Dialet Bolognes

El dialet bolognes (nom nativ: dialàtt bulgnaiṡ) a l'è un dialet de l'emilian, donca gall-italegh, parlad soratut in de la provincia de Bologna e in d'un quai paes di pruvince intorna.

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Difusion e variant

Oltra che in de la provincia de Bologna (fœura che in de la zona de Imola, indoa a se parla el rumagnœul), el bolognes l'è parlad a Castelfranch (Provincia de Modena), in d'una quai frazzion de Sambuga Pistojesa (Provincia de Pistoja), Cent, Sant Agostin, Pogg Renadegh e Arsgenta (Provincia de Ferrara).
El lenguista Dagnêl Vidèl (Daniele Vitali) a l'ha trovad ses variant diferent de ste dialet chì:

Carateristeghe

Fonedega e ortografia

El Bolognes, compagn del resgian e del modenes, el g'ha una sua ortografia standardizada. Vedem per esempi ona fras:

Dialet Bolognes 
«Tótt i èser umàn i nâsen lébber e prezîṡ in dgnitè e drétt. Låur i an la raṡån e la cusiänza e i s an da cunpurtèr ón con cl èter cme di bón fradî»
(Deciarazzion universala di dericc de l'om, art. 1)

Che in de l'ortografia de la Koiné Emijana pœudom scriver inscì:

Dialet Bolognes 
«Tot i èser uman i nâsen lébar e cunpagn in dgnitê e diret. Lour i en dutê ed raxoun e ’d cusainsa, e i j·an de cunpurtêr·es on cun cl êter cum di bon fradej.»

Esempi de lengua del Votcent

I test che vegnen debass chichinscì a inn mia scrivud in de la grafia bolognesa del dì d’incœu.

La parabola del Fiœul Strason

Dialet Bolognes 
Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 224

Un zert om avè dû fiû.
E al più pzein 'd questi dess al päder: "Pä, dam la mì part dla roba che 'm toca!" e ló 'j partè la roba.
E dop nen pur assä dé, mess insem agn cosa, l'andò vì 'nt un paieis luntän, e là 'l strussiò la sò roba, vivend da trop murbein.
E dop ch'l'av strussiä tut, al vgnè una gran carestì in quel paieis, e ló cminzò a truvärs in bisogn.
E l'andò e al s'mess al servezzi d'un ztadein 'd quel paieis, e quest al mandò int un sò lugh a badär ai purzî.
E l'aveva vuja d'impirs la sò pänza 'd quel iand ch'i purzî magnäven, e 'nsun j'in däva.
Intant, pensand mej ai fat sù, al dess: "Quanti garzon in cà 'd mì päder i han dal pän d'avanz, e mè què intant a mor 'd fam!"
A turò su e s'andarò da mì päder e a 'j dirò: Pä, a i ho fat un gran tort al Zil e a vò!;
Zà a 'n son più degn d'esser ciamä voster fiol; tulìm cm'un di voster garzon!".
E, tuland su, al vgnè da sò päder. Meinter l'era anch luntän, sò päder al l'hì vest, e al s'muvè a cumpassion, e curendij incontra, al s'ij trè al col, e s'al basò.
E al fiol a 'j dess: "Pä, a i ho fat un gran tort al Zil e a vò!; zà a 'n son più degn d'esser ciamä voster fiol; tulìm cm'un di voster garzon!"
Alora 'l päder dess ai sù servitur: "Prest, tulî fora l'abit mijor e vstîl, e mtîl in did l'anel e i scärp int i pî;
e condusî què un vidèl ingrassä e amazzäl, e fein tantara!
Perchè 'st mì fiol l'era mort e s'è arsussitä; l'era pers, e s'è truvä". E i cminzon a fär tantara.
Intant al fiol più grand l'era in campagna e, vgnand, e avsinands a cà, 'l sintè la sinfunì e i cantur.
E al ciamò un servitor e s'i dmandò cosa fuss quest.
E ló 'j dess: "L'è vgnû voster fradel, e voster päder l'ha fat amazzär un videl ingrassä, perchè 'l l'ha turnä a 'veir san e svelt".
Alora ló s'instizzè e an vleva andär denter. Al päder 'd ló donca, vgnû fora, cminzò a pregärel.
Ma ló, arspundend, dess a sò päder: "Guardè, l'è tant ch'av serev, e mai a i ho dsubidê a un voster cmand, e vù mai m'avî dä un cavrèt da fär una striva con i mì amigh;
ma subit pò ch'è arivä 'st voster fiol, chi s'è magnä tut al sò con del dunazzi, avî amazzä un videl ingrassä".
Ma ló 'j dess: "Fiol mì, tè t'ì semper migh, e tut la mì roba è tò;
intant cunvgneva fär tantara e goder, perchè 'st tò fradel l'era mort e s'è arsussitä; l'era pers, e s'è truvä".
Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 224

