Resultad de la ricerca de
A gh'è una pagina che el so nom l'è "Q" in su Wiki Lumbaart. Varda anca i alter risultad trovad.
Q (minuscol q), ciamada cu in lombard, l'è una letera de l'abecee latin. Ol simbol [q] al representa una consonant oclusiva uvular sorda ind l'abecee... |
La Font Q a l'è una font storiografega che se pensa che l'è stada doperada per scriver i vangeli sinotegh: incoeu la teoria di do font, la pussee sostegnuda... |
La Linia Q a l'è una linia de la metropolitana de Noeuva York. Mapa-Metro Altri progetti Wiki Commons Wiki Commons el gh'ha dent imagin o alter... |
quadrad (simbol m², l'è dovrad anc mq). Ol dovrar de mq e kmq l'è mìa jœst: q l'è ol simbol del quintal, donca ol mq al poderess vesser interpretad come... |
\mathbf {x\cdot x\cdot y} =\mathbf {x^{2}y} } p⋅q⋅q⋅q⋅r=pq3r{\displaystyle \mathbf {p\cdot q\cdot q\cdot q\cdot r} =\mathbf {pq^{3}r} } 2⋅a⋅b=2ab{\displaystyle... |
parlà de propagazión sferega (Q=1), mèzza-sferega (Q=2), intra du pian (Q=4), intra trii pian (Q=8). A l'è on parameter che l'influenza e livèll de indebolimént... |
sti relazion chì: q = r 1 + r {\displaystyle q={\frac {r}{1+r}}} r = q 1 − q {\displaystyle r={\frac {q}{1-q}}} Del pont del vista di numer, l'umidità specifega... |
e q {\displaystyle q} , assee grand de permett 'na cifratura segura. Se calcola el prodott n = p q {\displaystyle n=pq} e φ ( n ) = ( p − 1 ) ( q − 1... |
setentriunàl le spéci che i è piö fàcii de troà i è la Q. pubescens, la Q. robur, la Q. petraea, la Q. cerris. Se tróa però apò a dèle spéci ezòtiche, doperàde... |
alter vos. Meten dent almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. Q l'è on romanz storegh scrivuu del colettiv Luther Blisset (pussee tardi cognossuu... |
a q ) → H ( a q ) + + C l ( a q ) − {\displaystyle HCl_{(aq)}\rightarrow H_{(aq)}^{+}+Cl_{(aq)}^{-}} Acid acetigh C H 3 C O O H ( a q ) → H ( a q ) +... |
\theta -\cos(q+1)\theta \right]\,} y ( θ ) = r [ ( q + 1 ) sin θ − sin ( q + 1 ) θ ] {\displaystyle y(\theta )=r\left[(q+1)\sin \theta -\sin(q+1)\theta... |
sistema internazional de unitaa de misura. Ol dovrar de mq l'è mìa jœst: q l'è ol simbol del quintal, donca ol mq al poderess vesser interpretad come... |
pussée). Q D = e − 0 , 531 ⋅ ( 0.592 ⋅ ( ln a Q T − 5 , 704 ) ) {\displaystyle Q_{D}=e^{-0,531\cdot (0.592\cdot (\ln _{a}Q_{T}-5,704))}} se QT≥300 Q D =... |
a>b} gh'hinn semper du numer q{\displaystyle q} e r{\displaystyle r} taj che a=qb+r{\displaystyle a=qb+r}: q{\displaystyle q} a l'è ciamaa quozient, o quott... |
energia termica minora. d Q d t = − λ ⋅ A ⋅ d T d x {\displaystyle {\frac {dQ}{dt}}=-\lambda \cdot A\cdot {\frac {dT}{dx}}} indoe dQ/dt a l’è el fluss de calor... |
cuntàj vun a vun. El dis che, daa du numer p {\displaystyle p} e q {\displaystyle q} coprimm e 'n quajsevoeur numer a {\displaystyle a} e b {\displaystyle... |
divisuur difereent da 0. Ul cungjuunt di razziunaj sa al denota Q (u Q {\displaystyle \mathbb {Q} } ), par quozzieent. Cheest cungjuunt da nümar al è un süpercungjuunt... |
delóns) e l'è reprezentàt co la lètera 'q'. Semài che 'a' l'è la distànsa média e 'e' l'è l'ecentricità, alùra q=a (1-e). Segónt chèl che la dis la segónda... |
derènt) e l'è reprezentàt co la lètera 'Q'. Semài che 'a' l'è la distànsa média e 'e' l'è l'ecentricità, alùra Q=a (1+e). Segónt chèl che la dis la segónda... |