Venesueła

Venesueła, ufisalmente Repùblega Bołivariana de Venesueła, el ze un paeze sovran situà inte ła parte setentrionałe de Amèrica del Sud, formà da na àrea continentałe e da un grando nùmero de izołe e izołoti inte el mar dei Caràibi, che el ga cofà capitałe e pì granda aglomerasion urbana ła sità de Caracas e ła nasion ła conta 28 515 829 abitanti.

Venesueła Venesueła
Venezuela (es) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoGloria al Bravo Pueblo Cànbia el vałor in Wikidata


EpònemoSimón Bolívar (it) Traduzi e Venèsia Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

8°N 67°W / 8°N 67°W8; -67Coordinae: 8°N 67°W / 8°N 67°W8; -67

ContinenteAmèrica de soto

CapitałeVenesueła  Caracas Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe28 515 829 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Venesueła28 515 829 (2019)/(2017)/(2014)/(2013)/(2012)/(2011)/(2010)/(2009)/(2008)/(2007)/(2006)/(2005)/(2004)/(2003)/(2002)/(2001)/(2000)/(1999)/(1998)/(1997)/(1996)/(1995)/(1994)/(1993)/(1992)/(1991)/(1990)/(1989)/(1988)/(1987)/(1986)/(1985)/(1984)/(1983)/(1982)/(1981)/(1980)/(1979)/(1978)/(1977)/(1976)/(1975)/(1974)/(1973)/(1972)/(1971)/(1970)/(1969)/(1968)/(1967)/(1966)/(1965)/(1964)/(1963)/(1962)/(1961)/(1960)
Densità31,27 hab./km²
Demònemovenesuełana, venesuełane, venesuełani, venesuełan, venesołana, venesołane, venesołani, venesołan   Edit this at Wikidata
Idiomaspanjoło
Venezuelan Sign Language (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita74,545 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Venesueła0,178 (2015)
Taso de suicìdio2,1 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Putełi no scołarizai752 436 (2015) Cànbia el vałor in Wikidata
Venesueła62 606 (2014)
Zeografia
Parte deamèrica latina, sudamèrica, Iberoamèrica, ispanoamèrica e G3 Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea912 050 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoPico Bolívar (4 978 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoLagunillas (en) Traduzi (−12 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Prima mesion documentadaGranda Cołónbia e Repùblega de Venesueła (1953-1999) Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega presidensiałe e repùblega federałe Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGabineto de Venezuela (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoAsenblea Nasionałe de Venesueła Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente del Venesueła Cànbia el vałor in WikidataNicolás Maduro (5 de marso del 2013) Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeTribunałe Supremo de Zustìsia del Venesueła Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

2.11/10

   

Menbro de
Economia
Persentuałe IVA12 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,691 Cànbia el vałor in Wikidata (2021 Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedabolívar soberan Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Sentrałe de Venesueła Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

44.8/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1VE Cànbia el vałor in Wikidata VEN Cànbia el vałor in Wikidata 862 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionYV Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.ve
Prefiso tełefònego+58 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webmppre.gob.ve Cànbia el vałor in Wikidata
 

                                       MusicBrainz: 2ac90d6b-04fa-3006-8a91-89da01032365 

El Venesueła el ga na estension teritoriałe de 916 445 km². El teritòrio continentałe el confina verso nord co el mar dei Caràibi e el osèano Atlàntego, a l'ovest co Cołónbia, al sud col Braziłe e verso est co ła Guyana. Co st'ùltemo paeze, el Stato venesuełan el mantien na reclamasion teritoriałe de 159 542 km² verso l'ovest del rio Esequibo, sta àrea ła ze conosesta cofà Guayana Esequiba o Zona in Reclamasion. I so confini marìtemi i ze de 71 295 km² de mar teritoriałe, 22 224 km² inte ła so zona contìgua, 471 507 km² del mar dei Caràibi e de l'osèano Atlàntego soto del conceto de zona econòmega escluziva, e 99 889 km² de piataforma continentałe. Sta zona marina ła confina co chełe de altre trèdaze Stati. El paeze el ga na biodiversità tanto alta e l'òcupa el sètemo posto inte ła lista mondiałe de nasion co pì granda cuantità de spece. I susiste abitat che i va partindo da łe montagne de Ande in osidente finmente ła selva tropegałe de ła conca de l'Orinoco inte el sud, a traerso de łe estendeste pianure dei Los Llanos, ła costa del Caràibi e el delta del rio Orinoco inte l'oriente.