Ona novella del Boccasc

Dialet Bolognes 
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 135

A degh donca ch'int al teimp dal prem re 'd Zipri, dop l'aquest fat dla Tera Sänta da quel franzeis ch'i geven Gufred ed Bujon, l'intravgnè che una zentildona 'd Guascogna l'andò pelegrinand al Sepoulcher; e int al turnär indrì da ladrunzet e om ed malafata a 'j fó fata vergogna e a psî pinsär vó quel ch'a 'j fó fat; ed mod ch'la 's lamintäva purassà ständ ed mala voja, tant ch'la 'n truväva lugh; e acsè la pinsò d'andär dal re, perchè a 'j fäss rason. Ma 'j fó det da zert ch'la pseva metr'al sò cor in pas, che la 'n farè 'ngota, perchè l'era un om fred e tant da poch e acsè mincion ch'non solameint an fäva giustezia del pultrunari, e del'inzuri e tort ch'eren fat ai äter, mò s'aj n'era bein fat anch a ló, con vituperi al s'li passäva, e 's li pateva; a täl ch'endson era castigä, sebein vgness l'umour a qualcon ed sfugärs a farij dspet e del vergogn. Udend acsè la dona, cmod e dsprä, ne psend veder el vendet e aveir un po' cunfort dal sò dulour, la pinsò 'd vleir mutegiär e sponzr'al al re, e tucärl int al sò viv dla sò dapucagen e trascuränza; e acsè, mal evstê, sgarmiä e tota sporca, pianzend la 'j andò dinänz e s'ij dess: "Sgnour mì, en t'pinsär ch'at sepa vgnô dinänz perchè 't fagh el mì vendet de l'inzuri ch'm'ein stä fat da zert galiut, ma inscambi 'd queli at pregh bein che 't m'insegn almänch cum t'fa a supurtär queli ch'a intend ch'i 't ein fati dal zeint älti; azziò ch'a possa imparär d'guernärom, e 'd supurtär anca mé la mì cun pazienza; la quäl, Dio sa bein ch'at la dunarè vluntira e tänt piò, ch'a ved ch't'ì un om da zò, ed acsè bona pästa".
Aloura 'l re al se dsuniò e ch'tintänds al cminzò a pinsär al fat sò, e al s'vergugnò a täl che fé 'l vendet malameint de l'inzuri ch'i eren stä fat a cla dona; e pò al dvintò brosch, contra tot quî ch'fäven coss ch'n'eren da fär e ch'n'aveven rispet a l'unour dla curona, seimper da lè inänz.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 135-136

Vos corelade

Ligam de fœura

Tags:

Dialet Bolognes Difusion e variantDialet Bolognes CarateristegheDialet Bolognes Esempi de lengua del VotcentDialet Bolognes Vos coreladeDialet Bolognes Ligam de fœuraDialet BolognesEmilianLengov gall-italegheProvincia de Bològna

🔥 Trending searches on Wiki Lumbaart:

BiuchimicaModernismSodioPutsch de AgostAberturaHome computerDialett milanesCorea del NòrdUltimate MuscleWikipediaPistolaUranioOmarellMüsega1777Invasion russa de l'UcrainaGesa de la Madona de la Sanità (Milan)Silvio BerlusconiMagianeghNegro (caramella)Salvatore CinquegranaLagh de GinevraBacteriaElettrotreno FS ETR.700BargniffDom de LissandriaAteismuLombard alpinCatedral de San Giust (Triest)1182Olivetti Elea 9003MinerajMax VerstappenGuerra del DonbassLengua LumbardaBrianzaKenneth Enrico CaselliWeb shellSistema SolarWiki Commons11 05KirghizistanGeorgiaTurkmenistan26 03LumbardAmittit merito proprium qui alienum appetitGradisca d'Isonzo03 05FC Internazzional MilanSevastopol1662Vladimir Il'ič Ul'janovAutostrada A1 (Italia)AntartidKaba Ma KyeiNümar 9SinagogaWerner HeisenbergSimbol nicenee-costantinopolitanLengua ucrainaStregheSan Nicola de BariBernaLengua todescaDario GreggioAustraliaBasilega de San MarinXavier de RosnayPrincipi del privilegg pussee bassAlberto Naska17312006Union Europea🡆 More