Interlingue o Occidental es un lingue international creat de Edgar de Wahl in 1922.
Interlingue | |||
---|---|---|---|
Vide anc: Lingue – Liste de lingues |
It es immediatmen comprensibil a mult homes occidental, pro to usabil por mult relationes anc con poc studie anterior. Anuncias e reclames e scientic articules in Occidental es comprensibil a milliones de europanes e americanes. Un del grand avantages de Interlingue es que on posse derivar regularmen milles de paroles international.
Li lingue ante esser publicat in 1922 recivet li nómine Auli (Auxiliar Lingue International). Pos su publication in 1922 esset nominat Occidental til 1949, quande li nómine esset changeat a Interlingue. Hodie, ambi nómines (Occidental e Interlingue) es usat.
Interlingue es un lingue international, quel es iniciat del baltogermano Edgar von Wahl. Il presentat su projecte in 1922 in un litt revúe, quel il intitulat «Kosmoglott» e self editet in Reval, hodie Tallinn (Estonia).
«Kosmoglott» durant sett annus esset apert por omni critica del nov lingue e ofertat un forum anc por altri projectes. Ma in 1927 on constatat, que li nov lingue esset tant exprovat in li usa practical e tant afirmat, que on redactet li revúe solmen in ti lingue e per to dat it un propri forum. Li nómine del revúe esset adaptat al ortografie international; nu it esset nominat «Cosmoglotta». In li sam annu li redaction del jurnale transferet se a Vienna, Austria.
Wahl nominat su lingue «Occidental», proque li international vocabularium presc solmen provenit ex li grand lingues occidental. Por su projecte de un international lingue il provat utilisar ti ja existent international vocabularium tam plenmen quam possibil, ma sin in li altri látere transprender li ínregularitás del lingues national.
Ti ci punctu esset lu nov in li lingue de Wahl: it completmen assimila li international vocabularium, tal que solmen poc elementes deve ancor esser novmen aprendet e que un comprension es possibil presc a prim vise. Ma in sam témpor it structura ti international vocabularium secun un sistema tam clar e facil, que anc persones, queles támen deve ancor nov aprender ti vocabularium, ne besona aprender con it anc omni ínregularitás del lingues national.
On posse regardar li lingue de Wahl quam successosi via medial, quam mediation inter li heredat international vocabularium, quel representa li cultural heredage europan, e un simplic e regulari lingual structura, quel da a omnes, ne nur a europanes, li possibilitá posser utilisar li lingue ja pos curt témpor.
Pos li Duesim Guerre Mundal li nómine del lingue, «Occidental», devenit un obstacul por su usada in li landes comunistic; particularimen li Occidentalistes in Tchecoslovakia trovat li nómine un obstacul por su propagation in lor país. On suposit contra-revolutionari tendenties pos su utilisation, e per coincidentie un gruppe anti-sovietic trovat se con li sam nómine del Occidental-Union. Ma it es self-comprensibil, que un lingue self es líber de ideologie. Chascun posse utilisar e mis-utilisar it por chascun ideologie. Por preventer li prejudicies in li ost-europan landes, on tande decidet nominar li lingue «Interlingue».
Un duesim motivation por li election del nov nómine esset li facte, que li International Auxiliary Language Association (IALA) self conceptet un nov lingue international, li nómine de quel esset «Interlingua». Por evitar nov dissectiones a diversi fractiones in li Movement Mundlingual, on provat aproximar a unaltru li du lingue-projectes, queles ya esset tre simil.
Ma in facte un fusion del du lingue ne evenit. Li basic diferentie inter ambi es li facte, que IALA-Interlingua, altri quam Interlingue-Occidental, in su essentie es conceptionat quam summa del elementes comun inter li lingues sud-romanic (Portuguesi, Hispan, Italian), ma ne oferta un metode a un plu profund structurisation, quel vell far possibil a homes, queles parla null de ti lingues, rapid e bon aprender it.
IALA-Interlingua es dunc un interessant modelle del coses comun ínter li sud-romanic lingues. Interlingue-Occidental in contrari es un lingue «pan-europan». Ma proque hodie li «europan cultura» (almen sur li campe del lingue) essentialmen representa li «international cultura» (sin despreciar per to altri culturas!), Interlingue-Occidental es li «international lingue».
Un del unesim usatores del esperanto, Edgar de Wahl incontrat it per li unesim vez in 1888 e restat un supportator ardent del lingue durant annus in queles il colaborat con Zamenhof in li dessine del lingue e traductet un del unesim ovres al esperanto: "Princidino Mary", publicat in 1889, originalmen con li nómine Princino Mary. Il restat esperantist til 1894 quande it dessuccessat li vote per reformar li esperanto, un votation in le qual de Wahl esset un del du qui votat ni lassar li esperanto sin modification ni per li reforma proposit per Zamenhof, ma per un reforma completmen nove. Li occidental ne vell esset anunciat per 28 annus pos quande de Wahl abandonat li esperanto, un periode in le qual il laborat con altri creatores de lingues (quam Rosenberger e su idiom neutral), essayante developar un sistema que combinat naturalitá e regularitá. Li metode de de Wahl esset duplic: tra li regula de de Wahl, per reducter li númere de irregularitás in li derivation verbal a un minimum, e un grand númere de afixes per far li mesme con radices de paroles e per dar al resultato un aspecte natural. Li grand númere de sufixes posse esser videt tra un curt regarde de ti per formas nómines quel refere a un tip de person: -er- (molinero), -or- (redactor), -ari- (millionario), -on- (spion), -ard (mentard), -astr- (poetastro), -es (franceso), -essa (reyessa). In li opinion de de Wahl it esset sempre preferibil optar per un sufixe productiv quam necessitar li creation de paroles nove con radices nove.
