El ginebre (Juniperus communis), és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies.
És un arbre o arbust freqüent als Països Catalans.
Juniperus communis | |
---|---|
Juniperus communis subsp. communis fulles i gàlbuls | |
Dades | |
Font de | ginebró, oli de ginebre i juniper wood (en) |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 42229 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Pinopsida |
Ordre | Pinales |
Família | Cupressaceae |
Gènere | Juniperus |
Espècie | Juniperus communis L., 1753 |
Distribució | |
Donat que és una planta molt corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: ginebre, ginebre mascle, ginebre negral, ginebre negre, ginebre real, ginebre ver, ginebrer, ginebrera, ginebró, ginebró (gàlbul), ginesta, ginebra, ginebro, ginestre, inebro, xinastra.
Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.
Les fulles són aciculars, disposades en grups de tres i amb una banda clara única a la part superior (el càdec, que és una espècie semblant, té dues ratlles blanques en comptes d'una).
Presenta dioècia, és a dir, que hi ha plantes només amb flors masculines que alliberen el pol·len durant març i abril, i plantes només amb flors femenines. Aquestes darreres són les que porten gàlbuls, estructures globulars morfològicament semblants a una baia, i per tant llavors que es troben en quantitats de 3 a 6 en cada gàlbul.
L'estròbil, en aquest cas gàlbul, conegut com a ginebró, és de color blau, gairebé negre quan són madurs. Les llavors són dispersades pels ocells en els seus excrements.
És originària de l'hemisferi nord, a Euràsia i Nord Amèrica, i ocupa, incloent-hi les seves subespècies, una gran àrea des de la tundra a muntanyes al voltant dels 30 graus de latitud nord; és per tant, la conífera amb una distribució més àmplia de tot el món.
A Catalunya el podem trobar a gairebé la totalitat del territori, en matollars i boscos clars entre els 0 i els 2.600 metres d'altitud.
De vegades es fa servir com a planta ornamental. A Escandinàvia, n'utilitzen la fusta per a emmagatzemar productes làctics com mantega o formatge.
Els ginebrons (gàlbuls) són molt astringents si es mengen crus, però assecats serveixen per a fer salses en plats de carn.
La ginebra i la beguda típica d'Eslovàquia anomenada Borovička es fan amb els ginebrons. També a Finlàndia elaboren una cervesa, la sahti, aromatitzada amb els ginebrons.
També s'utilitzen els ginebrons per adobar carns.
This article uses material from the Wikipedia Català article Ginebre, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.