L’ematita es une espècia minerala compausada d’oxid de fèrre(III) de formula Fe2O3 amb des traças de titani Ti, d'alumini Al, de manganès Mn e d'aiga H2O.
Es lo polimòrf α de Fe2O3, lo polimòrf γ essent la maguemita.
Es un mineral plan corrent, de color negra a gris argentat, brun a roge, o roge, amb fòrça formas cristallinas. Los cristals pòdon aténher 13 cm.
Son existéncia es contada per Plini lo Vièlh a partir de 77. Lo nom de l’ematita ven del latin haematites, d'el meteis venent del grèc αίματίτης, derivant d'αίμα que significa « sang ». La polvera d’ematita èra utilizada coma pigment roge.
Non defini per aquela espècia.
Sa leugièra solubilitat dins l'acid cloridric permet de la destriar de l'ilmenita.
L’ematita es lo cap d’un grop amb lo corindon, lo grop del corindon-ematita, contenent de materials avent totes la meteissa estructura cristallina e una formula generala del tipe A2O3 ont A pòt èsser un cation coma aquel del fèrre, titani, alumini, le cròme, le vanadi, la magnèsi, antimòno, sòdi, zinc e/o manganès.
L'ematita a una estructura notada D51 en notacion Strukturbericht. Es una estructura romboedrica, de grop d'espaci R3c (no ). Un motiu es compausat de dos pentaèdras Fe2O3 capvirats que se repètan als noses del romboèdre. Aqueles paramètres de malhum son:
Los ions O2- forman un malhum exagonal compacte, amb donc une alternança de plans A-B; los ions Fe3+ occupan los dos terces dels sites intersticials octaedrics, amb tres tipes de plans a, b e c en alternança. On a donc una alternança A-a-b-B-c-a-A-b-c-B-a-b-A-c-a-B-b-c-A-a… Los paramètres de malhum dins aquela descripcion exagonala son:
A respècte de la description precedenta, la distança entre los plans de O2- dels pentaèdres es c/2.
Mineral plan comun dins de contèxtes geologics plan variats. D'origina primària, format a nauta temperatura. Dona de fumaròlas, pòt donar de concentracions dins de jaces de contacte. Pòt èsser un element de las ròcas eruptivas. A vegada en depaus important amb limonita e siderita dins las ròcas sedimentàrias.
Los minerals que li son sovent associats son:
Se trapèt, sus Mart, en 2004, d'esfèras que poirián èsser tota o en partida compausada d'ematita. L'ematita se forma mai sovent per l'accion erosiva de l'eaiga, çò que supausa la preséncia, a una epòca, d'aiga sus Mart.
L'ematita es lo minerai de fèrre mai abondant.
L'ematita foguèt utilizada coma pigment (roge) al paleolitic superior per nos aujòls Homo sapiens. Pulverizat puèi mescladas a l'aiga o (mai rarament) a la òlis vegetals e animals, se plaçava sus la ròca dels parets, çò que permetava a nos aujols de dessenhar e de penher las baumas qu'abitavan.
Dins l'Egipte anciana, l'ematita èra considerada coma avent lo poder de garir las malautiás de la sang (aquel mineral compausat subretot de fèrre a la particularitat de colorar l'aiga en roge. Es perque los Egipcians pensavan que favorisava la produccion de sang).
Èra utilizada dins l'Antiquitat - amb lo plomb (jos forma de cerusa, tanben toxic - dins de cosmetics, coma en Africa del Nòrd e dins l'Egipte antica predinastica
L'ematita venguèt lo mai important minerai de fèrre (per la produccion de fondas, acièrs, aliatges).
Mai recentament, es utilizada dins los fluids de foratge (fangas pesugas, pour forar, tapar los poses HP/HT (hauta temperatura, hauta pression).
This article uses material from the Wikipedia Occitan article Ematita, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Lo contengut es disponible jos licéncia CC BY-SA 4.0 levat mencion contrària. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Occitan (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.