Esuatini

El Esuatini o eSwatini, ufisialmente Regno de l'eSwatini, conosesto fin al 2018 cofà Swaziland el xe on Stato picenin de l’Àfrica del Sud.El confina col Mozanbico a est e col Sudàfrica a ovest.

Esuatini Esuatini
Umbuso weSwatini (ss) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoNkulunkulu Mnikati wetibusiso temaSwati Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Siyinqaba»
«We are a fortress»
«Ние сме укреплението»
«A royal experience»
«Մենք ամրոց ենք»
«Wir sind die Festung»
«Som la fortalesa» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

26°29′S 31°26′E / 26.483333°S 31.433333°E-26.483333; 31.433333Coordinae: 26°29′S 31°26′E / 26.483333°S 31.433333°E-26.483333; 31.433333

ContinenteAfrica

CapitałeLobamba Mbabane Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe1 093 238 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Esuatini1 093 238 (2020)/(2019)/(2017)/(2017)/(2012)/(2011)/(2010)/(2009)/(2008)/(2007)/(2006)/(2005)/(2004)/(2003)/(2002)/(2001)/(2000)/(1999)/(1998)/(1997)/(1996)/(1995)/(1994)/(1993)/(1992)/(1991)/(1990)/(1989)/(1988)/(1987)/(1986)/(1985)/(1984)/(1983)/(1982)/(1981)/(1980)/(1979)/(1978)/(1977)/(1976)/(1975)/(1974)/(1973)/(1972)/(1971)/(1970)/(1969)/(1968)/(1967)/(1966)/(1965)/(1964)/(1963)/(1962)/(1961)/(1960)
Densità62,96 hab./km²
Demònemoswaziłandezo, swaziłandezi, swaziłandeza, swaziłandeze   Edit this at Wikidata
Idiomainglezo
swazi Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita57,754 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Esuatini0,647 (2015)
Taso de suicìdio13,3 (2016)
13,1 (2015)
11,9 (2010)
12 (2005)
11,6 (2000) Cànbia el vałor in Wikidata
Eror d'espresion: "<" no reconosesto.Eror d'espresion: "br" no reconosesto. (2015)
Putełi no scołarizai70 951 (2014) Cànbia el vałor in Wikidata
Esuatini0 (2014)
Zeografia
Parte deÀfrica Austrałe Cànbia el vałor in Wikidata
Diòcezediòceze de Manzini Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea17 364 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoEmlembe (1,862 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoMaputo (it) Traduzi (21 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Organizasion pułìtega
Forma de goernomonarchìa asołuta Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de eSwatini Cànbia el vałor in Wikidata
Re del Swaziland Cànbia el vałor in WikidataMswati III di Eswatini (it) Traduzi (25 de apriłe del 1986) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo Ministro de l'eSwatini Cànbia el vałor in WikidataRussell Dlamini (it) Traduzi (4 de novenbre del 2023) Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

3.08/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe4 748 702 401 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,597 Cànbia el vałor in Wikidata (2021 Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedalilànzeni de l'eSwatini Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion22 % Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

54.6/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1SZ Cànbia el vałor in Wikidata SWZ Cànbia el vałor in Wikidata 748 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionSD Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.sz
Prefiso tełefònego+268 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webgov.sz Cànbia el vałor in Wikidata
 

                                       MusicBrainz: 564741c6-943e-313b-86fa-9819d595281b 

Etimołozia

El só nome vien da ła tribù pi grosa, i Swazi.

Zeografia

Esuatini  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Ziografia de l'eSwatini.

El paexe el xe montagnóxo al est; el teren el se sbasa verso ovest.

Gh'è tanti fiumi che pasa par el eSwatini.

El Paexe el ga senpre dei mominti de séco.

A ovest se cata łe savane e łe foreste pluviałi.

Storia

Esuatini  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Stòria de l'eSwatini.

Antighità

I primi abitanti del eSwatini i xere i khoisan, un grupo de caciatori racojitori che el vivéa in tuta l’Àfrica del sud.I khoisan i xe stà mandà via dai grupi bantu che i ga invadesto el teritorio.

Par ła fin del XI secolo, i bantu i controlaa tuta ła zona che pi tardi ła deventarà ła tera dei sotho e dei nguni, i grupi etnici pi grandi che vive inte el Sudafrica.

Modernità

Quando i boeri i se ga moso da ła region del Cao, el re Sobhuza I l’è stà bon de conservar l’independensa.Dopo ła secónda guera boera (1899 – 1902) i inglexi i ga ocupà el regno e i ło ga trasformà in on protetorato.

