Historie De Interlingue: Historie de un planlingue

Li lingue constructet Interlingue, originalmen conosset quam Occidental, have un historie quel extende se un centennie desde su publication original per su creator Edgar de Wahl in 1922.

Historie De Interlingue: Funde, Comense, Periode de Wien e Duesim Guerre Mundal
Ti-ci article besona revision.
Historie De Interlingue: Funde, Comense, Periode de Wien e Duesim Guerre Mundal

Funde

De Wahl esset unesim introductet al lingues artificial tra li volapük, un lingue auxiliari international quel apparit in 1879. De Wahl devenit un del unesim usatores del esperanto, quel il trovat per li unesim vez in 1888 durante su periode quam volapukiste e per quel esset in li processu de crear un dictionarium de termes maritim. Il rapidmen devenit un fervorosi supportor del esperanto per quelc annus in quel il collaborat con Zamenhof in quel partes del designe del lingue, e traductet un del unesim ovres al esperanto: "Princidino Mary", publicat in 1889 originalmen con li nómine Princino Mary. Il restat un esperantiste til 1894, quande li votation por reformar li lingue dessuccesset; il esset un del du que votat ni pro li esperanto sin changes, ni pro li reforma proposit de Zamenhof, ma per un reforma completmen nov. Li occidental ne vell esser annunciat til 28 annus pos abandonar li esperanto, un periode in quel il laborat con altri creatores de lingues provante developar un sistema quel mey combinar naturalisme con regularitá, un combination quel devenit un punctu de venta frequentemen referret in li promotion del Occidental.

De Wahl passat li sequent annus pos abandonar Esperanto in collaboration con linguistes quam Waldemar Rosenberger (Idiom Neutral), Julius Lott (Mundolingue), e Antoni Grabowski (Latine Modern per un témpor, ante revenir al Esperanto). Li metode provat de ti "partisanes del naturalisme" esset li distillation del paroles existent in lor partes per obtener li radices international in ili (quam naturalisation a nat-ur-al-is-ation), poy usat un altri paroles per mantener li radis in un minimum durante que ili mantenet un aspecte natural. In li opinion de de Wahl, it esset sempre preferibil optar per un suffixe productiv quam es fortiat a crear paroles nove ex radices completmen nov plu tard. Plu, li regula de Wahl developpat plu tard permisset un derivation regular del verbes latin de double-stem.

Li Delegation por li Adoption de un Lingue Auxiliari International, un córpor de academicos format per studiar li problema de un lingue international e quel recommendat li Esperanto con reformas (quel ductet al lingue conosset quam ido), evenit in 1907 ante li anunciation de Occidental. De Wahl talmen selectet inviar un memorandum de principies sur queles fundar un lingue international, un memorandum quel arrivat pos li comité hat ajornat. Li memorandum esset solmen notat efemerimen de Louis Couturat, qui esset familiar con de Wahl e su collaboratores.

Historie De Interlingue: Funde, Comense, Periode de Wien e Duesim Guerre Mundal 
Li unesim numeró de Kosmoglott (plu tard Cosmoglotta), publicat con rapiditá pos li anunciation que li Liga de Nationes esset studiant li problema de un lingue international.

Comense

Edgar de Wahl annunciat li creation de Occidental in 1922 con li unesim numeró del jurnal Cosmoglotta, publicat in Tallinn, Estonia con li nómine Kosmoglott. Occidental esset un producte de annus de experimentation personal su li nómine Auli (auxiliary language), quel il usat de 1906 til 1921, e qual poy ganiat li nómine de proto-occidental. De Wahl, originalmen un defensor del volapük e poy del esperanto, comensat crear Occidental pos li votation dessuccesset de reforma del esperanto de 1984. Durante li developpation del lingue de Wahl explicat su idé in un lettre a un conossete, li Baron d'Orczy scrit in Auli:

Mu direction in l creation de lingue universal appare a Sr d. O. rekte regresiva. Mi comprende it tre bone, nam mi comenza just de l altre fine. Mi ne statui in comenza l alfabet e l grammatica e pos deve adaptar l vocabularie a ili, ma just contrarmen, mi prende tut material international de paroles, suffixes, finitiones, formes grammatical etc., e pos mi pena organisar cel material, meter it in ordin, compilar, interpolar e extrapolar e criblar (sieben, to sift).

