Atmosfèra Terrèstra

Pels articles omonims, vejatz Atmosfèra.

L'atmosfèra protegís la vida subre la Tèrra en absorbissent los rais ultraviolet de las radiacions solaras, e rescalfant la superfícia terrèstra per retencion de la calor (efièch de sèrra), e redutz la diferéncia entre las temperaturas extrèmas del jorn e de la nuèit.

L'aire es la mescla gasosa que compausa l'atmosfèra e usat per la respiracion e la fotosintèsi. L'aire sèc conten aperaquí (en volum) 78.09% d'azòt, 20.95% d'oxigèn, 0.93% d'argon, 0.039% dioxid de carbòni, e de quantitats pichonas d'autres gases. L'aire conten tanben una proporcion variabla de vapor d'aiga, en mejana 1%.

L'atmosfèra es devesida en 5 jaces correspondent a diferentas partidas de la corba de variacion de la temperatura en foncion de l'altitud :

 

• la troposfèra : la temperatura descreis amb l'altitud (de la superfícia del glòbe a 8-15 km d'altitud) ; l'espessor d'aqueste jaç varia entre 13 km e 16 km a l'eqüator, mas entre 7 km e 8 km als pòls ;
• l'estratosfèra : la temperatura creis amb l'altitud (de 8-15 km d'altitud a 50 km d'altitud) ;
• la mesosfèra : la temperatura descreis amb l'altitud (de 50 km d'altitud a 80 km d'altitud) ;
• la termosfèra : la temperatura creis amb l'altitud (de 80 km d'altitud a 350-800 km d'altitud) ;
• l'exosfèra (de 350-800 km d'altitud a 50 000 km d'altitud).

Ligams extèrnes

• (fr) La composition de l’atmosphère Los trabalhs de Gérard Mégie.
• (fr) Qu'est-ce que l'atmosphère ? Una animacion de la Fondacion Polara Internacionala.