Resultats de la cerca de «Alfabet Grec Lletres numèriques» - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cerca Alfabet+Grec+Lletres+numèriques en els projectes germans de la Viquipèdia:
Viccionari (diccionari) | |
Viquillibres (llibres pedagògics) | |
Viquidites (dites i citacions) | |
Viquitexts (biblioteca) | |
Viquinotícies (notícies) | |
Commons (fitxers multimèdia) | |
Wikidata (base de dades) |
Vegeu també els resultats de cerca trobats.
L'alfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles... |
seu alfabet. Les lletres s'ordenen de manera fixa (ordre alfabètic) i cadascuna rep un nom que la diferencia de la resta. En determinats alfabets o codis... |
L'alfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura... |
forma uncial de l'alfabet grec, amb algunes lletres addicionals per diferenciar la fonètica gòtica: La lletra F del Llatí, dues lletres rúniques per diferenciar... |
Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec. Té un valor numèric de 80. El seu valor fonètic és /p/. Prové de la lletra semítica Pê (boca). La forma... |
l'Església Eslavònica. En un teclat rus, les lletres es troben organitzades de la següent manera: Transliteració Alfabet cursiu rus Generador de textos aleatorios... |
La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec. S'escriu en majúscula: Δ; en minúscula: δ. Té un valor numèric de 4. El terme delta de riu va aparèixer... |
sobre la lletra de l'alfabet grec, per altres usos vegeu: Tau (desambiguació). Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec. Té un... |
Alfa (categoria Lletres gregues) lletra de l'alfabet grec. S'escriu Α en majúscula i α en minúscula. Té un valor numèric d'1. Equival a la A de l'alfabet llatí i deriva de la lletra fenícia... |
tretzena lletra de l'alfabet grec. S'escriu majúscula: Ν; minúscula: ν. Té un valor numèric de 50. El nom de la lletra s'escriu νῦ en grec tradicional... |
pràctica de sumar els valors numèrics de les lletres (vegeu numeració grega) en una paraula per formar un sol nombre. Els antics grecs utilitzaven còdols ordenats... |
història de l'alfabet comença a l'antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura. El primer alfabet formal va sorgir... |
С (categoria Lletres ciríl·liques) Representa el so /s/ en fonètica. En l'antiguitat, al sistema de numeració ciríl·lica tenia el valor numèric de 200. S, alfabet llatí Σ, alfabet grec... |
И (categoria Lletres ciríl·liques) derivada de la lletra eta de l'alfabet grec (H, η), pronunciada /ɛː/ en grec antic i /i/ en grec modern. Al primer alfabet ciríl·lic pràcticament no hi... |
Qoppa (categoria Lletres gregues) grec ϙόππα i més tard κόππα) va ser una lletra de l'alfabet grec que servia per a escriure el so [ḵ], al·lòfon velaritzat de /k/. Té un valor numèric... |
La zeta és la sisena lletra de l'alfabet grec. En majúscula: Ζ; en minúscula: ζ. Té un valor numèric de 7. La lletra minúscula ζ s'usa com a símbol de:... |
Б (categoria Lletres ciríl·liques) l'alfabet grec, tot i que en l'alfabet rus cursiu és més semblant a una delta: δ. El nom antic d'aquesta lletra era buki. No tenia cap valor numèric.... |
Sigma (categoria Lletres gregues) cert alfabet, d'un llenguatge, o altre objecte depenent d'un alfabet; expressat en termes matemàtics, p.i «el llenguatge definit per l'alfabet Σ={a,b... |
Omega (categoria Lletres gregues) L'omegao l'òmega és la vint-i-quatrena i darrera lletra de l'alfabet grec. S'escriu Ω en majúscula, i ω en minúscula. Fonèticament es pronunciava com una... |
Ípsilon (categoria Lletres gregues) υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec. Té un valor numèric de 400. Deriva de la lletra fenicia vau. Quatre lletres de l'alfabet llatí derivaren de... |