De Wahl anc corespondet con li matimatico italian Giuseppe Peano, creator del latino sine flexione, ganiante un appreciation por su selection de vocabularium international. "Yo crede que li libre de "Vocabulatio commune" del Professore Peano es ja un ovre plu valorosi e scientic quam li compleet litteratura scolastic de ido pri coses imaginari evokat del "fundamento" de Zamenhof", scrit il.

Historie De Interlingue: Funde, Comense, Periode de Wien e Duesim Guerre Mundal 
Participantes in un reunion de occidentalistes in Wien, 1928: Engelbert Pigal, Karl Janotta, A. Deminger, Hanns Hörbiger, Eugen Moess, Franz Houdek, Johann Robert Hörbiger
Historie De Interlingue: Funde, Comense, Periode de Wien e Duesim Guerre Mundal 
Reunion de usatores de Occidental (Interlingue) in Wien in 1927.

Che su anuncie in 1922, Occidental esset presc complet. De Wahl no hat intentet anunciar li lingue durante quelc annus; pos audir que li Liga de Nationes (LDN) hat comensat un inqueste pri li question del lingulingue international il decidet accelerar su publication e anc pos reciver un responde favorabil li annu anteyan del Sub-Secretario General del LDN Nitobe Inazō, quel hat adoptet un resolution sur li tema in 1921. Li unesim publication conosset in Occidental, un litt libre titulat Transcendent Algebra de Jacob Linzbach, apparit poc ante li debut de Kosmoglott.

Occidental comensat assemblar adherentes pro su leebilitá, malgré un complet manca de grammaticas e dictionariums. Du annus plu tard, in 1924, de Wahl scrit que il esset correspondente con circa 30 persones "in bon Occidental" malgré li manca de materiales de aprension. Du societés de Ido unit se a Occidental in li sam annu, un in Wien (Austria) nominat IdoSocieto Progreso (renominat Societé Cosmoglott Progress) e li Societo Progreso in Brno (Tchekoslovakia), quel changeat su nómine a FEDERALI (Federation del amicos del lingue international). Li unesim dictionarium li Radicarium Directiv, un collection de radices de Occidental e su equivalentes in otto lingues, esset publicat in li annu sequent.

Kosmoglott anc esset un forum por altri lingues constructet, durante que it esset principalmen scrit in Occidental. Til 1924, li revúe esset anc afiliat al Academia pro Interlingua, quel promoet li Latino sine flexione de Peano. Li nómine changead a Cosmoglotta in 1927 quande comensat oficialmen li promotion de Occidental vice altri lingues, e in januar li editorial e li buró administrativ esset moet a Mauer, un vicinage de Wien, hodie parte de Liesing. Mult del tost successe de Occidental in ti-ci periode venit del nov location central del buró, junt con li eforties de Engelbert Pigal, anc ex Austria, de qui li articul Li Ovre de Edgar de Wahl creat un interesse in Occidental in usatores de Ido.. Li usation in Francia comensat in 1928, en anc in li comense del decade sequent li communitá occidentaliste esset etablisset in Germania, Austria, Svedia, Tchekoslovakia e Svissia.

Periode de Wien e Duesim Guerre Mundal

Historie De Interlingue: Funde, Comense, Periode de Wien e Duesim Guerre Mundal 
Carte postal con textu in Occidental creat in 1928 in Wien.

Li periode de Wien anc esset marcat del stabilitá financial. Con li auxilie de du suportores principal: Hans Hörbiger, ex Wien, e G.A. Moore ex London, Cosmoglotta prosperat malgré li crise economic. Pos li morte de ambes in 1931, Cosmoglotta esset fortiat denov a apoyarse al revenú de subscriptiones e republicationes.

