La Tera (gherdëina: Tiera, badiot y fascian: Tera)(simbol: ) é le terzo planët en cunt dla distanza dal Sorëdl y le plü gran danter i planëc dl sistem solar sides por ci che reverda la massa che por ci che reverda le diameter.
Articul por Ladin Val Badia |
Al é le su corp dl cil tl sistem solar adaté por la vita minada sicöche chëra dles porsones.
Sön süa spersa él ega te dötes les trëi formes (lüja, dlaciada, gas) cun na atmosfera metüda adöm dantadöt da ossigen y azot, che adöm cun le ciamp magnetich encër le planët ia para la Tera dai rais cosmics y dales radiaziuns dl Sorëdl. Al vëgn araté che la formaziun dla tera vais zoruch a ca. 4,54 miliarc de agn. Le movimënt de revoluziun dla Tera encër le sorëdl gaujëia l’aternanza dles sajuns.
La spersa dla tera é curida por ca. le 71% dai ozeans, dal mer, dai lec, dai rüs y por le 29% dala tera fërma cun munts, bosć, deserc, dlaciá y dales ijoles. Prësc dui miliarc dla storia dla Tera é gnüs a löm giulan ala aziun de escavaziun tl grund da pert dl rü Colorado tl Grand Canyon. L’influs dla Löna sön la tera gaujëia les marees.
This article uses material from the Wikipedia Lingaz article Tera, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Il contenuto è disponibile in base alla licenza CC BY-SA 4.0, se non diversamente specificato. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lingaz (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.