Ramón Cotarelo García Fites polítiques
Resultats de la cerca de «Ramón Cotarelo García Fites polítiques» - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cerca Ramón+Cotarelo+García+Fites+polítiques en els projectes germans de la Viquipèdia:
 | Viccionari (diccionari) |
 | Viquillibres (llibres pedagògics) |
 | Viquidites (dites i citacions) |
 | Viquitexts (biblioteca) |
 | Viquinotícies (notícies) |
 | Commons (fitxers multimèdia) |
 | Wikidata (base de dades) |
Vegeu també els resultats de cerca trobats.
Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg, escriptor, traductor i publicista nascut a Madrid. Catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració...
Carlos: Ramón Piñeiro. Centro de Investigacións Políticas e Literarias Ramón Piñeiro, 1996. CASARES, Carlos: Ramón Piñeiro. Da miña acordanza. Memorias. Galaxia...
p. 475. ISBN 9788482881379. «Armando Cotarelo Valledor». Congrés dels Diputats. «Armando Cotarelo» (en castellà). mcnbiografias. IES Armando Cotarelo...
estrenà La casa de García de Serafín i Joaquín Álvarez Quintero. El 2 de març de 1907 s'hi estrenà, sense èxit, Águila de blasón de Ramón María del Valle-Inclán...
Gabriel José de la Concordia García Márquez, més conegut com a Gabriel García Márquez, (Aracataca, 6 de març del 1927 - Ciutat de Mèxic, 17 d'abril del...
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona...
(prologuista): Edipo rey, Antígona (91 pág.). Buenos Aires: Ciordia, 1964. Cotarelo (1934: 2) i Castañeda (1934: 8) indiquen que va néixer l'1 de juliol; en...
Corona d'Aragó (categoria Articles de geografia política sense foto)just a partir del 1162 quan el fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella va heretar ambdues unitats polítiques amb plenitud de titulació, tal com reflecteix...
Sant Quirze Safaja (secció Política)José Luis Roger Pérez, Lluís Roig Ayza, Marc Romera Cots, Jesús Sala Viñas, Maria Dolors Salvador Garcia, Josep Sans Postius, Maria Núria Serra Guillén, Juan...
Galicia e unha escolma de cántigas (1980), Real Academia Galega. Armando Cotarelo Valledor (1879-1950), 1984, Real Academia Galega. Enrique Campo (1989)...
Castellterçol (secció Política)Torras, Joan Ramon Casas Rius, Montserrat Castanys Jarque, Joan Catot Grifell, Enric Clapers Ferrer, Jordi Clapers Gallés, Ramon Cordero Garcia, Cristina...
Cervelló (secció Política i govern)el paratge de l'Ordal, a una cota de 653,65 metres. El nucli urbà està situat a la vall de la Riera de Cervelló, a cotes d'entre 100 i 180 metres. Hidrogràficament...
llegat d'arquitectura extraordinària. Els magnats del cotó van fomentar i finançar les millors fites arquitectòniques del modernisme, ja sigui fàbriques...
Milla (secció Martín Cotés)hi havia fites de pedra que marcaven les distàncies. La xarxa de vies romanes es mesurava en milles i les distàncies indicades en les fites es referien...
José María Pemán (categoria Polítics gaditans)Álvarez Chillida, p. ‘cruzada’ pág. 55; ‘movimiento nacional', pág. 69. García Bertolín, J.R. «La batalla del Ebro por Bobby Deglané». Levante - EMV, desembre...
la Meridiana Verda. En el terme de Prats de Molló i la Presta hi ha vuit fites termenals, les número 513, 514, 515, 516, 517, 518, 519 i 520, la primera...- Regne Unit: Ramon Cabrera i Grinyó, militar carlí (n. 1806). 1941 - Paterna, l'Horta: Joan Baptista Peset i Aleixandre; metge, científic i polític valencià...
Raúl Morodo Leoncio (categoria Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques)constitucional de los partidos políticos. México: Universidad Nacional Autónoma, 2001 Teatro de liberación: Alberti, García Lorca, Sartre, Ed. Girol (1989)...- Fabregat (1855 – 1929), obrer boter José Ramón de Amézaga Botet (segle XIX - Madrid 1956), hisendat i alcalde de Reus Ramon Amigó Anglès (1925 - 2011), escriptor...
Cuito i Montes, 2003. Lahuerta, 2001, p. 17. Tarragona, 2006. García-Martín, 1988, p. 19. García-Martín, 1988, p. 22. Fundació Tàpies, 2010. UNESCO, 2008....
- biografia d'Almirall: «Almirall funda el catalanisme polític.» A més del Diari Català, constituïren fites d'aquesta feina els Congressos Catalanistes (primer
- van saber sumar les voluntats i les «diverses tendències culturals i polítiques» del moment en un acord històric, amb la convicció que el futur de la