Substantiu
Resultats de la cerca de «Substantiu» - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Hi ha una pàgina anomenada «Substantiu» a Viquipèdia. Vegeu també els altres resultats de cerca que s'han trobat.
- substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància. El substantiu és...
- Les oracions subordinades substantives realitzen la funció sintàctica d'un substantiu (subjecte, CD, atribut, CRV...). Poden ser de quatre tipus: a) Completives...
- Infinitiu (redirecció des de Substantiu verbal)com un verb en forma personal) i d'un substantiu (pot aparèixer a les posicions característiques d'un substantiu, principalment com a subjecte, objecte...
- Epicè (redirecció des de Substantiu epicè)aquests casos, quan cal distingir el sexe de l'individu se sol aposar al substantiu el mot mascle o femella. Quan això s'esdevé, però, es manté la concordança...
- indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu. En un sentit més general, aquesta relació genitiva pot...
- qualitat inherent a la cosa designada del substantiu. S'usa per emfasitzar aquesta qualitat inherent al substantiu en qüestió, i no pas per a especificar-lo...
Accadi (secció Substantius)substantiu s'utilitza en una oració nominal (p. ex: A és un B) com a predicat: Si el substantiu és seguit per un pronom possessiu o per un substantiu...- una frase llatina, en la gramàtica llatina el nom específic pot ser: Un substantiu en aposició amb el gènere: Panthera leo. La paraula no necessàriament...
Mixe (secció Substantiu)incorporació de substantius. El mixe és una llengua del tipus subjecte-objecte-verb amb preposicions i genitius abans del nucli del subjecte (el substantiu principal)...
Lingua franca nova (secció Substantius)amb el substantiu incomptable o un substantiu plural comptable, alga indica que tampoc s'especifica la quantitat que s'expressa amb el substantiu: Me va...- grans. Existeixen, a més, altres morfemes que canvien el significat del substantiu, tals com el diminutivo -nñu en ëshshë-nñu [pedra-DIM] 'piedrecita'. Quant...
- L'adjectiu qualificatiu de color utilitzat com a substantiu concorda com qualsevol altre substantiu. pantalons verds camisetes blaves Els noms de colors...
- llengües com el català, l'occità o el castellà indiquen el plural en el substantiu i alhora l'article. Ex: el porc > els porcs. En canvi l'anglès només indica...
- possessió en tzeltal davant substantius es fa de la següent manera. Utilitzem el substantiu “nail” (o nahil) - casa: Si el substantiu comença amb vocal els...
- Gramàtica francesa (secció Els substantius)ordre per als mots. Cada substantiu francès té un gènere gramatical, bé masculí bé femení, com en català. El gènere d'un substantiu referit a un ésser humà...
- persones, idees o qualsevol entitat que pugui ser designada amb un nom substantiu. Com a categoria independent, és una de les més tardanes a aparèixer,...
- s'expressin més categories gramaticals que les que s'expressen en el verb o el substantiu. Per exemple, en anglès els pronoms personals admeten gènere, però no...
- als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu. Històricament...
- aspectes en els verbs actius i passius. Els substantius poden ser en quatre tipus diferents: un substantiu simple, que és un sol morfema; noms complexos...
el complement del nom d'un substantiu. En la majoria de casos, això indica una relació de possessió en què el substantiu en genitiu és el posseïdor....
- Rimes: -iw Etimologia: Del llatí substantivus, segle XIV. substantiu m. (plural substantius) Nom, categoria gramatical que designa éssers, accions, estats
- ex-president); en les compostes de forma personal de verb i substantiu (guarda-robes), i de substantiu acabat en vocal i adjectiu (o participi) iniciat per r
- problema, perquè en les llistes de vocabulari s'acostuma a posar l'arrel del substantiu entre parèntesis en cas que sigui diferent al nominatiu singular. A diferència
- però amb la màxima observació possible. Adjectivar els substantius, posar darrere un substantiu l'adjectiu que li correspon, no es pot fer a la babalà