L sistema heixadecimal ye un sistema de numeraçon posicional que repersenta ls númaros an base 16, antoce ampregando 16 simblos.
Sistemas de numeraçon por cultura | |
---|---|
Numerales hindu-arábico | |
Árabe oucidental Árabe ouriental Família andiana | Khmer Mongólico Thai |
Numerales leste-asiáticos | |
Chinés Counting rods Japonés | Coreano Suzhou |
Numerales alfabéticos | |
Abjad Arménio Āryabhaṭa Cirílica | Ge'ez Griego (jónio) Heibraico |
Outros sistemas | |
Ático Babilónica Brahmi Eigípcios Etrusco | Inuíte Maia Romano Urnfield |
Lista de sistemas de numeraçon | |
Sistema de numeraçon posicional | |
5, 10, 15, 20 | |
2, 4, 8, 16, 32, 64 | |
3, 6, 9, 12, 24, 30, 36, 60 | |
1, 7, 13, 26 | |
Stá binculado a la anformática, pus ls cumputadors questuman outelizar l byte ó oteto cumo ounidade básica de la mimória; i, debido a un byte repersentar balores possibles, i esto poder repersentar-se cumo , l que, segundo l teorema giral de la numeraçon posicional, eiquibale al númaro an base 16 , dous dígitos heixadecimales corresponden satamente —permiten repersentar la mesma linha d'anteiros— a un byte.
El ye mui outelizado para repersentar númaros binairos dua forma mais cumpata, pus ye mui fácele cumberter binairos pra heixadecimal i al alrobés. Dessa forma, esse sistema ye bastante outelizado an aplicaçones de cumputadores i microprocessadores (porgramaçon, ampresson i çplays).
Debido al sistema decimal giralmente ousado pa la numeraçon solo çpor de dieç simblos, debe-se ancluir seis letras adicionales para cumpletar l sistema. L cunjunto de simblos queda, antoce, assi:
Assi cumo ne ls outros sistemas numéricos, passado l'uso de todos ls dígitos heixadecimales, se ampeça la repetiçon cula adiçon d'outro dígito: (...) 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 1A, 1B, 1C, 1D, 1E, 1F, 20, 21, 22... Puode parecer pouca la defrença pa ls númaros decimales, poren esses 6 dígitos la mais fázen muita defrença. Por eisemplo, cun dous dígitos, an decimal, ye possible fazer 100 cumbinaçones defrentes. An heixadecimal, esse númaro sobe para 256.
Un dígito an heixadecimal puode repersentar un númaro binairo de 4 dígitos, dessa forma, para trasformar un binairo an heixadecimal, separamos l binairo an grupos de 4 bits, ampeçando pula dreita.
Binário: 1101000101100011.
1º - apartar an grupos de quatro bits:
1101 0001 0110 0011
2º - eidantificar ls númaros heixadecimales correspondentes:
1101 = D 0001 = 1 0110 = 6 0011 = 3
Heixadecimal: D163.
Ye l'amberso de l porcesso anterior. Cada digito será trasformado nun númaro binairo de 4 bits.
Heixadecimal: F2A7 F = 1111 2 = 0010 La = 1010 7 = 0111
Binário: 1111001010100111.
Ber-se-á un eisemplo numérico para oubter l balor dua repersentaçon heixadecimal: 3E0,La (16) = 3×16² + I×161 + 0×160 + La×16-1 = 3×256 + 14×16 + 0×1 + 10×0,0625 = 992,625
Eisemplos para oubter un númaro heixadecimal dun númaro decimal:
Debede-se l númaro decimal por 16. 85|_16 - 80 5,3125 Puode-se perceber que cuntén bírgula nesta debison,mas, outelizaremos -- solo l quociente (5) i resto de la debison antes de la bírgula (5), 050 Nun squecendo de poner l quociente purmeiro i depuis l resto. - 48 Decimal 85 = 55(heix) -- 020 79|_16 L númaro 79 tamien cunténen bírgula. Pegamos 4 - 16 - 64 4,9375 i 15 que ye eigual la F. -- -- Decimal 79 = 4F(heix) 040 15 - 32 . -- . 080 - 80 -- 0
Ye possible rializar adiçones diretamente cun númaros heixadecimales. Basta lembrar que ls dígitos 0-1 eiquibalen als mesmos an decimal, i que ls dígitos la-f eiquibalen als decimales 10-15. Assi cumo na soma de decimales, debemos ampeçar pula dreita. 1-Rialize la soma por colunas, i pense ne ls balores decimales de ls dígitos. 2-Se la soma de ls dígitos fur menor que 15(an decimal), registre l balor(an heixadecimal). 3-Se la soma de ls dígitos fur maior que 15, subtraia 16 de l resultado, registre l numero heixadecimal i gere un carry na próssima coluna.
