1956: Any

Països Catalans

• Febrer, Empordà: Any de la fred. La baixada de temperatures del febrer del 1956, un dels episodis més dramàtics que li ha tocat viure a l'agricultura gironina en general, i l'empordanesa en particular, en tot el segle xx, amb una onada de fred molt sostinguda i molts dies de glaçada durant tot el mes.
• Barcelona: es funda l'Esbart Mare Nostrum.
• Barcelona: es publica Terra de naufragis, llibre de poemes de Pere Quart, pseudònim poètic de Joan Oliver i Sallarès.
• Els folkloristes Joan Amades i Josep M. Castells recuperen el Ball de faixes de Sant Martí de Tous.

Resta del món

• 26 de gener al 5 de febrer, Cortina d'Ampezzo, Itàlia: VII Jocs Olímpics d'Hivern.
• 24 de febrer, L'Havana, Cuba: Es funda el DIrectori Revolucionari Estudiantil, organització armada que tindrà un paper actiu en la Revolució Cubana.
• 2 de març: Marroc s'independitza de França.
• 20 de març, Tunísia: Habib Bourguiba signa amb el president de govern francès Edgar Faure el Tractat que proclama la independència del país.
• 23 de març: Pakistan esdevé la primera república islàmica del món.
• 27 d'abril, EUA: es retira, invicte, el boxador Rocky Marciano, campió dels pesos pesants
• 25 d'octubre, Oslo, Noruega: el Comitè Noruec del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramón Jiménez.
• 31 d'octubre, Hongria: s'hi esdevé una revolta contra les tropes soviètiques.
• 18 de desembre, Japó esdevé membre de l'ONU.
• Descobriment de l'antipartícula del neutró (n0
  ) per part de Bruce Cork.

Còmics

• Al febrer, Hergé acabà la serialització de L'afer Tornassol i poc després se'n publicà l'àlbum, el dihuité de les aventures de Tintín.

• 20 de setembre, Bèlgica: es publica el n° 926 de la revista Spirou on s'inclou la primera aparicio de Gil Pupil·la, creat per Maurice Tillieux.

Premis Nobel

Les persones nascudes el 1956 faran 68 anys el 2024.

Països Catalans

• 23 de gener - Barcelona: Ramon Violant i Simorra, etnògraf català.
• 31 de gener- Barcelona: Artur Mas i Gavarró, polític català, president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016)
• 14 de febrer- Barcelona: Rosa Castillo Araujo, jugadora de bàsquet catalana que fou membre de la selecció femenina espanyola.
• 29 de març- Girona: Fina Birulés i Bertran, professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona, pensadora, investigadora, escriptora, traductora, fundadora del seminari «Filosofia i Gènere».
• 2 d'abril:
  • Sabadell, Vallès Occidental: Benet Casablancas i Domingo, compositor català.
  • Alziraː Pilar de la Oliva Marrades, magistrada valenciana, Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
• 29 de maig - Xerta, Baix Ebre: Carme Forcadell i Lluís, 14a presidenta del Parlament de Catalunya.
• 1 de juny - Girona, Dolors Garcia i Cornellà, escriptora catalana de literatura infantil i juvenil, llicenciada en psicologia.
• 14 de juny - Sienaː Gianna Nannini, cantant italiana de música rock.
• 17 de juny - la Jonqueraː Rosa Brugat Batlle, artista multidisciplinar que ha realitzat treballs escultòrics, pictòrics i fotografia digital.
• 4 de juliol - Barcelona: Carme Torras, matemàtica, informàtica, robotista, professora d'investigació i novel·lista de ciència-ficció.
• 11 de juliol - Sant Guim de Freixenet, la Segarra: Mercè Canela i Garayoa, escriptora catalana.
• 30 de juliol - el Poblenou, Barcelonaː Pilar Garriga i Anguera, traductora i escriptora catalana.
• 31 de juliol - Alboraia, Horta Nord: Joan Dolç i Balaguer, escriptor, productor audiovisual i fotògraf valencià.
• 10 d'agost - Sabadellː Assumpció Oristrell i Salvà, pintora catalana contemporània.
• 25 d'agost - Barcelonaː Anna Veiga Lluch, biòloga, investigadora i professora universitària.
• 6 de setembre - Llinars del Vallès, Vallès Orientalː Teresa Pous, escriptora catalana.
• 30 de novembre - Casablanca, Marroc: Magda Camps i Paget, nedadora olímpica catalana.
• 3 de desembre - Barcelonaː Mireia Ros, actriu, productora i directora catalana de cinema, teatre i televisió.
• 18 de desembre - Mataró, Maresme: Jordi Bosch i Palacios, actor català.
• 25 de desembre - Barcelona: Xavier Borràs, escriptor i periodista català.
• 28 de desembre - Almacellesː Teresa Rodrigo Anoro, física catalana, catedràtica de Física Atòmica de la U. de Cantàbria (m. 2020).
• Barcelona: Miquel Adrià i Pérez, arquitecte
• Sabadell: Nativitat Ayala, pintora catalana.
• Balaguer: Mont Marsà, dissenyadora gràfica catalana.

