Cronologie Del Prehistorie

Cronologie del prehistorie - 10-im millennie AC

Cronologie Del Prehistorie Li articul Cronologie del prehistorie es desde li 3-im May 2021 un bon articul. Omni bon Articules


Cronologie Del Prehistorie
Li Venus de Brassempouy, un del max ancian depictiones de un homan visage (ante 25,000 annus), trovat in Francia e creat del Gravettian civilisation.

Li cronologie del prehistorie extende sur li témpor del unesim aparition de Homo sapiens in Africa ante 315,000 annus til li invention del scrition e li comense del historie ante 5,000 annus. It dunc contene li témpor desde li Medial Paleolitic (Ancian Era Petrin) til li prim comense del historie mundal. Omni dates es aproximativ, e posse esser modificat secun nov decrovitiones o analises.

Li abreviation a.a.n. usat in li articul significa annus ante nu.

Medial Paleolitic

Cronologie Del Prehistorie 
Li canifes del stil sviss armé del paleolitic: haches ex petre usat in Olorgesailie in li sude de Kenya ante c. 300,000 annus.
File:Blombos Cave - 3.jpg
Arte sur petre creat ante 70,000 annus trovat in li Cave Blombos un Sud-Africa.
  • ~ 320,000 til 305,000 a.a.n.: Populationes in Olorgesailie in sudic Kenya subisse tecnologic ameliorationes in li creation de utensiles e ingagea se in comercie sur long distanties.
  • 315,000 a.a.n.: aproximativ date del aparentie de Homo sapiens (Jebel Irhoud, Morocco).
  • 270,000 a.a.n.: era de Haplogruppe A00 (Y-cromosomal Adam).
  • 250,000 a.a.n.: unesim aparition de Homo neanderthalensis (cranies de Saccopastore)
  • 250,000-200,000 a.a.n.: presentie de modern homes in West Asia (Cave de Misliya).
  • 230,000-150,000 a.a.n.: era de Macro-haplogruppe L (mtDNA) ("Mitocondrial Eva").
  • 230,000-150,000 a.a.n.: eta de mt-DNA haplogruppe L ("Mitocondrial Eva")
  • 210,000 a.a.n.: presentie de modern homes in sudost Europa (Apidima, Grecia).
  • 200,000 a.a.n.: max ancian conosset lett-materiale, quel includet insect-repussant herbe e strates de cindre in infra (possibilmen por un fundation bon insulat e líber de sordidallia, e por repussar artropodes).
  • 195,000 a.a.n.: Restage de Omo (Etiopia)
  • 170,000 a.a.n.: desde ti-ci date li homes porta vestimentes. Li usation de vestimentes possibilisat li migration ex calid climas til plu frigid locs.
  • ~164,000 a.a.n.: expansion del diete homan a marin ressurses.
  • 160,000 a.a.n.: Homo sapiens idaltu, unvez li max ancian decovrition de homo sapiens.
  • 150,000 a.a.n.: populada de Africa: Khoisanid separation, eta de mtDNA haplogruppe L0.
  • 125,000 a.a.n.: cime del Eemian, un periode interglacial.
  • ~120,000 a.a.n.: possibilmen li max temporan usation de simboles, trovat in six gravuras sur un látere de un osse. Li canalettes sur li osse possedet un clar U-forme, e esset tam larg e profund que solmen un hom qui intentet crear ti lineas vell har possedet crear les.[1]
  • ~120,000 a.a.n.: usation de conches marin por personal decoration de homes, anc neandertales
  • 120,000 - 90,000 a.a.n.: Pluviale Abbassia in Nord Africa - li region del Sahara es humid e fertil.
  • 120,000 - 75,000 annus ante no: Khoisanid retromigration de Sudic Africa til Ostic Africa.
  • 100,000 a.a.n.: li max temporan structuras del munde (blocs de sable-petre plazzat in un semi-circle con un fundation oval) constructet in Egiptia proxim a Wadi Halfa ne lontan del hodial frontiera con Sudan.
  • 82,000 a.a.n.: litt perforat globettes de conche decovrit in Taforalt in Morocco, usat quam personal adornament.
  • 80,000 - 70,000 a.a.n.: separation de sub-saharan africanes e non-africanes.
  • 75,000 a.a.n.: supereruption del Vulcan Toba, possibilmen contribuente a un reduction del population homan til 15,000.
  • 70,000 a.a.n.: max temporan exemple de abstract o simbolic arte in li Cave Blombos in Sud-Africa, in quel trova se petres gravat con mustres grillic o sgraffit.[2]