De Wahl publicat in 1922 un modification del principie de Otto Jersperson quel dit "li max bon lingue es ti quel es li max facil per li max numeró de persones", declarante que li lingue international devet esser li max facil per li majoritá de tis que necessitat it in relationes international. Con to venit un necessitá de un lingue international quel ja reconosset vocabularium international sin egarda al númere de persones qui usa it, particularmen in area specialisat u li terme Oenethera biennis deve esser implementat e ne modificat ultra reconossentie mem si li population mundal de botanicos, ne vell exceder 10 000. To anc implicat que li paroles pertinente a culturas particular debe es important sin modificationes, quel de Wahl credet traet nov idés de valor al cultur europan, que devenit "malad" pos li Unesim Guerre Mundal. Il citat li termes karma, kotau, geisha, e mahdí in 1924 quam exemples de tis quel no devet esser posset in un "corsete vocalic" per finitiones obligatori (p.e. karmo, koŭtoŭo, gejŝo, madho in esperanto) quande esset importat al lingue international:
"Tal paroles, ancor no long in númere, ha videt un augmentation in li secul passat, e in li futur va crescer in proportion exorbitant quande, tra communication international, li idés del culturas oriental stabil va inundar e influer li Europa malad, quel es nu perdiente su equilibrie. Plu mutilat li paroles, plu mutilat va esser li idés queles ili representa."
In un articul pri li futur developation del lingue, de Wahl scrit in 1927 que por li domination europan in li scienties e altri areas, Occidental besonat un forma e derivation reconossibil al europanes, ma que it devet anc haver un structura grammatical capabil de prender formes plu analitic e nonderivat in li futur si li tendenties linguistic mundal comensat a monstrar un preferentie por les.
In li subjecte de regularitá schematic contra naturalisme in un lingue international, De Wahl credet que un balanse devet esser mantenet inter li du, u tro del ultim posse esser convenent per li aprensor temporan ma abhorrent per li parlator, e vice versa in li prim casu: "Li exceptiones ne es fat por desfacilisar li studie a forenos, ma por far li parlada plu curt e fluid... It es clar que in ti lingue quam in li lingue max ínpersonal, abstract e aferistic de omni, regularitá va esser plu grand e plu expandet ca in omni altri lingues e idiomas national e tribal" Ma nequande va esser capabil de obtener un schematisme total... Anc, ci li solution real va esser li harmonisation del du principies contrari. It besona li penetration sensitiv del necessitá real un li instinct del superpopulation international".
Durante que it es principalmen romanic in vocabularium, de Wahl optat per un subtracte germanic quel il credet plu expressiv por vocabularium tecnical e material (self, ost, svimmar, moss, etc.), con vocabularium romanic e grec plu apt in li derivation de paroles international (fémina e feminin, can e canin, etc.) quam anc conceptiones mental, corporal e natural. Lingues romanic minoritari quam li ladin, provencal (occitan) e catalan junt con creoles hat un grand importantie in li developation de Occidental per de Wahl, qui scrit in 1912 que su lingue in developation esset plu simil a provencal quam italian o hispan. Li magasin sviss Landbote fat un comentarie similar in 1945 in un revision del lingue, comentante humoristicmen que "leente tra li poc exemples de Occidental, it dona nos li impression de un catalan demí-aprendet per un extrano qui ne comprende mult li grammatica".
Usante prefixes e sufixes reconosset internationalmen ne significat importar paroles international complet. Ma ante li comense del Duesim Guerre Mundal, de Wahl dit que li criticas a Occidental esset infundat, declarante que usatores anglesi e francesi in particular havet li tendentie de vider Occidental quam un mixation de ambi: "(Li apparentie caotic de Occidental) ne es li defecte de Occidental mem, ma plutost quel de su usatores e specialmen li franceses e angleses, o queles que pensa que li lingue international deve esser un mixation de ti du lingues... ti es un error fundamental, specialmen si ti formas presenta exceptiones e irregularitás in li sistema de Occidental". Alphonse Matejka scrit in Cosmoglotta que de Wahl "sempre demandar un minim de autonomie per su lingue e luctat acrimen contra omni propositiones que intentet augmentar li naturalitá del lingue solmen per imitar ciecmen li lingues romanic, o quam de Wahl dit crudelmen in un de su lettras a me, "per imitachar li francesi o li anglesi".
