Ladinladin | |||
---|---|---|---|
State ofisial | |||
Lingua ofisial de: | |||
Regulada par: | |||
Sifras | |||
Mapa | |||
Vide ance: Lingua – Lista de linguas |
La bandera de la popla ladin |
Ladin es un lingua retoromanica, parlada en la Montes Dolomita en Italia, entre la rejiones de Trentino-Alto Adige/Südtirol e Veneto. Lo es prosima relatada a furlan e rumans.
Pere nost che t'ies en ciel,al sie santifiché ti inom,al vegne ti regn,sia fata tia volonté,coche en ciel enscì en tera.Dànes encuei nost pan da vigni diy làscenes do nosc debic,coche nos i lascion do a nosc debitours,y no nes mené tla tentazion,ma delìberenes da l mel.Amen.
Ladin dolomitan o ladin normal es un forma de ladin creada par Heinrich Schmid, un profesor de Zurich, pos un carga en 1988 par representores de la ladines dolomitan per uni la dialetos variosa de ladin en la forma de un ladin "neutral". Esta no es intendeda como un sustitui per la dialetos, ma sola un forma en cual tota pote intercomunica.
Leteras | Pronunsia | Comentas | Esemplos (gr. gherdëina, ba. badiot, fa. fascian, fo. fodom, am. anpezan, LD ladin dolomitian) |
---|---|---|---|
c | [k] | gr. cont [kont] („conta“) | |
c | [ʧ] | ante e, ë, i; en la combinas cia, cio, ciu: [ʧa], [ʧo], [ʧu] | gr. cësa [ˈʧəza] („casa“) |
-c | [ʧ] | a fini de parola | gr. brac [bʀaʧ] („braso“) |
ch | [k] | sola ante e, i | gr. che [kɛ] („ce“) |
ć | [ʨ] | sola en Maréo e Badiot | ba. ćiasa [ˈʨaza] („casa“) |
g | [g] | gr. grisc [gʀiʃ] („gris“) | |
g | [ʤ] | ante e, ë, i; en la combinas gia, gio, giu: [ʤa], [ʤo], [ʤu] | gr. giat [ʤat] („gato“) |
gh | [g] | sola ante e, i | gr. eghes [ˈegəs] („acua“) |
gn | [ɲ] | LD vegnì [vəˈɲi] („veni“) | |
j | [ʒ] | gr. jì [ʒi] („vade“) | |
-n | [ŋ] | am Wortende | laˈdiŋ] („ladin“) |
-nn | [n] | am Wortende | an] („anio“) |
r | [r], [ʀ] | [ʀ] sola en Gherdëina | LD ruvé [ruˈve] („ariva“), gr. ruvé [ʀuˈve] |
s | [s] | entre vocales [z] | gr. sas [sas] („roca“), gr. cësa [ˈʧəza] („casa“) |
š | [ʃ] | sola en Ampezzanischen | |
ss | [s] | gr. cossa [ˈkosa] („cosa“) | |
sc | [ʃk] | gr. scola [ˈʃkola] („scola“) | |
sc | [ʃ] | ante e, i; en la combinas scia, scio, sciö: [ʃa], [ʃo], [ʃœ], [ʃu] | gr. scela [ˈʃela] („scala“) |
-sc | [ʃ] | a fini de parola | gr. pësc [pəʃ] („pex“) |
sch | [ʃk] | sola ante e, i | gr. schedra [ˈʃkedʀa] („linial“) |
-sch | [ʃk] | a fini de parola | gr. bosch [ˈbɔʃk] („bosco“) |
ś- | [z] | nur am Wortanfang | gr. śën zəŋ („aora“) |
ṣ- | [z] | sola en Ampezzanischen como alternativa per ś- en otra dialetos | |
sb | [ʒb] | ba. desboschè [dəʒbɔˈʃkɛ] („deforesti“) | |
sd | [ʒd] | ba. sdramè [ʒdraˈmɛ] („pluve forte“) | |
sp | [ʃp] | LD respet [rəˈʃpɛt] („respeta“) | |
st | [ʃt] | ba. strada [ˈʃtrada] („strada“) | |
-sć | [ʃʧ]; [ʃʨ] | sola a fini de parola; [ʃʨ] sola en Badiot | gr. turisć [tuˈʀiʃʧ] („turistes“) |
z | [ʦ] | ba. zifra ˈʦifra („sifra“) | |
ź- | [ʣ], | sola a comensa de parola | gr. źupel [dzuˈpɛl] („rocon“) |
Letera | Pronunsia | Comentas |
---|---|---|
a | [a] | |
e | [e], [ɛ], [ə] | |
ë | [ə] | sola cuando asentuada |
i | [i] | |
o | [o], [ɔ] | |
ö | [œ], [ø] | sola en Badiot/Maréo |
u | [u] | |
ü | [y] | sola en Badiot/Maréo |
y | [i] | sola en la parola y („e“) |
Articles defininte | Singular | Plural |
---|---|---|
mas | l | i |
fema | la/ l' (ante vocales) | lis |
Articles nondefininte | Singular | Plural |
---|---|---|
mas | n | - |
fema | na/ n' (ante vocales) | - |
Esemplos: l pere 'la padre', n pere 'un padre', la ciasa 'la casa', na ciasa un casa'
Ladin, como la linguas romanica ueste, usa s:
Plu, ladin ave alga parolas noncoerente: pe - piesc etc.
