Diftong s en les variants del català
Resultats de la cerca de «Diftong s en les variants del català» - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cerca Diftong+s+en+les+variants+del+català en els projectes germans de la Viquipèdia:
 | Viccionari (diccionari) |
 | Viquillibres (llibres pedagògics) |
 | Viquidites (dites i citacions) |
 | Viquitexts (biblioteca) |
 | Viquinotícies (notícies) |
 | Commons (fitxers multimèdia) |
 | Wikidata (base de dades) |
Vegeu també els resultats de cerca trobats.
- en contacte poden produir-se alteracions del seu timbre particular. Un primer contacte és la formació de diftongs creixents i decreixents. Així, les vocals...
- L'ortografia catalana resumeix les normes d'escriptura del català, tant de les paraules com dels altres signes gràfics. Es recullen en l'Ortografia Catalana publicada...
- més, cal tenir en compte les diferents variants dialectals del català, variants que d'alguna manera ja van ser tingudes en compte en el moment d'establir...
gal·loromàniques). Depèn en gran manera de les fonts. La Gramàtica del català contemporani situa el català dins les llengües romàniques occidentals, en una posició...- L'occità diftonga, però la diftongació occitana és tardana (s. XII-XIII), mentre que l'evolució catalana ja apareix als primers documents catalans mig en llatí...
El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Presenta característiques gramaticals...
k ķ l ļ m n ņ o p r s š t u ū v z ž Els diftongs del letó són ai, ei, ui, o, au i ie. A més, qualsevol vocal pot formar diftong quan és afegida la semiconsonant...- amb el verb. Sigui com sigui, els clítics (excepte en les variants dialectals del mallorquí i del rossellonès) no tenen mai accent: per això es diu, doncs...
- català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la...
Valencià (redirecció des de Català valencià)el diftong ui és decreixent: cuina [ˈkujna], buit [ˈbujt] a excepció de hui [wi], que és creixent. Vocalisme àton: Neutralització mínima de les vocals...
Norrè (secció Les grafies i el seu valor fonètic)només s'empra en l'anglès antic. El norrè, a més a més, té tres diftongs: æi, ǫu i æy. Aquests diftongs, normalment, apareixen com a digrames en els manuscrits...- forma diftong. En castellà, la ü després de g, abans de e o i marca que no és muda i s'oposa a "gueix gui", per exemple ahogar - desguace. En català, també...
és bisíl·lab en alemany, però trisíl·lab en català. I, finalment, els denominats diftongs impropis de l'alemany, que són diftongs reals en l'àmbit fonètic...
societat catalana existeix una voluntat d'acostament o d'anivellament entre les formes pròpies del català i les del castellà, en detriment de les particularitats...- Vides de sants rosselloneses (categoria Obres literàries religioses medievals en català)Les Vides de sants rosselloneses és un text en català del segle xiii. És una adaptació al català de la Llegenda àuria. La seva importància rau en l'antiguitat...
El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera...
llengua castellana. A part del que s'ha dit, en castellà s'utilitzen les cinc vocals amb accent agut per trencar diftongs i per assenyalar la vocal tònica...- manté el diftong ia. Com podeu veure, el català ho fa completament al revés. L'aragonès comparteix amb el català que les paraules acabades en -n o -r formen...
- El substrat basc en les llengües romàniques comprèn tots els fenòmens d'interferència lingüística del basc o en algunes variants del llatí de la península...
Vietnamita (secció Els diftongs i els triftongs)monoftongs diferents o monoftong i un diftong. El mateix monoftong pot ser també representat per més d'una lletra: Totes les paraules que escrites comencen amb...
- Rimes: -al Etimologia: Variant amb diftong en els derivants cultes en -al. cicloidal inv. (plural cicloidals) (ortografia del 2016) forma alternativa
- correcta és la primera. Així cal dir variància, amb l'accent sobre la "a" perquè és una paraula esdrúixola (car el grup "ia" no forma diftong en català).