Li crescent movement comensat campaniar plu assertivmen pro Occidental in li annus 1930 temporan, utilisante su leebilitá a prime vista per contactar organisationes quam companies, ambassades, printeríes e li Societé de Nationes con lettres completmen in Occidental quel esset frequentmen comprendet e respondet. Ta lettre frequentmen includet al final li frase Scrit in lingue international "Occidental". Un grand quantitá de "documentes" numerat esset productet in ta témpor anc por introducter li concepte de un lingue international e pledar pro Occidental quam responde al "turre de Babel" europan. Discos de Occidental in gramofone por distribution esset unesim fat in ti-ci periode.

Li annus in 1935 e 1939 esset particularmen activ por Cosmoglotta e un duesim edition del revúe esset publicat. Originalmen titulat Cosmoglotta-Informationes, it esset tost renominat Cosmoglota B, focante in temas de plu intern interesse quam temas linguistic, reportes de Occidental in li novas, e actualisationes financial. In li comense de 1936, sin contar con li 110 númeres de Cosmoglotta e altri revúes e bulletines, it existet un totale de 80 publicationes in e pri Occidental.

Ma li annus ante li Duesim Guerre Mundal esset desfacil por Occidental e altri lingus constructet. Ili esset bannit in Germania, Austria e Tchekoslovakia, fortiat a separar se, restat sub vigilantie del Gestapo, quel destructet materiales de instruction. Li bannition de lingues constructet in Germania esset particularmen damageant nam it esset li loc u li majorité del occidentalistes habitat in ta témpor. Li ínabilitá de acceptar payamentes por subscriptiones esset un colpe financial quel continuat pos li guerre junt con li division de Germania in zonas de influentie, in quelc de ili li payamentes ne esset permisset.

De Wahl, in Tallinn, no posset communicar se con li Occidental-Union in Svissia inter 1939 e octobre 1947, unesimmen pro li guerre e poy caus li interception de postage inter Svissia e li Soviet-Union. Sin saver pri to, de Wahl esset confuset caus li manca de responde de su lettres; mem un grand collection de poesie traductet a Occidental nequande esset liverat. Li unic lettre sue recivet in Svissa arrivat in 1947, demandante al Occidental-Union pro quo it ne hat respondet su lettres. Ínterim, li dom de de Wahl e su biblioteca hat esset destructet in li bonbardamento de Tallinn. De Wahl mem esset incarcerat durante un témpor pos su refusa de abandonar Estonia por ear a Germania, e plu tard refugiat se in un hospital psichiatric u vivet til li fin de su vive.

Li eruption del guerre in 1939 haltat li publication de ambos Cosmoglottas in 1940, ma in 1941 Cosmoglotta B comensat esser publicat denov e continuat talmen til 1950. Un edition de sive Cosmoglotta A sive B esset publicat chascun mensu inter januar 1937 e septembre 1939 e poy (pos li choc initial del guerre) chascun mensu inter septembre 1941 e juní 1951. Durante li guerre, solmen qui esset in li neutral Svissia e Svedia posset devoer self completment al lingue, continuante li activitás de forma semi-oficial.

Durante li guerre, li occidentalistes observat que li lingue esset frequentment permisset por inviar telegrames in e extra Svissia (specialmen a e ex Svedia) mem sin reconossentie official, conjectente que li censores posset comprender it e ili mey haver pensat que ili esset scrit in hispan o romanch, un lingue minori sed official in Svissia quel in ta témpor ne havet un ortografie official. To permisset quelc communication inter li occidentalistes de Svissia e Svedia. Li altri centre de activitá de Occidental in Europa ne standat tam mult bon, con li assortimentes de materiales de studie in Wien e Tallinn hant esset destructet in bombardamentes e numerosi occidentalistes inviat a campes de concentration in Germania e Tchecoslovakia.

Li contacte esset reetablisset poc post li guerre de qui restat, con lettres ex landes quam Francia, Tchekoslovakia, Finland e Grand Britannia essent enviat a Cosmoglotta. Li scritores dit que ili esset preparat por comensat li activitás denov pro li lingue. Cosmoglotta hat seubscriptores in 58 cités de Svissia quelc mensus ante li finition del Duesim Guerre Mundal in Europa, e Cosmoglotta A comensat su publication denov in 1946.