cun carry de 1. Anton:
0heix | = | 0dec | = | 0ot | 0 | 0 | 0 | 0 | |||
1heix | = | 1dec | = | 1ot | 0 | 0 | 0 | 1 | |||
2heix | = | 2dec | = | 2ot | 0 | 0 | 1 | 0 | |||
3heix | = | 3dec | = | 3ot | 0 | 0 | 1 | 1 | |||
4heix | = | 4dec | = | 4ot | 0 | 1 | 0 | 0 | |||
5heix | = | 5dec | = | 5ot | 0 | 1 | 0 | 1 | |||
6heix | = | 6dec | = | 6ot | 0 | 1 | 1 | 0 | |||
7heix | = | 7dec | = | 7ot | 0 | 1 | 1 | 1 | |||
8heix | = | 8dec | = | 10ot | 1 | 0 | 0 | 0 | |||
9heix | = | 9dec | = | 11ot | 1 | 0 | 0 | 1 | |||
Laheix | = | 10dec | = | 12ot | 1 | 0 | 1 | 0 | |||
Bheix | = | 11dec | = | 13ot | 1 | 0 | 1 | 1 | |||
Cheix | = | 12dec | = | 14ot | 1 | 1 | 0 | 0 | |||
Dheix | = | 13dec | = | 15ot | 1 | 1 | 0 | 1 | |||
Iheix | = | 14dec | = | 16ot | 1 | 1 | 1 | 0 | |||
Fheix | = | 15dec | = | 17ot | 1 | 1 | 1 | 1 | |||
Las fraçones, ne l sou zambolbimiento heixadecimal, nun son satas a menos que l chamador seia poténcia de 2. Assi i to, ls períodos nun questuman ser mui cumplicados.
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | La | B | C | D | I | F | 10 | |
1 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | La | B | C | D | I | F | 10, |
2 | 2 | 4 | 6 | 8 | La | C | I | 8丶10 | 12 | 14 | 16 | 18 | 1A | 1C | 1E | 20 |
3 | 3 | 6 | 9 | C | F | 12 | 15 | 18 | 1B | 1E | 21 | 24 | 27 | 2A | 2D | 30 |
4 | 4 | 8 | C | 10 | 14 | 18 | 1C | 20 | 24 | 28 | 2C | 30 | 34 | 38 | 3C | 40 |
5 | 5 | La | F | 14 | 19 | 1E | 23 | 28 | 2D | 32 | 37 | 3C | 41 | 46 | 4B | 50 |
6 | 6 | C | 12 | 18 | 1E | 24 | 2A | 30 | 36 | 3C | 42 | 48 | 4E | 54 | 5A | 60 |
7 | 7 | I | 15 | 1C | 23 | 2A | 31 | 38 | 3F | 46 | 4D | 54 | 5B | 62 | 69 | 70 |
8 | 8 | 10 | 18 | 20 | 28 | 30 | 38 | 40 | 48 | 50 | 58 | 60 | 68 | 70 | 78 | 80 |
9 | 9 | 12 | 1B | 24 | 2D | 36 | 3F | 48 | 51 | 5A | 63 | 6C | 75 | 7E | 87 | 90 |
La | La | 14 | 1E | 28 | 32 | 3C | 46 | 50 | 5A | 64 | 6E | 78 | 82 | 8C | 96 | A0 |
B | B | 16 | 21 | 2C | 37 | 42 | 4E | 58 | 63 | 6E | 79 | 84 | 8F | 9A | A5 | B0 |
C | C | 18 | 24 | 30 | 3C | 48 | 54 | 60 | 6C | 78 | 84 | 90 | 9C | A8 | B4 | C0 |
D | D | 1A | 27 | 34 | 41 | 4E | 5B | 68 | 75 | 82 | 8F | 9C | A9 | B6 | C3 | D0 |
I | I | 1C | 2A | 38 | 46 | 54 | 62 | 70 | 7E | 8C | 9A | A8 | B6 | C4 | D2 | E0 |
F | F | 1E | 2D | 3C | 4B | 5A | 69 | 78 | 87 | 96 | A5 | B4 | C3 | D2 | E1 | F0 |
10 | 10 | 20 | 30 | 40 | 50 | 60 | 70 | 80 | 90 | A0 | B0 | C0 | D0 | E0 | F0 | 100 |
This article uses material from the Wikipedia Mirandés article Sistema de numeraçon heixadecimal, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Cuntenido çponibelizado ne ls termos de la CC BY-SA 4.0, salbo andicaçon an cuntrairo. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Mirandés (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.