Vall D'aran Geografia
Resultats de la cerca de «Vall D'aran Geografia» - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cerca Vall+D'aran+Geografia en els projectes germans de la Viquipèdia:
 | Viccionari (diccionari) |
 | Viquillibres (llibres pedagògics) |
 | Viquidites (dites i citacions) |
 | Viquitexts (biblioteca) |
 | Viquinotícies (notícies) |
 | Commons (fitxers multimèdia) |
 | Wikidata (base de dades) |
Vegeu també els resultats de cerca trobats.
La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats...
de la Vall d'Aran, la Diòcesi d'Urgell, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran. Tot i...
és la que afecta la Vall d'Aran, Llei 16/1990, de 13 de juliol (DOGC 1326, de 3 d'agost), que defineix el règim especial d'Aran i que va permetre l'òrgan...
Miquel de la Vall. A la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi, editada els volts de l'any 1900, a Aransís consten 87 cases...
Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran. Constituït el 1967 amb la fusió dels termes d'Arties...
troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran. Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques. Val d'Aran, Esc. 1:40.000. 1a edició...
Tuc de Sanèla (categoria Muntanyes de Naut Aran)municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran. Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques. Val d'Aran, Esc. 1:40.000...
Tuc de Montoliu (categoria Muntanyes de Naut Aran)troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran. Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques. Val d'Aran, Esc. 1:40.000. 1a edició...
Cristòfol de la Vall i Sant Martí de Barcedana. En els mapes oficials anteriors a la Guerra Civil, entre Aransís i Sant Miquel de la Vall està marcada una...
Estany de la Restanca (redirecció des de Embassament dels Llacs Val d'Aran)d'Arties. L'estany de la Restanca, es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran, a 2.003 metres d'altitud, i s'encarrega de recol·lectar...
axial pirinenc i les valls de l'Éssera i d'Aran. A l'est limita amb la Vall de Boí, i a l'oest amb la vall de Castanesa. Pel sud arriba fins a la confluència...
que es troba al municipi de Canejan a la Vall d'Aran. Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques. Val d'Aran, Esc. 1:40.000. 1a edició. Granollers:...
Vall de Barcedana sencera s'integrà en el terme d'Aransís. Segurament es tractava d'una entitat heretada de l'antic castell de Sant Miquel de la Vall...
de la Vall, de vegades anomenat Sant Miquel de la Vall Jussà, pel que s'explica a l'apartat d'història, és un poble de l'antic terme d'Aransís, actualment...
derivades de la Revolució Francesa, la Vall de Querol fou una entitat comunal històrica semblant a la de la Vall d'Aran o les Valls d'Andorra, entre d'altres...
la Vall d'Àneu havia tingut un govern propi, similar a l'existent a la Vall d'Aran i a les altres valls pirinenques properes (Vall Ferrera, Vall de Cardós...
Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7. Iglésies, Josep. El...
Sant Cristòfol de la Vall, de vegades anomenat Sant Cristòfol de Llimiana, és un poble de l'antic terme d'Aransís, actualment inclòs en el terme municipal...
Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs. Fins al 1984 el nom oficial va ser Bausén, amb ortografia catalana...- Tuc de Sacauva (Bausen) (categoria Muntanyes de la Vall d'Aran)743 metres que es troba entre els municipis de Bausen, a la comarca de la Vall d'Aran i França. Es tracta del punt més septentrional de Catalunya. Altituds...
- territori català que travessa la Vall d'Aran, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i que fa d'afluent del riu Segre. Garona per Aran, bramant; Noguera per Alús
- a continuació, intentar, sense èxit, ocupar la Vall d’Aran (la coneguda com a Invasió de la Vall d’Aran). Per la seva banda, el 1945 la Generalitat en
- 1982-1995/2006-2009 Escola d’Estiu d’Urgell -Segarra 1983- Escola d’Estiu de la Val d’Aran 1984-2000 Escola d’Estiu de la Garrotxa 1985-1999 Escola d’Estiu de la Selva