Standardisation linguistic

Durante li guerre mult occidentalistes decidet standardisar li lingue. De Wahl hat creat Occidental con un númere de caracteristicas ínchangeabil, ma credet que li sequition del "leges del vive" dat it un base suficentmen firm que it posset sequer un "evolution natural". Su flexibilitá vell "permisser témpor e practica far li modificationes que vell provar necessari". Quam resultate, quelc paroles hat plu quam un form permissibil, quel ne posset esser resoluet par decrete, talmen lassante li ultim decision al communité per includer li du formes in li unesim dictionariums de Occidental. Un exemple concernat li verb "scrir", e un possibil form alternative "scripter", nam ambes creat derivationes internationalmen reconossibil: "scritura" e "scritor" ex "scrir" e "scriptura" e "scriptor" ex "scripter". De Wahl expresset du preferentie pro "scrir" trovante "scripter" alquant pesant, ma comentat que li ultim esset certmen permissibil e que Occidental mey prender un evolution simil al lingues natural in quel ambe formes devenit usat in, con li form long havente un caracter plu formal e li cur un ton plu omnidial (quam story e history in anglesi).

Li ortografie esset altri area u existet divers posibilités, a saver, li ortografie etimologic (adtractiv, eobpression), historic (attractiv, oppression) o simplificat (atractiv, opression). Li unesim option esset presc nequande usat, e li ortografie simpificat devenit finalmen li standard in 1939. Mult del standardisation del lingue evenit talmen tra preferenties del communité (per exemple ambes ac e anc esset proposit ma li communité decidet se pro anc), me ne omnicos. Con dúbites restant pri li formes official de quelc paroles e un manca de material destinat al public general, mult témpor esset expenset durante li Duesim Guerre Mundal in lingual standardisation e creation de cursus, e pro li guerre continuante, in agosto 1943 on decidet crear un academi ínterim por oficialisar li processu.

Ti-ci processu hat comensat not mult ante li guerre, e li occidentalistes sviss, trovante se isolat del rest del continente, optat por concentrar se in li creation de materiales de instruction por haver los pret ye li fini del guerre . Durante que ili fat it, ili frequentment trovat se confrontat con li decision inter du "teoreticmen egalmen bon" formas quel hat restat in li usu populari, ma de qui li presentie mey posser esser confusent por li nov aprensor del lingue . Li academie mantenet que li eforties de standardisation esset fundat sur usation, declarante que:

"...li standardisation del lingue have su natural límites. "Standardisar li lingue ne significa arbitrarimen oficialisar un del solutiones possibil e rejecter li altris quam índesirabil e genant. On standardisa solmen solutiones queles ja ha esset sanctionat per li practica."

IALA, Interlingua e change del nómine a Interlingue

Li Association del Lingua Auxiliari International (IALA pro su initiales in anglesi), fundat in 1924 por studiar e determinar li max bon lingue constructet por li communication international, esset in li comense videt con suspection communité occidentalist. Su cofundator, Alice Vanderbilt Morris, esset un esperantiste, quam ance mult de su personale, e mult occidentalistes includent de Wahl self credet que su conductorité sub li esprantist William Edward Collinson (conosset inter li letores de Cosmoglotta pro un articul titulat "Some weak points of Occidental") significat que it hat esset creat con un personale de linguistes profesional sub un pretextu neutral e scientic por suportar un recomendation final pro Esperanto. Li relationes tost ameliorat se, totvez, quande it devenit clar que li IALA intentet esser tam ínpartial quam possibil per familiarisar se self con omni lingues artificial existent. Ric Berger, un prominent occidentalist qui plu tard comensar supportat Interlingua in li decade de 1950, detaliat un visita quel il fat a Morris in 1935 quel vastmen ameliorat su opinion del organisation:

Mi personal opinion ne esset tam pessimistic. Nam, trovante me in 1935 in Bruxelles, yo solicitat e obtenet strax e tre amabilmen de Sra Morris un audientie durante quel mi hóspeda, con charmant manieres, invitat me parlar in Occidental. Ella petit su marito, li ambassador american, venir audir me por constatar ti cose quel semblat interessar les mult: un lingue de quel on comprendet omni paroles sin har aprendet it![...] Sra Morris posset usar su fortune subventionante simplicmen Esperanto. To esset su jure de convictet Esperantista. Vice to ella [...] decide donar su moné a un Tribunale linguistic *neutral* por soluer li problema *scienticmen*, mem si li judicie ea contra su convictiones.