Superior paleolitic

Cronologie Del Prehistorie 
Li Löwenmensch (leon-mann) figura, representativ del cultura aurignacian in Europa.
Cronologie Del Prehistorie 
Dufour lamettes, microlites del tard periode aurignacian.
Cronologie Del Prehistorie 
On comensat crear microlites durant li kebaran cultura, micri pezzes de petre por usar quam puntus de lanses, harpunes, etc. e queles esset mult plu facil a remplazzar quam un tot utensile.
  • 67,000 - 40,000 a.a.n.: admixtura de neandertales con eurasianes.
  • 50,000 a.a.n.: max temporan decovrition de agullies por sution. Creat e usat per li denisovianes.
  • 50,000 - 30,000 a.a.n.: Pluviale Mousterian in Nord-Africa. Li region del Sahara Deserte es humid e fertil. Li Tard Eta Petrin comensa in Africa.
  • 45,000 - 43,000 a.a.n.: europan tost modern homes.
  • 45,000 - 40,000 a.a.n.: châtelperronian culturas in Francia.
  • 42,000 a.a.n.: paleolitic flautes in Germania.
  • 42,000 a.a.n.: max temporan evidentie de developat tecnologie por li profund mare in li situ del cave Jerimalai in Ost Timor, quel demonstra li possibilitá de crucear li ocean por atinger Australia e altri insules.
  • 41,000 a.a.n.: li denisova hominin vive in li Altai Montania.
  • 40,000 a.a.n.: extintion de Homo neanderthalensis.
  • 40,000 a.a.n.: comense de aurignacian cultura in Europa, quel durat til c. 28,000 AC.
  • 40,000 a.a.n.: max ancian conosset arte in li zoomorfic "Löwenmensch" (leon-mann) figura.
  • 40,000 - 30,000 a.a.n.: Unesim inhabitationes format per li aborigines australian in mult locs queles hodie es li cités de Sydney, Perth e Melbourne.
  • 40,000 - 20,000 a.a.n.: max ancian conosset ritual cremation, li Mungo Lady, in Lago Mungo, Australia.
  • 35,000 a.a.n.: max ancian conosset arte con un figura homan vice un figura zoomorfic (Venus de Hohle Fels).
  • 31,000 - 16,000 a.a.n.: Max Recent Glacial Maximum (cime ye 26,500 a.a.n.).
  • 30,000 a.a.n.: tradition de picturas sur petre comensa in li petrin asiles de Bhimbetka in India, quel actualmen quam colection es li max dens conosset concentration de arte petrin. Ta in un area de c. 10 quadrat kilometres trova se circa 800 petrin asiles, inter queles 500 possede picturas.
  • 29,000 a.a.n.: decovrition del max ancian fornes.
  • 28,500 Nov-Guinea es populat per colonistes de Asia o Australia.
  • 28,000 a.a.n.: max ancian conosset tordet corde.
  • 28,000 - 24,000 a.a.n.: max ancian conosset potteríe - usat por crear figurines vice recipientes por cocination o magasinage (Venus de Dolní Věstonice).
  • 28,000 - 20,000 a.a.n.: Periode gravettian in Europa. Invention de harpunes e segas.
  • 26,000 a.a.n.: homes tra li munde usa fibres por crear bebéieros, vestimentes, borses, corbes, e retes.
  • 25,000 a.a.n.: un villagette creat ex domaches de petre e osses mammutin es trovat in un loc quel trova se nu in Dolní Věstonice in Moravia in Tchekia. It es li max ancian permanent inhabitation homan trovat til nu per archeologos.
  • 24,000 a.a.n.: evidentie quel monstra que homes vivet in Alaska e Yukon in Nord-America.
  • 21,000 a.a.n.: artefactes monstra temporan homan activitá in Canberra, li capitale de Australia.
  • 20,000 a.a.n.: Kebaran cultura in li Levant: li comense del Epipaleolitic in li Levant.
  • 20,000 a.a.n.: max ancian magasinage de potteríe o utensiles por li cocinada in China.
  • 20,000 a.a.n.: teoricmen li max ancian date por li developament de traditional vestimentes por li Inuit.
  • 20,000 - 10,000 a.a.n.: Khoisanid expansion til Central-Africa.
  • 20,000 - 19,000 a.a.n.: max ancian usada de potteríe in li Cave Xianren in China.
  • 18,000 - 12,000 a.a.n.: possibilmen li periode in quel Afro-Asiatic esset parlat quam un sol lingue.
  • 16,000 - 14,000 a.a.n.: Minatogawa Mann (Proto-mongoloid fenotipe) in Okinawa, Japan.
  • 16,000 - 13,000 a.a.n.: li unesim homan migration ad-in Nord-America.
  • 16,000 - 11,000 a.a.n.: expansion del caucasian chassatores-recoltatores til Europa.
  • 16,000 a.a.n.: sculptura de argile de un europan bison in un profund loc in un cave nu conosset quam Le Tuc d'Audoubert in li francesi Pirenées, proxim al frontiera con Hispania.
  • 15,000 - 14,700 a.a.n.: max ancian possibil date por li domestication del svin.
  • 14,800 a.a.n.: li Humid Periode comensa in Nord-Africa. Li region quel plu tard va devenir li Sahara es humid e fertil, e li aquiferes es plen.
  • 14,500 - 11,500 a.a.n.: li Popul del Cave del Rubi Cervo in China, possibilmen li surviventie de homes arcaic o un hibride arcaic-modern.
  • 14,200 a.a.n.: decovrition del max ancian domesticat can, li Can de Bonn-Oberkassel quel esset interrat con du homes.
  • 14,000 - 12,000 a.a.n.: max ancian evidentie por guerreada prehistoric (Jebel Sahaba, Natufian cultura).
  • 13,000 - 10,000 a.a.n.: Recent Glacial Maximum, fine del Recent Periode Glacial, li clima calenta se e glacieros recede.
  • 13,000 a.a.n.: un major eruption de aqua eveni in Lago Agassiz, quel tande versimilmen possedet li grandore del actual Nigri Mare e quel esset li max grand lago sur li Terra. Un grand parte del lago es drenat til li Arctic Ocean tra li Rivere Mackenzie.
  • 13,000 - 11,000 a.a.n.: max temporan dates queles monstra li domestication del agne.
  • 12,900 - 11,700 a.a.n.: li Recent Dryas, un periode de subit refrigidation e un retorn a conditiones glacial.
  • 12,000 a.a.n.: Vulcanic eruptiones in li Virunga Montania bloca li exfluida de Lago Kivu ad-in Lago Edward e li sistema del Nile, deflectente li aqua til Lago Tanganyika. Li tot longore del Nile es acurtat e li superficie de Lago Tanganyika agranda se.
  • 12,000 a.a.n.: li max temporan dates monstrant li domestication del capre.