Resta del món

• 1 de gener, París: Christine Lagarde, política i advocada francesa; ha estat directora de l'FMI i presidenta del Banc Central Europeu.
• 3 de gener, Peekskill, Estat de Nova York, EUA: Mel Gibson, actor.
• 6 de gener,
  • Portland, Elisabeth Strout, escriptora estatunidenca, Premi Pulitzer 2009 i Premi Llibreter el 2010.
  • Londres, Regne Unit: Justin Welby, clergue anglicà. Arquebisbe de Canterbury des de 2013.
• 8 de gener, Sevilla: María Sanz, escriptora i poetessa espanyola.
• 9 de gener, Würzburg, Alemanya: Waltraud Meier, mezzosoprano i soprano alemanya especialitzada en papers wagnerians.
• 10 de gener, Huangzhou (Xina): Liu Xinglong (xinès: 刘醒龙), escriptor xinès guanyador del vuitè Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2011.
• 12 de gener, Rússia, Gagarin: Nikolai Noskov, cantant, músic rus, cantant de Gorki Park.
• 13 de gener: Ghislaine Dupont, periodista francesa.
• 18 de gener, Montevideo: Elli Medeiros, cantant i actriu francouruguaiana.
• 19 de gener,
  • Chicago: Susan Solomon, química atmosfèrica, demostrà que els CFC eren causants del forat a la capa d'ozó.
  • Lomas de Zamora: Adriana Inés Acosta, militant política i jugadora d'hoquei sobre herba argentina (desapareguda 1978).
• 21 de gener, Wareham, Massachusetts: Geena Davis, actriu estatunidenca guanyadora d'un Oscar.
• 7 de febrer, Tomsk, Rússia: Zinaida Greceanîi, economista i política, ha estat primera ministra de Moldàvia.
• 16 de febrer, Paul Gilroy, sociòleg.
• 19 de febrer, Burlington, Massachusetts, EUA: Roderick MacKinnon, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de 2003.
• 24 de febrer, Cleveland (Ohio), EUA: Judith Butler, acadèmica, pensadora i feminista.
• 26 de febrer, Saint-Pierre (Illa de la Reunió): Michel Houellebecq, escriptor i director de cinema francès.
• 1 de març, Vílnius: Dalia Grybauskaite, política lituana que ha estat Presidenta de Lituània.
• 12 de març, Hattingen, Rin del Nord-Westfàlia: Jost Gippert, lingüista, investigador i professor de lingüística comparativa alemany
• 16 de març, Felsberg, Grisonsː Eveline Widmer-Schlumpf, advocada, notària i política suïssa, ha estat Presidenta de la Confederació.
• 20 de març, Upholland (Lancashire)ː Catherine Ashton, política britànica.
• 25 de març, Hamburg: Dörte Gatermann, arquitecta alemanya que va dissenyar la Kölntriangle, coneguda com LVR-Turm, de Colònia.
• 28 de març, Jūrmala: Amanda Aizpuriete, poetessa i traductora letona.
• 6 d'abril, Waterloo, Iowa: Michele Bachmann, política nord-americana, ha estat aspirant a candidata presidencial pel Partit Republicà
• 23 d'abril, Washington D. C.ː Caroline Thompson, novel·lista, guionista, directora i productora americana.
• 26 d'abril, Riaño, Lleó: Imanol Arias, actor cinematogràfic espanyol.
• 29 d'abril, Roma: Donatella Di Cesare, filòsofa i acadèmica italiana.
• 30 d'abril, Copenhaguen: Lars von Trier, director de cinema danès.
• 4 de maig, Frankfurt del Main, Alemanya Occidental: Ulrike Meyfarth. atleta alemanya, saltadora d'alçada, medallista olímpica.
• 7 de maig, Chatam, Anglaterraː Anne Dudley, compositora de música pop i per al cinema, guanyadora d'un Oscar per The Full Monty.
• 8 de maig, Roma, Itàlia: Cristina Comencini, directora, guionista i escriptora italiana.
• 16 de maig, Sham Shui Po, Hong Kong: Alexandra Wong, activista social xinesa.
• 24 de maig, Kamuli, Ugandaː Rebecca Kadaga, advocada i política ugandesa que ha estat presidenta del Parlament d'Uganda.
• 3 de juny, Catàniaː Donatella Della Porta, sociòloga i acadèmica italiana, professora de ciències polítiques i sociologia.
• 9 de juny, Miamiː Patricia Cornwell, escriptora estatunidenca, especialitzada en gènere policíac.
• 23 de juny, Mansfield, Ohio, Estats Units: Sylvia McNair, soprano estatunidenca.
