La Bosnia e Erzegovina (in bosniegh e croat Bosna i Hercegovina, in serb Босна и Херцеговина), di voeulte per sinedoche ciamada semplizement Bosnia, l'è on Stad de la Vuropa balcanega.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
L'è tacada a la Serbia a est, al Montnegher al mezdì e a la Croazzia a nord e ovest. Ol Stad l'è compognud de do region storeghe: la Bosnia a nord e l'Erzegovina a mezdì, politegament inscambi el ciapa dent do entitaa autonome: la Republega Serba e la Federazzion de Bosnia e Erzegovina. In dol nord-est de la Bosnia gh'è on toch de territori che'l partegn a toeuiduu i entitaa a l'istess temp: ol distret de Brčko. Ol Stad el gh'ha ona popolazzion de 3.531.159 abitancc. La capital e la citaa pussee grand a l'è Sarajevo, situada in de la banda centrala dol paes.
Bosnia e Erzegovina | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
Daits aministrativ | |||||||
Nom intreg | |||||||
Nom ofiçal | Bosna i Hercegovina, Босна и Херцеговина, Bosna i Hercegovina, la Bosnie-Herzégovine, Bosnia and Herzegovina e Bosna a Hercegovina | ||||||
Lengue ofiçai | Lengua bosniega, Lengua cruata e Lengua serba | ||||||
Capitala | Sarajevo | ||||||
Politega | |||||||
Forma de govern | |||||||
Capo de Stat | Željko Komšić, Denis Bećirović e Željka Cvijanović | ||||||
Capo de Govern | Borjana Krišto | ||||||
Superfix | |||||||
Totala | 51 197 km² | ||||||
Popolazion | |||||||
Totala | 3 816 459 ab.(2022) | ||||||
Densitaa | 74.54 ab./km² | ||||||
Jeografia | |||||||
Continent | Europa | ||||||
Confin | Muntnegher, Cruazia, Serbia e Üniun Eurupea | ||||||
Fus orari | Central European Time, UTC+01:00, UTC+02:00 e Eoropa/Sarajevo | ||||||
Economia | |||||||
Valuda | marco bosnìago | ||||||
PIL (nominal) | 23 649,57 milion de USD (2021) | ||||||
Varie | |||||||
Codex ISO 3166 | BA, BIH, 070 | ||||||
TLD | .ba | ||||||
Prefiss tel. | +387 | ||||||
Sigla autom. | BIH | ||||||
Inn nazional | Intermeco | ||||||
Evoluzion storega | |||||||
Proclamazion | 1º marz 1992 | ||||||
Ol Stad l'è governad de ona Presidenza compognuda de trii presidencc, vun per ogni grup etnegh de la Bosnia - i bosniegh, i croacc e i serb.
Ol reliev de la Bosnia e Erzegovina l'è assee montuos - la cadena di Alp Dinareghe l'intraversa in diagonal ol territori e la fa de confin natural in tra la Bosnia e l'Erzegovina. In sul confin cont ol Montnegher, in de l'Erzegovina orientala, el se troeuva ol mont Maglić che con la so voltezza de 2.388 m s.n.m. l'è ol poncion pussee volt dol paes. In de la banda setentrionala de la Bosnia, arent a Bagnaluca e Tuzla, la se spantega la pianura de Posavina.
Ol paes el gh'ha domà 25 km de linia costera. Ol territori de la citaa dalmata de Neum el costituiss l'unegh sboch al mar de la Bosnia.
Ol fium pussee long l'è Sava che'l forma on confin natural cont la S'ciavonia. Ol so bacin idrografegh el quata ol 76% dol territori bosniegh. La Drina la forma inscambi on confin natural con la Serbia. In su la Drina gh'è ol lagh pussee grand dol paes, ol lagh Perućac, de origen artificiala.
Ol clima de la Bosnia l'è continental cont i precipitazzion abondante.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Bosnia e Erzegovina, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.