Li preferentie de Occidental por regularitá guidat a un vocabularium quel esset ancor reconossibil ma diferent del forme international, quam ínpossibil vice impossibil (ín + poss + ibil), scientic (scientific, scient-ie + -ic), descrition (description, descri-r + -tion). To es un del diferenties principal con Interlingua, qual have un vocabularium prendet del nominat "prototipes" (li antecessor max recent de su lingues fonte) durante que Occidental es centrat in derivation activ. Pos li standardisation de Occidental in 1947 e li change de nómine a Interlingue in 1949 it existet un pussa vers formas plu naturalistic inspirat per Interlingue, particularmen per Ric Berger, ci defendet li replazzament del finition adjectival optional -i con -e. Pos defender li cambio in april 1949, il comensat implementar it in li mensu sequent in su propri scrituras e plu del contenete de Cosmoglotta, junct con altri cambios quam nostre e vostre in loc de nor e vor. In li april sequent il defendet li cambios, negante que ili esset un "concession al IALA" ma un simpli "concession al tendentie general vers un naturalitá plu grand trovat hodie in li movement interlinguiste", clamante al criticos del cambios victimas de "habituas durabil" e un "illusion optical". Ca ti cambios experimental vell haver radicat ne es conosset, proque Berger abandonat su position quam editor de Cosmoglotta bentost plu tard e finalmen se unit a Interlingua, durante que Cosmoglotta retornat a publicar in li standard de 1947 quel continua hodie.
Vocales quam in german, italian, hispan etc.
Li nómine porta sempre u necessi li marca del plurale "-s" (pos vocal) o "-es" (pos mult consonant).
Si necessi, li nómine es terminat per "-e" por distinter it del functiones altri, o es terminat per "-o" por marcar li masculin o "-a" por marcar li féminin.
masc. | fem. | n. | mas. | fem. | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Subject | yo | tu | il | ella | it | noi | vu | ili | (illos) | (ellas) |
Object | me | te | le | la | it | nos | vos | les | (los) | (las) |
Remarca: Li pronómines illos e ellas es normalmen ne usat.
Li pronómine general es quel, anc por li acusative.
Por li persones specialmen on posse usar li interrogativ pronómine qui.
Li interrogativ pronómines es qui por persones e quo por coses.
Por li pronómine qui existe un facultativ acusative quem.
Pronómines | mi(s) | tui(s) | su(s) | nor(es) | vor(es) | lor(es) |
---|---|---|---|---|---|---|
Adjectives | mi | tu | su | nor | vor | lor |
Pos un plurale li possessives posse prender un -s: mi pom es ci; li mis es ci. Lor libres ha arivat; li lores ha arivat.
On adjunte li sufixe -esim al cardinales:
On adjunte -(i)plic al cardinales: tri-plic, mult-i-plic.
1/1 un total; 1/2 un demí; 1/3 un ters; 3/4 tri quart.
Li altri fractiones es expresset per li ordinales: 5/7 quin settesimes.
On adjunte li sufixe -ene: sixene, decene, centene.
Por interrogar | Por monstrar | Indeterminat | Negation | Null indication | Total | |
---|---|---|---|---|---|---|
Quantitá | quant | tant | alquant | nequant | quantcunc | totmen |
Tempore | quande | tande | alquande | nequande | quandecunc | sempre |
Loc | u? | ta, ci | alcú | necú | úcunc | partú |
Persones | qui | ti | alqui | nequi | quicunc | omni |
Coses | quo | to | alquo | nequo | quocunc | omno |
Persones e coses | quel | tel | alquel | nequel | quelcunc | chascun |
Qualitá | qual | tal | alqual | nequal | qualcunc | |
Mode | quam | tam | alquam | nequam | quamcunc |
Li conjugation es regulari. It existe solmen un conjugation con quar formes. Exemplification per li verbe amar:
Remarca: Si li tema fini in -i, on intermette un -e-: fini-e-nt, audi-e-nt, veni-e-nt, mori-e-nt.
Li céteri témpores e modus es format analyticmen per auxiliares.
Activ:
Passiv:
Li principal textus literari in interlingue aparit in Cosmoglotta. Ci on posse trovar alcun textus scrit in interlingue, alcun ovres original e altri traductiones. Altri textus aparit in li revúe Helvetia e altri esset publicat quam libres, ma ti-ci esset li min comun.
Li literatura in Interlingue pote esser dividet in quar periodes:
Un del principal ovres original es:
Alcun ovres traductet es:
Inter li textus o fragmentes de textus quel on trova in Cosmoglotta, hay:
Li Micri chrestomathie es un compilation de textus fat per Jaroslav Podobský, H. Pášma e Jan Kajš e publicat in 1933.
In Helvetia, on trova li sequent textus:
Li principal autores que ha scrit litteratura original in Occidental es:
Vicente Costalago scrit libres de textu in julio 2020 quam Historie e Cultura classic. Ili esset publicat li 3 august 2020. Il publicat li libre Geografie li 19 septembre 2020. Li libre Mathematica esset publicat li 6 septembre 2020.
This article uses material from the Wikipedia Interlingue article Interlingue, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). Content is available under CC BY-SA 4.0 unless otherwise noted. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Interlingue (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.