El sufism (in orient ciamad pussee Tasawwuf) a l'è la corrent mistega de l'Islam, che per quei che ghe vann dree a l'è vegnud foeura sgiamò di insegnament del profeta Maomet e del cognad Ali, che despess l'è ciamad el pader del sufism.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
I sufi a inn partid in vari orden, ciamad Tariqa, che gh'hann un fondator e 'na sucession gerarchega, e se incontren per fà di cerimonie misteghe indova che despess se sgira in tond e se ripet el nom de Allah.
In principi i sufi partegniven tucc a l'Islam sunnita, ma poeu inn vegnud foeura anca di orden legad al Sciism, soratut con l'annession de la Persia e la soa conversion. I Sufi, de lor, ghe vann adree strecciament a la Sharia, ma de solet a inn no inscì radicai in l'aplicazzion a nivell statal, e pensen che 'l so de lor raport con Allah a l'è la roba la pussee important che la ghe sia.
El sufism l'ha tacad un poo a declinà dopo del '900, un poo per la modernizazzion de la Turchia voluda de Atatrk che l'ha proibid i orden per vari temp, un poo per la critega del so penser vegnuda sia di estremista religios compagn di salafita sia di pussee modernista.
This article uses material from the Wikipedia Lumbaart article Sufism, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contegnud a l'è disponibil sota la licenza CC BY-SA 4.0, se l'è minga indicad diversament. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Lumbaart (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.