Pos li superior paleolitic

Evenimentes pos li superior paleolitic continua in li articul pri li 10-im millennie AC.

Referenties

Tags:

Cronologie Del Prehistorie Medial PaleoliticCronologie Del Prehistorie Superior paleoliticCronologie Del Prehistorie Pos li superior paleoliticCronologie Del Prehistorie ReferentiesCronologie Del Prehistorie10-im millennie AC

🔥 Trending searches on Wiki Interlingue:

Madeleine McGrawAzerbaidjanJudeismeBengasiZambiaA CañizaWrocławPatricia RhombergAnkaraKim Il-sungArcheologieCambridge27 aprilTaissa FarmigaUniversala Esperanto-AsocioAngkor WatSan AsensioCastillonroyHispaniaSaudi ArabiaAndrej PlenkovićReconquête12 januarListe del landes del mundeBezalel SmotrichTadjikistanPovritáPoliticaConsilie del EuropaKölnCroatia29 novembreOCDEConstanzanaJair BolsonaroDresdenNashville (Tennessee)FeminismeIzmirRomaWilliam ShakespeareListesChimieMichiganTulipMarianna MadiaAstrologieUnit Arabic EmiratusWikipediaCameron DiazUcrainaPoznańJerusalemMongoliaKamala HarrisG7PerúCypriaInsecteFacebookDes Moines (Iowa)🡆 More