• 26 de juny, Meaux, Françaː Véronique Genest, actriu francesa coneguda pel seu paper de Julie Lescaut.
• 28 de juny, Jerusalem, Israel: Amira Hass, periodista israeliana que viu a Gaza des de 1993 i informa des dels territoris ocupats.
• 5 de juliol, Asunción, Paraguai: Horacio Cartes, president de Paraguai.
• 9 de juliol, EUA: Tom Hanks, actor.
• 13 de juliol:
  • Pragaː Kateřina Emingerová, compositora, pianista i educadora musical txeca, escriptora i crítica musical (m. 1934).
  • Nova York: Janet Yang, productora estatunidenca i primera presidenta d'ascendència asiàtica de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques,
• 14 de juliol, Cheshire: Cornelia Parker, artista visual i escultora anglesa, coneguda per les seves escultures a gran escala.
• 15 de juliol, Manchester, Regne Unit: Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division.
• 24 de juliol, Riga: Inguna Rībena, arquitecta i política letona, ha estat Ministra de Cultura de Letònia.
• 30 de juliol, Lone Tree, Oklahomaː Anita Hill, professora universitària, advocada i activista estatunidenca.
• 4 d'agost, Cold Spring Harbor, Estats Unitsː Meg Whitman, empresària i alta directiva nord-americana, al capdavant de Hewlett-Packard.
• 7 d'agost, San Joséː Christiana Figueres, diplomàtica i antropòloga costa-riquenya, una de les grans expertes del món en canvi climàtic.
• 8 d'agost, Buenos Airesː Cecilia Roth, actriu argentina de cinema, teatre i televisió.
• 26 d'agost, Londresː Sally Beamish, compositora britànica i violista.
• 2 de setembre, Andújarː Micaela Navarro Garzón, política andalusa, ha estat presidenta del PSOE i vicepresidenta del Congrés.
• 5 de setembre, Clervauxː Marianne Majerus, fotògrafa luxemburguesa, especialista en fotografia de jardins.
• 16 de setembre, Nova Jersey, EUA: David Seth Kotkin, conegut com David Copperfield, un il·lusionista estatunidenc.
• 30 de setembre, Edmonton, Canadàː Melissa Franklin, física de partícules experimental, professora a la Universitat Harvard.
• 21 de setembre, Valladolidː Mercedes Rueda Sabater, arqueòloga i conservadora, numismàtica (m. 1995).
• 1 d'octubre, Eastbourne, Anglaterra: Theresa May, política britànica, membre del Partit Conservador, fou primera ministra del Regne Unit.
• 15 d'octubre, Gibraltar: Peter Caruana, ministre en cap de Gibraltar (1996 -2011).
• 16 d'octubre, Ciutat de Nova York, EUA: Marin Alsop directora d'orquestra.
• 17 d'octubre, Decatur, Alabamaː Mae Jemison, metgessa estatunidenca i astronauta de la NASA.
• 18 d'octubre, Suresnes (França): Luc Lang, escriptor francès. Premi Médicis de l'any 2019.
• 20 d'octubre, Manchester, Anglaterra: Danny Boyle, director de cinema i productor anglès.
• 28 d'octubre, Landau in der Pfalz: Volker Zotz, filòsof austríac
• 8 de novembre, Donostia, el País Basc: Cristina Iglesias, escultora i gravadora, premi Nacional d'Arts Plàstiques.
• 10 de novembre, Lleó: Margarita Robles, jutgessa i política espanyola, actual ministra de Defensa d'Espanya.
• 3 de desembre, Skaryszew, Polònia: Ewa Kopacz, metgessa i política polonesa que ha estat primera ministra de Polònia i eurodiputada.
• 4 de desembre, Straubing, Alemanya Occidental: Hanni Wenzel, esquiadora alpina alemanya.
• 6 de desembre, Berkeley: Peter Buck, guitarrista de R.E.M.
• 7 de desembre,West Baden, Indiana, Estats Units: Larry Bird, jugador de bàsquet de la NBA
• 8 de desembre, París: Pierre Pincemaille, músic francès
• 9 de desembre:
  • Colòniaː Henriette Reker, advocada i política independent alemanya, alcaldessa de Colònia des de 2015.
  • Poitiers: Jean-Pierre Thiollet, escriptor i periodista francès
• 25 de desembre, Bogotàː
  • Íngrid Betancourt, política colombiana, exsenadora i activista anti-corrupció.
  • Scholastique Mukasonga, escriptora ruandesa.