In 1945, IALA anunciat que planeat creat su propri lingue e monstrat quar possibil versiones sub consideration, omnes essent naturalistic in opposition al schematisme. Occidentalistes esset pleset con li facte que IALA hat decidet crear un lingue tam simil a Occidental, vident it quam un credibil association quel dat pesu a su argument que un lingue auxiliarie devet proceder del studie de lingues natural vice provar adpatar les a un sistem artificial. Ric Berger esset particularmen positiv in li descrition de del lingue que IALA esset creant quam un victorie del scol naturalistic ("Li naturalitá esset victoriosi!") e "presc li sam lingue" in 1948. Ma il ancor hat reservationes, dubitante ca un projecte con un aspecte e structur tam simil vell posser "subitmen causar li cade del prejudicies [contra li lingues artificial] e crear unitá inter li partisanes del lingues international". Il timet que it mey simplicmen "disperser sin utilitá li partisanes del lingue international" pos "Occidental hat fat li unitá del scole naturalistic".

Durante que li du lingues hat un 90% de vocabularium identic sin contar con li differenties ortografic (per exemplo, filosofie e philosphia esset considerat li sam parol), structuralmen ili esset mult different. Li regul de Wahl in Occidental hat presc eliminat li verbes latin de radice duplic (verbes quam acter: ager, act-, o misser, mitter, miss-) durante que Interlingua simplicmen acceptat les quam part del sistem naturalistic. Li lingues de control (italian, hispan e/o portugalesi, francesi, anglesi) usat in Interlingua por formar su vocabularium por li plu part reuiset un parol selectibil que devet esser trovabil inter li tir lingues fonte (li "regul del tri"), quel vell conflicter con li substracte germanic de Occidental e divers altri paroles quel vell esser par definition ínelegibil in un lingue unificat quel retenet li metodologie de Interlingue. Aceptar paroles de occidental quam "mann", "strax", "old" e "sestra" (Interlingua: viro, immediatemente, vetere, soror) in interlingua solmen posset esser fat eliminante li lingues de control, li nucleo del metodologie de Interlingua por determinar su vocabularium. Interlingua anc permisset li conjugation optional de verbes ínregulari quam so, son e sia quam li unesim person del singular, li triesim person del singular e li subjuntive del verb esser.

Li Occidental ancor esser recuperante del guerre. Cosmoglotta durat reportante in 1946 pri qui hat survivet li guerre, qui inter ili esset pret por participar denov e qui esset íncontactabil. Li revúe esset financialmen tendet pro costes de printation inflat pos li guerre e su ínabilitá de collecter payamentes ex certe landes, un constraste marcat con li bon-fundat IALA, con centrale in Nov-York.

Li politica international esset altri desfacilitá por li occidentalistes por li guerre. Li comense del Guerre Frigid creat un istuation particularmen íncomfortabil por li Occidental-Union, de qui li nómine coincidet con un liga political anti-russ; li sviss occidentalistes credet que pro to li lettres de Edgar de Wahl esset interceptet. De Wahl restat sin saver pri li developationes in li lingue e li propostion durante li reste de su vive. In li comense de 1948, li occidentalistes tchekoslovak hat comensat demandant un nov nómine quel vell permisser les continuar su activitás linguistic sin suspection, proposante li nómine "Interal" (international auxiliari lingue), a quel li union responde que li término Interlingue velll esser plu appropriat e que ili esset liber de presentar li lingue quam "Interlignue (Occidental)", o mem eliminar li mention a Occidental in parentesis si ili volet. Ric Berger comensat pledar pro li change de nómine ex Occidental a Interlingue in 1948 quel il esperat vell auxiliar in un fusion inter li du lingues. Li votation oficial por li change de nómine evenit in li plenum del Occidental-Union in 1949 e esset aceptat con un 91% de suporte, fante li nómine oficial Interlingue, con Interlingue (Occidental) anc permisset, comensante in septembre 1949.

