Martin Lutero

Martin Lutero (Eisleben, xermania, 10 de novenbre del 1483 – Eisleben, xermania, 18 de febraro del 1546) el xe stà un mùnego agostinian e atuador de la Reforma Protestante inte el scumìsio del XVI secolo.

Nasesto a Eisleben inte el 1483 da na fameja de orixene modeste ma in forte sensa inte na società che la xera drio conósar na granda trasformasion inte l'època, el frecuenta la Università de Erfurt, par deventar xudegao, dal 1501.

Infotaula de personaMartin Lutero
Martin Lutero
Cànbia el vałor in Wikidata
Nome orizenałe(de) Martin Luther Cànbia el vałor in Wikidata
Biografia
Nasimènto(de) Martin Luder Cànbia el vałor in Wikidata

[[Categoria" was not found.
Lutherstadt Eisleben (Sacro Roman Inpero)

Cànbia el vałor in Wikidata
Mòrte

[[Categoria" was not found.

(62 ani)
Lutherstadt Eisleben (Sacro Roman Inpero)
Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo de sepełimento
Profesor universitario
Cànbia el vałor in Wikidata
Dati personałi
RełijonCeza latina e luteranèzemo Cànbia el vałor in Wikidata
Formasion
Atività
Canpo de laoro
Teołogia, fiłozofia, Reforma Protestante, łetaradura e tradusion Cànbia el vałor in Wikidata
Posto de laoro
Ocupasion

[[Categoria" was not found.

Inprenditor
MovimentoRinascimento tedesco (it) Traduzi, Reforma Protestante e protestantèzemo Cànbia el vałor in Wikidata
ScołaroMartin Helwig (it) Traduzi, Jacob Heerbrand (it) Traduzi e Michael Neander (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Influense
Órdene rełijozoOrdine di Sant'Agostino (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Partesipante in
1521Dieta de Worms Cànbia el vałor in Wikidata
Òpara
Òpare in rezalto
Scołaro dotorałeAndreas Hoffrichter (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Archivià in
Fameja
Spoxa
Fiołi
ZenitoriHans Luther (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata  e Margarethe Luther (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Fradełi
1° de otobre del 1529-4 de otobre del 1529colloqui di Marburgo (it) Traduzi
1521-26 de majo del 1521Dieta de Worms
1519disputa di Lipsia (it) Traduzi
1518Disputa di Heidelberg (it) Traduzi
1510-1511Martin Luther's trip to Rome (en) Traduzi
1507santificazione (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Segno
Martin Lutero Cànbia el vałor in Wikidata

IMDB: nm1051447
 

                  Spotify: 1VPTZh1NXBaOm90Oq7vaQD     Musicbrainz: 5a90e31d-52f3-4966-8ce0-7c3818fccca3 Songkick: 469488 Discogs: 703536  IMSLP: Category:Luther,_Martin          Find a Grave: 5894   
Martin Lutero
Università de Wittenberg

Inte l'ano 1507, ai 12 de lugio, su ła via da Erfurt in deretura de Eisleben, el vien folgorà da na vision, par cause che lu steso no'l ga mai schiarà, faxendo cusì un vodo a Santa Ana e, ei 17 del steso mese el intra inte el monastier agostinian de Erfurt. Intel 1512 el vien chiama a coverxar na catedra de esexese a l'Università de Wittenberg. Xe cua che el madura na forte conosensa de le Scriture Sagre rivando a la concluxion che, la dotrina che la Cexa Catolega la inpone no la sìpia cuela che el Signor su l'Evanxelo el ga ordenà.

Daspò gaver proà a intrar in contato co l'arsevescovo de Magonxa Alberto da Colonia, sensa rexultà, grasie a racuanti so amighi, el taca na opara de proselitixemo in torno par la xermania. El proceso par erexia el parte inte el 1518, ma l'ano drio el vien fermà parché el papa Lion X el sperava inte na elesion a Inperador, dopo la morte del Masimilian I, del Pricipe Eletor de Sasonia Federigo el Savio, forte sostegnidor del Catedratego de Wittenberg oltra che figura infruente inte el panorama politego de l'Impero. Inperador vegnarà parò nomenà Carlo V, xà re de Spagna e deso a cavo del pì grando Impero del mondo, che el ciapava rento cuaxi tuta l'Europa e gran parte de la Amèrica Latina.

El proceso par erexia el riparte, concludendose inte el 1520 co la condana, che la gavarà valor dal 1521. Ano che el vien rapio propio dal Principe Eletor de Sasonia Federigo el Savio al scovo de salvarghe la vita. Dal 1520, de fati, xera in valor anca la Dieta de Worms, co la cual Lutero el xera deso bandio no solo da la Chiesa Catolega ma anca da l'Impero. El Reformador el podarà cusì sevitar la so opara de Reforma, che al scumìsio no la prevedeva un destaco da Roma (da lu considerà pròpio on so falimento), ma na reforma interior de la Cexa Catolega. El so pensièr el ga vuo sùito un grando suceso infrà pareci prìnsipi todeschi, che cusì i vadagnava cuel che el vegneva levà via dai posedimenti de la cexa. In poco tenpo el xe stà conosesto anca dai poareti, grasie a on inportante projeto de alfabetixasion, e ełora sti cua, ispiràndose ai so diti, i se ga revoltai contro i potenti. Metesto inte łe strete, Lutero el xe stà costrinxesto a declarar se el xera da la parte dei richi o dei poareti, e lu, in cuanto el gaveva bixogno de la protesion dei prìnsipi protestanti, el ga condanà le revolte, daspò stuae. I prìnsipi protestanti daspò i se ga metesto insieme inte la liga de Smalcalda, che la ga lotà contro el poder sentrałe par vinti ani.

El xe morto a Eisleben inte el 1546, a l'età de 63 ani.

Notasion

Altri projeti

Linganbi foresti

Controło de autoritàVIAF (EN14773105 · ISNI (EN0000 0001 2121 4073 ·  · Europeana agent/base/166687 · LCCN (ENn79089628 · ORCID (EN0000-0003-3977-4305 · GND (DE118575449 · BNF (FRcb119136609 (data) · BNE (ESXX986784 (data) · ULAN (EN500321766 · NLA (EN35316366 · BAV ADV12068410 · CERL cnp01302092 · NDL (ENJA00448237 · WorldCat Identities (ENn79-089628

Tags:

🔥 Trending searches on Wiki Vèneto:

CSSSucaBear GryllsCartografiaOndarroaŁéngua mòchenaColornoApple Inc.CrenLos MassadoresStati Unii de l'AmèricaPuidouxSociałismoSant Esteve SesroviresForesta NeraStati federai dei Stati Unii d'AmèricaFerdinando MagellanoMetroRoussillon (Vaucluse)Bazéłega de San ZanipołoGellainvilleEl Rosario (Spagna)Thomas Alva Edison7 de apriłePartio Comunista CinexeRetinołoBateriLa SpagnołaGiometraMałèziaBaar (Svisara)Signifegante7 de febraroNelson MandelaDante Alighieri9 de novenbreKéniaAntàrtideSudàfrica9 de disenbreŁéngua afrikaansÀcuaFotografoSahursCorea del SudBedousFilippo ManieroRepùblega de Letònia (1919-1940)Caora BarbanaŁéngua ołandezeRuaAtorAgrarismo1220MontmaneuTito ZaniboniSalix viminalisEducasionGaio Giulio CesareAsunsion de MariaUTC-6Pierrefitte-sur-LoireIranCalcutaÈcuadorMùxegaGuera de Candia🡆 More