El teritorio ancó conosesto cofà Venesueła el zera sta cołonizà da Spagna inte el 1522. Inte el 1811, el se ghea convertio in uno dei primi teritori ispanoamericani inte el declarar ła indipendensa, che no ła zera stada stabilia in mgnera segura finmente al 1821, co che Venesueła el fazea parte cofà departemento inte ła Repùblega Federałe de ła Gran Cołónbia. El se ghea separà cofà un paeze indipendente inte el 1830. Durante del XIX sècoło, el Venesueła el ghea sofrio ła ajitasion pułìtega e ła autocrasia e el zera domenà da Cai Rejionałi finmente ła metà del XX sècoło. Dal 1958, el paeze el ga gavesto na sèrie de goerni democràteghi. La crize econòmega inte i ani 1980 e 90 ła ghea elevà vàrie crize pułìteghe, intrà łe cuałe i mortałi scontri siviłi del Caracazo inte el 1989, do intenti de colpo de stato inte el 1992 e el zudìsio pułìtego al presidente Carlos Andrés Pérez par propriasion indèbita de fondi pùbleghi inte el 1993. Un cołaso inte ła fidabiłità inte i partii pułìteghi ezistenti el ghea portà a ła ełesion inte el 1998 de l'ex-comandante miłitare Hugo Chávez, inplicà inte el colpo de stato, e el scumìsio de cueła che ła saria devegnesta de sevente ciamada cofà Revołusion bołivariana. Hugo Chávez el ghea tacà el so goerno convocando a na Asenblea Constituente inte el 1999, andove che ła zera stada scrivesta na nova Costitusion che ła canbiaria el nome ufisałe del paeze in Repùblega Bołivariana de Venesueła.

Inte l'ano 2010, el Venesueła el ghea łe reserve petrojere pì grande del mondo e el zera uno dei prinsipałi esportadori mondiałi de petrojo. Prima del disfrutamento petrojero, el paeze el zera un esportador de prodoti agrìcołi, cofà cafè e cacao, finmente a che el petrojo el zera rivà a domenar łe esportasion e i ingresi monedari del paeze. La soraoferta mondiałe de petrojo inte i ani 1980 ła ghea portà a na crize del dèbito esterno e a na longa crize econòmega. La inflasion ła se ghea inalsà inte el 1996 e i tasi de poaresa i zera ndai-sù al 66 % inte el 1995. Inte el 1998 el PIL pro càpite el zera casca inte l'isteso liveło del 1963. El goerno de Hugo Chávez el se ghea caraterizà par ła so ideołozia antiinperiałista e un cànbio inte ła zeopułìtega del marcà petrojo sercando novi marcai e sostegnendo paezi carenti de reserve petrojere. Inte i primi ani del so goerno ła se ghea incrementà ła speza pùblega co ła teoria de ła distribuir ła richesa, reduzendo tenporalmente ła poaresa e dezuguajanse sociałi, e se ghea inalsà el dèbito esterno a pì de 118 miła milioni de dòlari in magnera descontrołada che no-ostante el mondo el fuse inte el mezo de un boom petrojero, ła produsion nasionałe venesuełana ła zera restada stagnante.

