Resultats de la cerca de «Croàcia Cultura» - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cerca Croàcia+Cultura en els projectes germans de la Viquipèdia:
Viccionari (diccionari) | |
Viquillibres (llibres pedagògics) | |
Viquidites (dites i citacions) | |
Viquitexts (biblioteca) | |
Viquinotícies (notícies) | |
Commons (fitxers multimèdia) | |
Wikidata (base de dades) |
Vegeu també els resultats de cerca trobats.
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició... |
La cultura de Croàcia té arrels en una llarga història pròpia, en la qual el poble croat ha habitat l'àrea de l'actual Croàcia durant catorze segles.... |
dones de Croàcia són dones nascudes, que viuen o provenen de Croàcia. El rol de gènere, la condició femenina i els drets de les dones a Croàcia han evolucionat... |
La República Socialista de Croàcia (en croat: Socijalistička Republika Hrvatska) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista... |
nord de Croàcia, i la frontera entre els dos països variava sovint; durant certs períodes, Hongria va tractar Croàcia com un estat vassall. Croàcia tenia... |
història de Croàcia comença al principi del període neolític. Dins de la història documentada, el territori que actualment correspon a Croàcia va ser colonitzat... |
de Cultura de Croàcia, que n'ordenà el 24 d'abril de 1999 la recuperació, duta a terme per bussos de la policia i experts del Ministeri de Cultura i del... |
Croàcia. D'esquerra a dreta, són les següents: D'atzur, una estrella de sis puntes d'or i un muntant d'argent posats en pal (l'escut antic de Croàcia)... |
representació d'Eslavònia. Bandera de la República Socialista de Croàcia de Iugoslàvia (1945-1990) Bandera de l'Estat independent de Croàcia (1941-1945)... |
gener de 2012. L'adhesió de Croàcia a la UE com a membre ple es va produir l'1 de juliol de 2013. Després d'Eslovènia, Croàcia és la que millor s'ha recuperat... |
Croàcia són les ciutats (en croat, grad; el plural és gradovi) i els municipis (en croat, općina; el plural és općine). El 2006, hi havia a Croàcia un... |
l'acord de Brioni. La guerra a Croàcia va patir una escalada durant la moratòria, i el 8 d'octubre de 1991, el parlament de Croàcia va trencar relacions amb... |
l'est d'Àustria, Moràvia i Croàcia. Lengyel és un poble al comtat Tolna d'Hongria. A Àustria i a Moràvia, també s'anomena «cultura de la ceràmica pintada»... |
Dubrovnik (redirecció des de Ragusa (Croàcia)) català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija... |
varietat de la cultura del vas campaniforme al centre d'Europa presenta decoracions metopades. S'ha buscat el seu antecedent en la cultura de Vucedol, grup... |
Vlatko Pavletić (categoria Presidents de Croàcia) Quan Franjo Tuđman assolí el càrrec de president de Croàcia, fou nomenat ministre d'educació, cultura i esports. El 1992 fou elegit vicepresident de l'Acadèmia... |
Trogir (categoria Patrimoni de la Humanitat a Croàcia) italià Traù) és una ciutat històrica i un port sobre la costa Adriàtica de Croàcia, a la regió de la Dalmàcia, a 27 km a l'oest de Split. La ciutat té una... |
Partit Democràtic Independent Serbi (categoria Partits polítics de Croàcia) Самостална демократска српска странка) és un partit polític de Croàcia que defensa els serbis de Croàcia. Fou fundat el 1997 seguint les directrius del Partit... |
Brač (categoria Illes de Croàcia) República de Croàcia 2015] (PDF). Anuari estadístic de la República de Croàcia (en croat i anglès). 47. Zagreb: Oficina d'Estadística de Croàcia. p. 47. ISSN... |
coactives fins que el govern de Croàcia complira la seua obligació. L'abril de 2015 el Comité de Drets Humans va instar Croàcia que assegurara el dret de les... |