Li debut in 1951 de Interlingue debilisat Interlingue.Occiental, quel til tande hat esset íncontestat in li camp del lingues auxiliari naturalistic. Li perception del situation in ta témpor fat de Vĕra Barandovská-Frank es talmen (traductet ex Esperanto):

In li camp del lingues artificial naturalistic Occidental-Interlingue esset til tande íncontestat (especialmen pos li morte de Otto Jespersen, autor del Novial), nam omni nov projectes esset presc imitationes de it. To applicat anc a Interlingua, ma it portat un dictionarium de 27 000 paroles fat de linguistes profesional que aportat gradn respecte, malgré in principie solmen confirmante li via que de Wahl hat comensat. Li Senate del Interlingue-Union e li Interlingue-Academie aceptat li propositiones que (1) li Interlingue Union devenit un membre collective de IALA e (2) que li Interlingue-Union restat favorabil al futur activitá de IALA e suportat it moralmen. Li unesim proposition ne esset acceptat, ma li duesim yes, dante un collaborarion practical e suporte a Interlingue

André Martinen, li duesim-ultim director de IALA, fat simil observationes a tis de Matejka. Il confesset que su variante preferet de Interlingua esset li max proxim a Interlingue vice ti oficialisat de Gode. In ti-ci circumstanties li eforties de Ric Berger de moer omni suportatores de Interlingue en masse a Interlingua esset un choc. Su heresie causat dúbite e interruptiones in circules de Interlingue, specialmen pos il implicat se in li publication de "Revista de Interlingua". Li old idé de un fusion natural de ambi lingues esset monstrat quam ínrealistic, con li nov lingue deveniente un rival.

Don Harlow similarmen resuma li annu 1951 por Occidental:

Interlingua hat un districte electoral confectet. Presc triant annus hat passat de li creation de Occidental, de qui li forties in li munde "naturalistic" hat prevenit que altri projectes "naturalistic" mey developar su proprie movementes. Ma li stelle de Occidental hat pallidet desde li guerre. Nu, subitmen, venit ti-ci donation misset del ciel: un nov lingue constructet ancor plu "naturalistic" quam Occidental. Malgré li penas del passionat suportores de Occidental por evitar li ínevitabil -per exemple, con tacticas quam renominar li lingue Interlingue- li plupart del occidentalistes restant fat li curt peregrinage al altare de Interlingua

Stagnation e reviventation

Historie De Interlingue: Funde, Comense, Periode de Wien e Duesim Guerre Mundal 
Númere 325 de Cosmoglotta por li periode de januar a decembre 2019.

Durante que li migration de tam multe usatores a Interlingua hat debilisat severmen Interlingue, li sequente cade de activitá esset gradual e evenit durante decades. Cosmoglotta B haltat apparir pos 1950, e li frequentie de Cosmoglotta A comensat cader gradualmen: un vez chascun duesim mensu desde 1952, e poy un vez chascun trimestre desde 1963. Altri bulletines in Interlignue continuat apparir durante ti-ci témpor quam Cive del Munde (Svissia), Voce de Praha (Tchekoslovakia), Sved Interlinguist (Svedia), International Memorandum (Unit Reyatu), Interlinguistic Novas (Francia), Jurnale Scolari International (Francia), Buletine Pedagogic International (Francia), Super li Frontieras (Francia), Interlingue-Postillon (1958, Germania), Novas de Oriente (1958, Japan), Amicitie european (1959, Svissia), Teorie e practica (Svissia-Tchekoslovakia, 1967), eNovas in Interlingue (Tchekoslovakia, 1971). Barandovská-Frank credet que li reflut in interesse in Occidental-Interlingue evenit al mem témpor que li oldaritá del generation que esset unesim atraet a it ex altri lingues artificial (traductet ex Experanto):