Ani pì tardi, ła redusion dei incasi, l'aumento de łe inportasion, ła corusion, ła cascada de ła produsion nasionałe e l'ecesiva speza pùblega, i zera divegnesti fatori che i ghea desestabiłizà ła economia de ła nasion. Sta situasion ła ghea portà a na crize zenerałizada che ła ghea portà in conseguensa a na iperinflasion, depresion econòmega, carensa de prodoti bàzeghi e aumenti dràsteghi de ła dezocupasion, ła poaresa, łe małatie, ła mortałità infantil, ła malnutrision e el crìmane. Inte el finir del 2017, łe ajensie de cuałifegasion dei ri-sci łe ghea declarà Venesueła in mora co i pagamenti del dèbito. Inte el 2019, l'Alto Comisario par i Deriti Umani de łe Nasion Unie el ghea emetesto un informadiva andove che el segnała che el goerno venesułano el zera incoresto in sistemàteghe viołasion dei deriti umani.

Zeografia politega

El Venezueła el xe na republica federal presidensial, co cavedal Caracas.El paexe xe divixo in stati come indicà inte la mapa in spagnoło qua soto riportada.

Venesueła 
Sudivixion de el Venesueła
Bandiera Nome Cavedal Superficie
(km²)
Abitanti
Amazonas Puerto Ayacucho 180.145 142.200
Venesueła  Anzoátegui Barcelona 43.300 1.477.900
Venesueła  Apure San Fernando de Apure 76.500 473.900
Venesueła  Aragua Maracay 7.014 1.665.200
Venesueła  Barinas Barinas 35.200 756.600
Venesueła  Bolívar Ciudad Bolívar 238.000 1.534.800
Venesueła  Carabobo Valencia 4.650 2.227.000
Venesueła  Cojedes San Carlos 14.800 300.300
Venesueła  Delta Amacuro Tucupita 40.200 152.700
Venesueła  Falcón Coro 24.800 901.500
Guárico San Juan De Los Morros 64.986 745.100
Venesueła  Lara Barquisimeto 19.800 1.795.100
Venesueła  Mérida Mérida 11.300 843.800
Venesueła  Miranda Los Teques 7.950 2.857.900
Venesueła  Monagas Maturín 28.930 855.300
Venesueła  Nueva Esparta La Asunción 1.150 436.900
Venesueła  Portuguesa Guanare 15.200 873.400
Venesueła  Sucre Cumaná 11.800 916.600
Venesueła  Táchira San Cristóbal 11.100 1.177.300
Venesueła  Trujillo Trujillo 7.400 711.400
Venesueła  Vargas La Guaira 1.496 332.900
Venesueła  Yaracuy San Felipe 7.100 597.700
Venesueła  Zulia Maracaibo 63.100 3.620.200
Venesueła  Dipendense Federali 342 1.765
Venesueła  Distreto Cavedal Caracas 433 2.085.488

Demografia

El ga 25 730 435 abitanti,.

Economia

El Venesueła xe uno dei pi grandi produtori de petrojo del mondo intiero.

Cultura

El pi raprexentativo prexidente de ła storia contemporanea de sto paexe xe stà el cao del stato Hugo Rafael Chávez Frías, morto a marso 2013.El gera un homo discuso parchè amà da na parte del pòpoło e malvoludo da l'oposision che l'acuxava intrà varie robe de èsar un ditador.

Etimołozia

El topònemo Venesueła voria dir "na Venesia picenina".

