amás, es la ciá con mayol puebración. La segundera es la ciá de Méria, capital Estremaura, i… |
Caçris (seción Atijus p'ahuera) castellanu) es una ciá assitiá al oesti la Península Ibérica, capital de la província omónima i mayol ciá d'ella. Es la segundera ciá en puebración d'Estremaúra… |
San Marinu (seción Atijus) Romagna i las Marcas, cerca el Mari Adriáticu. La capital es la ciá de San Marinu, peru la ciá mas pueblá es Serravalli. En Commons ai conteníu multimedia… |
italianu: Principato di Monaco) es una ciá-estau d'Uropa, el segundu país mas pequeñu del mundu al atrás de la Ciá del Vaticanu. Está assitiá entri Fráncia… |
Mediterráneu i al esti con Geórgia i Azerbaiyán. La su capital es la ciá d'Anquara, peru la mayol ciá es Estambul En Commons ai conteníu multimedia sobre Turquia… |
Lengua latina (seción Atijus) oi latín vivu o contemporániu. Ogañu es una las luengas oficialis de la Ciá del Vaticanu. Wikipedia en latín Dicionariu latín-castellanu Ephemeris -… |
Méria (seción Atijus p'ahuera) una ciá española, capital dela comunidá autónoma d'Estremaúra. Aluspués de Badajós i Caçris, es el tercel núcleu de puebración d'Estremaúra. La ciá destaca… |
nombri coloquial procei de la Ciá de Belici (Belice City) i del riu Belici. La su capital es Belmopán. La Ciá de Belici es la ciá mayol del país, el puertu… |
Prasencia (seción Ciá e servícius) 40° 2′ 0″ N, 6° 6′ 0″ W Prasencia es una ciá assitiá nel norti la província de Caçris, a orillas de riu Xerti, n'Estremaúra, España. Conocía comu la Pelra… |
Estremaúra (seción Atijus) Sevilla i Córdoba); al esti con Castilla-La Mancha (provincias de Toleu i Ciá Real); i al oesti, con Portugal. S'alcuentra devidía en dos provincias: Caçris… |
Repúbrica Checa (seción Atijus p'ahuera) Poloña, al esti con Eslovaquia i al sul con Áustria. La su capital es la ciá de Praga. En Commons ai conteníu multimedia sobre Repúbrica Checa. Web Oficial… |
Gentiliciu (seción Atijus p'ahuera) sustantivu se refieri al abitanti dun territóriu comu un país, una región, una ciá... (un suponel: el Estremeñu escrevió essi artículu). Comu aljetivu, el gentilíciu… |
Finlandia (seción Atijus p'ahuera) Noruega. Al sul i al oesti está bañau pol el Mari Bálticu. La su capital i ciá más pueblá es Helsinki. En Commons ai conteníu multimedia sobre Finlandia… |
Roma (seción Atijus p'ahuera) Papau duranti la mayol parti dela su estoria. Endentru la ciá s'alcuentra el estau soberanu la Ciá el Vaticanu. Foro romanu Coliseo San Pablo extramurus Fiorella… |
denominación de Ciá Condal. Es la segunda ciá más importanti d'España al atrás dela capital, Mairil, i la décima dela Unión Uropea. Se celebrarun ena ciá los Juegus… |