Jeneral, on crea un nom (o ajetivo) fema de un nom (o ajetivo) mas par ajunta -a: giat 'gato' > giata 'gato fema, signour 'senior' > signoura 'seniora, bel 'bela' (mas) > bela 'bela' (fema) etc.
Person/Cuantia | proclitical | asentuada |
---|---|---|
1 Sg. | i | ie |
2 Sg. | te | tu |
3 Sg. | al (m.)/ ala (f.) | el (m.)/ ela (f.) |
1 Pl. | i | nos |
2 Pl. | i | vos |
3 Pl. | ai (m.)/ ales (f.) | ei (m.)/ eles (f.) |
Ladin ave ance pronomes sufisada, usada en demandas e a veses per otra razonas:
Person/Cuantia | posclitical |
---|---|
1 Sg. | -i |
2 Sg. | -te |
3 Sg. | -el (m.)/ -ela (f.) |
1 Pl. | -se |
2 Pl. | -e |
3 Pl. | -ei (m.)/ eles (f.) |
En esta modo, la forma normal tu ciantes 'tu canta' deveni cianteste? 'tu canta?'. En alga demandas noncoerente on no usa la posclitica: el val 'el vade' deveni vàl? 'tu vade?'
Conjuga
La conjuga de verbos -é (de la latin -are), on usa esta formas per la presente:
Person/ Cuantia | cianté 'canta' | cianté? (demanda) |
---|---|---|
1 Sg. | ciante | cianti? |
2 Sg. | ciantes | cianteste? |
3 Sg. | cianta | ciàntel/ ciàntela/ ciànten? |
1 Pl. | cianton | ciantonse |
2 Pl. | cianteis | cianteise |
3 Pl. | cianta | ciàntei/ ciànteles? |
En ladin, la comparativa es formida con plu, e la superlativa con la article e plu: vedla, plu vedla, la plu vedla: 'vea', 'plu vea', 'la plu vea'
On ave ance un forma negativa con manco ('poca'): la manco vedla ('la min vea' = 'la plu joven').
La ordina normal en ladin es determinante-nom-ajetivo. Sola la parola bel 'bela' pote presede la nom. les beles ciases 'la casas bela'. Ma on pote ance dise les ciases bela, con la idea de un contraste con casas fea.
Per la frase, la ordina es sujeto-verbo-ojeto, o sujeto-verbo-ajetivo: Maria a dit la verité 'Maria ia dise la veria'; Mies fies é deventedes granes 'Mea fia ia deveni grande'.
Linguas romanica | ||
---|---|---|
Sardo-romanica | Sarda | |
Ibero-romanica | Portuges • Galego • Asturian • Espaniol • Aragones • Estremaduran | |
Ositano-romanica | Catalan • Ositan (Aranes) | |
Galo-romanica | Franses • Ualon • Ligure (Monaces) • Lombard (Milanes) • Piemontes | |
Reto-romanica | Rumans • Furlan • Ladin | |
Italo-romanica | Italian • Corsu • Sisilian | |
Balcano-romanica | Romanian • Dalmatian • Aromanian |
This article uses material from the Wikipedia Lingua franca nova article Ladin (lingua), which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). La contenida es disponeda su CC BY-SA 4.0, estra diferes notada. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lingua franca nova (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.