Gałeria de someje

Notasion

Varda anca

Altri projeti

Linganbi foresti

  • (spanjoło) Sito ufisałemppre.gob.ve. Sconosesta: spanjoło (juto) Venesueła 
  • VenezuelaTreccani.it – Enciclopedie on line, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana. Venesueła 
  • Emilio Malesani, Riccardo Riccardi, Fabrizio Cortesi, Mario Salfi, Gioacchino Sera, Pino Fortini, Ri., VENEZUELA, in Ençiclopedia Italiana, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 1937. Venesueła 
  • Eugenia Bevilacqua, Mario Di Lorenzo e Alberto Pincherle, VENEZUELA, in Ençiclopedia Italiana, II Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 1949. Venesueła 
  • Florio Gradi, Renato Piccinini e Violante Nelia Valentini, VENEZUELA, in Ençiclopedia Italiana, III Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 1961. Venesueła 
  • Pier Luigi Beretta, Renato Piccinini, Ruggero Jacobbi, Samuel Montealegre, VENEZUELA, in Ençiclopedia Italiana, IV Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 1981. Venesueła 
  • Alfredo Romeo, Luisa Pranzetti, Samuel Montealegre, Nicola Balata, Stefania Parigi, VENEZUELA, in Ençiclopedia Italiana, V Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 1995. Venesueła 
  • Elio Manzi e Ghita Micieli de Biase, VENEZUELA, in Ençiclopedia Italiana, VI Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2000. Venesueła 
  • Alessia Salaris, VENEZUELA, in Ençiclopedia Italiana, VII Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2007. Venesueła 
  • Anna Bordoni e Ilenia Rossini, VENEZUELA, in Ençiclopedia Italiana, IX Appendice, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2015. Venesueła 
  • Venezuela, in Disionàrio de istòria, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2010. Venesueła 
  • (ITDEFR) Venesuełahls-dhs-dss.ch, Disionàrio stòrego de ła Svìsara. Venesueła 
  • (EN) Heather D. Heckel, Edwin Lieuwen, Jennifer L. Mccoy e John D. Martz, VenezuelaEnçiclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc. Venesueła 
  • (EN) VenesuełaThe Encyclopedia of Science Fiction. Venesueła 
  • (EN) Opere di VenesuełaOpen Library, Internet Archive. Venesueła 
  • (EN) Opere riguardanti VenesuełaOpen Library, Internet Archive. Venesueła 
  • (EN) Venesueła, in Catholic Encyclopedia, Robert Appleton Company. Venesueła 

Controło de autoritàVIAF (EN235482277 · LCCN (ENn78095508 · GND (DE4062512-6 · BNF (FRcb119457375 (data) · BNE (ESXX450595 (data) · NLA (EN35579285 · NDL (ENJA00560590 · WorldCat Identities (ENn78-095508

Tags:

Venesueła Zeografia politegaVenesueła DemografiaVenesueła EconomiaVenesueła CulturaVenesueła EtimołoziaVenesueła Gałeria de somejeVenesueła NotasionVenesueła Varda ancaVenesueła Altri projetiVenesueła Linganbi forestiVenesueła

🔥 Trending searches on Wiki Vèneto:

RumateraŁéngue par nùmaro de parlanti marełénguaRuandaQuagliuzzo2014Colpo de statoSeso orałe1766Mar NegroSantiago de ConpostełaAlcoba de los MontesSalix viminalisMùzegaAplegasion mòbiłeAmaroAblativoAverdoingtRamecourtRepùblega Democràtega Todesca825QuaronaHTTPGonnehemGouy-en-TernoisGresa antigaStatìstegaVoltSistema oparadivoMaometoŁéngua rusaGiografia del LesothoSant Joan de les AbadessesMèrcoreRobin WilliamsFamejaAbasia de WestminsterSahagún (Spagna)RoncoferaroPresidenti dei Stati Unii de l'AmèricaSaudemontWorld Wide WebŁéngua ingleze9TwitterJorxeyGiuseppe BonaparteArchimedeGosnayGàibaDolfinRepùblega de VenèsiaVicMontigny-MontfortValdefuentes de SangusínBercenay-le-HayerPaxèna prinzsipałeInformàtegaCarlo VPrefisi tełefòneghi mondiałiFrutoUnion eoropeaBenito MussoliniHumerœuilleBolzanQuentin TarantinoTrevizoIstoria23 de novenbreBermeries🡆 More