Països Catalans

• 23 de gener - Barcelona: Ramon Violant i Simorra, etnògraf català.
• 2 de febrer - París: Joan Puig i Ferreter, escriptor i polític català (n. 1882).
• 10 de febrer - Milà: Tina Poli-Randaccio, soprano italiana (n. 1879).
• 8 de març - Ciutadella de Menorca: Margarita Florit Anglada, mestra i pedagoga menorquina (n. 1887).
• 14 d'abril - Barcelonaː Anna Senyé d'Aymà, poetessa, periodista i activista social catalana (n. 1881).
• 18 d'abril - l'Escala: Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu, compositor de sardanes i músic.
• 21 d'abril - Barcelona, Cèsar Comas i Llaberia, metge radiòleg català(n. 1874).
• 8 de maig - Barcelona: Isabel Güell i López, compositora catalana (n. 1872).
• 19 de juny - Valènciaː María Sorolla, pintora valenciana (n. 1889).
• 1 de juliol: Sabadell, Vallès Occidental: Cebrià Cabané i Bril, pianista i professor de música català.
• 17 d'agost - Barcelona: Paulí Castells i Vidal, enginyer industrial i matemàtic català.
• 24 d'octubre - Valènciaː Pepita Roca Salvador, guitarrista valenciana (n. 1897).
• 28 d'octubre - San Juan de Puerto Rico: Zenòbia Camprubí i Aymar, escriptora i traductora (n. 1887).
• 3 de desembre - Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina.
• 11 de novembre - Barcelona: Ignasi Domènech i Puigcercós, cuiner i gastrònom català.
• 17 de desembre - Borredà: Antònia Bardolet i Boix, escriptora i feminista catalana (n. 1877).

Resta del món

• 5 de gener - Bougival, Illa de França: Mistinguett, cantant, actriu i vedet francesa (n. 1875).
• 9 de gener - Cincinnati, Ohioː Marion Leonard, actriu de cinema mut nord-americana (n. 1881).
• 15 de gener - Madrid: Bartolomé Pérez Casas, director d'orquestra i compositor espanyol (n. 1873).
• 28 de gener - Düsseldorf: Marie Juchacz, reformadora social alemanya.
• 3 de febrer - París: Émile Borel, matemàtic i polític (n. 1871).
• 17 de març - París: Irène Joliot-Curie, física i química francesa, Premi Nobel de Química, 1935).
• 13 d'abril - Sevillaː Blanca de los Ríos Nostench, escriptora, pintora i editora espanyola (n. 1859).
• 16 d'abril - Rosario, Santa Fe, Argentina: Alcides Greca, escriptor, cineasta, jurista, professor, activista indigenista i polític argentí.
• 23 d'abril - Roma, Itàlia: Giuseppe Capograssi, jurista i filòsof del dret (n. 1889).
• 25 d'abril - Hödingen, Alemanya: Paul Renner, tipògraf alemany.
• 6 de juny - Nova Yorkː Margaret Wycherly, actriu anglesa (n. 1881).
• 8 de juny - Parísː Marie Laurencin, pintora i gravadora francesa (n. 1883).
• 20 de juny, Füssenː Minnie Nast, soprano alemanya (n. 1874).
• 23 de juny - Moscou (Rússia): Reinhold Glière, compositor rus d'ascendència alemanya (n. 1875).
• 8 de juliol - Florència, Toscana (Itàlia): Giovanni Papini ,escriptor italià (n. 1881).
• 11 d'agost: Jackson Pollock, pintor estatunidenc, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte (n. 1912).
• 14 d'agost - Berlín, Alemanya: Bertolt Brecht, escriptor alemany (n. 1898).
• 16 d'agost - Los Angeles, EUAː Béla Lugosi, actor hongaro-nord-americà, conegut per la seva interpretació del comte Dràcula (n. 1882).
• 22 de setembre - Brighton (Regne Unit): Frederick Soddy, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1921 (n. 1877).
• 25 de setembre - 1956 - Plano, Estats Units: Grace Ravlin, pintora nord-americana (n. 1873).
• 5 de novembre -Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Art Tatum fou un pianista de jazz estatunidenc (n. 1909).
• 12 de novembre - París, França: Juan Negrín, polític i metge espanyol, president de la Segona República Espanyola (n. 1892).
• 11 de desembre - Zúric: Stefi Geyer, violinista hongaresa (n. 1888).