Li plu parte del interesates in Interlingue apartenet al generation quel devenit conossentat con Volapük, Esperanto e Ido, poy trovat li max estetic solution (esentialmen naturalistic) in Occidental-Interlingue. Mult subsequentmen met a Interlingua de IALA, quel totvez no demonstrat esser plu successosi malgré li impression de su orígine scientis, e tis qui restat fidel a Occidental-Interlingue no successet in comunicar su entusiasme al nov generation

Li activitá in Interlingue atinget su punctu bass in li decenies de 1980 e li comense de 1990, quande li publication de Cosmoglotta cessat durante quelc annus. Durante que li númere 269 esset publicat in 1972 pos publicar un vez per season inter 1963, li númere 189 ne esset atinget til li estate de 2000 por un medial valore de min ca un númere per annu. Secun Harlow, "in 1985, li ultim revúe de Occidental, Cosmoglotta, haltat publicar, e su editor, Adrian Pilgrim, es citat quam havent descrit Occidental quam 'un lingue mort'". Un decade plu tard, un documentarie in 1994 de Steve Hawley e Steyger pri lingue artificial introductet li parlator de Interlingue Donal Gasper quam "un del ultim parlatores del lingue Occidental".

Quam evenit con altri lingues artificial, li arrivation del interrete sporstimulat li revivation de Interlingue. In li annu 1999 li unesim Yahoo! Group in Occidental esset fundat, Cosmoglotta hat comensat esset publicat intermittentmen denov, e li lingue devenit tema de discussion in li litteratura pri lingues auxiliari. Un exemple es The Esperanto Book, publicat in 1995 de Harlow, qui scrit que Occidental hat un emfase intentional in formes europan e que quelc de su sequores principal suportat un filosofie eurocentric, quel mey obstructer su expansion. Támen, li vision opposit anc esset commun in li communitá e Occidental ganiat adherentes in mult nationes includet asian. Li Wikipedia in Interlingue esset approvat in 2004. In annus recente ha recomensat li reunones oficial de parlatores de Interlingue: un in Ulm in 2013, altri in Munich in 2014 con tri participantes, e un triesim in Ulm li annu sequent con quin

In li ultim annus nov libres ha esset publicat in Interlingue quam Li litt prince, li Evangelie de Marc, Salute, Jonathan!, e obres de Vicente Costalago quam Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas, Antologie hispan, Fabules, racontas e mites, e Subuqti.

Referenties

Ligamentes extern

Tags:

Historie De Interlingue FundeHistorie De Interlingue ComenseHistorie De Interlingue Periode de Wien e Duesim Guerre MundalHistorie De Interlingue Standardisation linguisticHistorie De Interlingue IALA, Interlingua e change del nómine a InterlingueHistorie De Interlingue Stagnation e reviventationHistorie De Interlingue ReferentiesHistorie De Interlingue Ligamentes externHistorie De InterlingueEdgar de WahlInterlingue

🔥 Trending searches on Wiki Interlingue:

MünchenBeninOceaniaBurj KhalifaParalimpic LudesBrandenburgiaHong KongTōkyōFrancesiLingue croatesFisicaComunicationLena Meyer-LandrutLiechtensteinJure1951Charta europan del lingues regional o minoritariWaidhausBarcelonaListe del Interlinguistes e OccidentalistesPlzeňBosnia e HerzegovinaTulipParisHarrisburg (Pensilvania)TunisiaScientieOscareduardo10Dover (Delaware)BudhismeSvedia2018ReykjavíkSexualitá homaniWikipediaMike PompeoFranciaGuangzhouPortugalesiNiceMedicina4 aprilLong IslandGeografieRonald ReaganUrduViossaCosta de Ivor10 februarHesseAragonesiCasalarreina18 julíRaïka HazanaviciusEconomicaGalicianFéminaNauruTecnologieMatematicaAustraliaRussiaBrasilDanubioHannoverMoscva🡆 More