Indipendensa

El eSwatini l’è rivà a l’indipendensa el 6 de setenbre del 1968.El re Sobhuza II l’è stà riméso sul trono e el ga regnà fin a ła morte, inte el 1982.

Só fiol, re Mswati III l’è ndà sù al trono e el goerna co só mare, come che vol ła tradision: el re el xe el aministrator de ła nasion, só mare ła xe l'autorità spirituałe del Paéxe.

El re Mswati no'l se preòcupa mìa de vìvar inte el luso mentre che i só sùditi i xe tra i pi poareti de l’Àfrica. El re el dopra i schei de ła nasion par conprarse màchine e fabricar viłe par łe só mojere.[Fonte nesesària]

Zeografia połitega

El eSwatini el xe ła ùltima nasion co na monarchìa asołuta in tuta l’Àfrica.

El re no'l vol gnanca ła democrasia, e tuti i partii i xe vietadi.

Popołasion

Etnie

Ła majorìa de ła popołasion i xe swazi, un grupo bantu de ła faméja dei ngoni.Gh'è puchi zulu e afrikaaner.

Rełigion

I cristiani i xe el 83% (i catòleghi xe al 6%), el resto i segue ła religion tradisionałe.

Società

Ła majorìa dei swazi i vive ne łe zone rurałi.Ła concentrasion de zente ła ga portà a utilizar masa i prai e l’acua.

El nùmaro dei małài de AIDS el xe el pi alto de tuto el móndo (39% de ła popolasion el xe infetà).

Economia

Ła zente, parò, ła xe tra ła pi poareta del continente: el 70% de ła popołasion el vive sóto el livel de povertà . Ła majorìa de l’economìa ła xe in man ai bianchi. Puchi schei i vien utilizà par el sviłupo.

El eSwatini l’è uno dei Paixi africani co pi risorse.El ga na agricoltura de susistensa, fortemente influensada da i mominti de séco, anca parché el 60% de ła tera el xe del re, e el resto de conpagnie el xe foresto.Parò el eSwatini l'esporta legname, ananasi, e coton.Carbon e diamanti i vien scavà su łe montagne.

Ła industria pi granda l’è queła dei concentrati par far bìbite, ła xe na conpagnia mericana.

Curioxità

Tuti i ani, el re el va védar ła reed dance, el "bało de łe cane".El xe só dirito de tórse na nóva mojer tra una de łe bałerine, che łe ga da èsar vèrgini e łe bała nude.

Gałeria de someje

Notasion

Altri projeti

Linganbi foresti

Controło de autoritàVIAF (EN140126183 · ISNI (EN0000 0001 2110 7657 · LCCN (ENn2019008120 · GND (DE1225128579 · BNF (FRcb11959471p (data) · BNE (ESXX457056 (data) · NLA (EN35534138 · NDL (ENJA00571785 · WorldCat Identities (ENn2019-008120

Tags:

Esuatini EtimołoziaEsuatini ZeografiaEsuatini StoriaEsuatini ModernitàEsuatini Zeografia połitegaEsuatini PopołasionEsuatini EconomiaEsuatini CurioxitàEsuatini Gałeria de somejeEsuatini NotasionEsuatini Altri projetiEsuatini Linganbi forestiEsuatini

🔥 Trending searches on Wiki Vèneto:

ŁiteraturaTełecomunicasion8 de marso11 de novenbrePołaNogales (Spagna)12 de febraroVanti CristoLista de stati del mondoTełevixionRełijonIndariso IPGeoffrey ChaucerBergamoCànada5 de agostoSistema sołareInpero ruso14 de genaroCinderella (film 1950)Flavigny-sur-OzerainInternet ExplorerJezùXVII secołoMata HariTałian18961919StatìstegaAgente diplomategoAmèrica del NordPenotiMembrillaFonemaDresdaSistema oparadivoMonfalconComunicasionRomaWolfgang Amadeus MozartFiłoxofìaBałoOrganizasion mondiałe del comersoFamily GuyFransaFumetiChambeireAblain-Saint-NazaireVirtual International Authority FileAmalfiNanotecnołogiaŁéngua japonezaÈcuadorÉragnyMozilla FirefoxJurançonPiaveMediaWikiTalpa europaeaGrupo PAMFiume (Croasia)Ponte NossaRepùblega de VenèsiaCàtaroSvèsia🡆 More