Ucrèna

Ucrèna Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan

Caractèros cerilicos Cela pâge contint de caractèros cerilicos. En câs de problèmo, vêde Éde:Unicode ou ben èprovâd voutron navegator.
Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Rèpublica d’Ucrèna.

L’Ucrèna [y.ˈkre.na], (Україна, Ukrajina [ʊ.krɐ.ˈji.nɐ] en ucrènien) est un Ètat d’Eropa levantenche, lo second d’Eropa per sa supèrficie et lo premiér tot eropèen. El est bordâye per la mar Nêre et la mar d’Azov u mié-jorn, frontaliére avouéc la Russia u nord-èste et u levant, avouéc la Bièlorussia a bise, avouéc la Pologne a l’ouèste-nord-ouèste, avouéc la Slovaquia et les Hongries u cuchient et pués avouéc la Roumania et la Mordavia u sud-ouèste. La capitâla, et la vela la ples poplâye du payis, est Kyiv.

Ucrèna

(uk) Україна / Ukrajina

[y.ˈkre.na], [y.ˈkʀe.na]
Drapél
Drapél de l’Ucrèna
Blâson
Armoueria de l’Ucrèna
Devisa Niona
Himno en ucrènien : Ще не вмерла України (Chtche ne vmerla Oukrayiny, « L’Ucrèna est p’oncor môrta »)
Féta nacionâla 24 d’oût
· Èvènament comèmorâ Endèpendence a l’encontro de l’URSS ()
Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

Localisacion de l’Ucrèna en Eropa.

  •      Règions desot contrôlo du govèrnament.
  •      Règions que sè trôvont u dedens de les frontiéres entèrnacionalament recognues de l’Ucrèna mas controlâyes per la Russia.

Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

  •      Tèrritouèros ocupos per la Russia.

Gentilyiço

Ucrènien, Ucrèniènaen arpetan


Українець, Українкаen ucrènien
Noms arpetans
En CFLL Ukréna(dens l’Arbanês)
Administracion
Fôrma de l’Ètat Rèpublica parlamentèra
Prèsident Volodymyr Zelensky
Premiér ministro Denys Chmyhal
Lengoua oficièla
Lengoues de payis
Ucrènien
- Russo
- Hongrouès
- Roumen
Capitâla Kyiv

G·eografia
Ples granta vela Kyiv
Supèrficie totâla A : 603 549 km2
B : 576 604 km2
Supèrficie en égoua 7 %
Fus horèro

UTC + 2 : (EET) ;

hora de chôd-temps : UTC + 3 : (EEST)
Histouère
Entitât devant
  • Modèlo:RSS d’Ucrèna
Endèpendence de l’URSS
Dâta
Adopcion de la Constitucion
Dèmografia
Populacion totâla (janviér 2019) A : 44 983 019 hab.
B : 42 153 201 hab.
(rengiê 31émo)
Densitât 75 hab./km2
Èconomia
FDB nominâl (2014) en diminucion 130,66 milyârds de $
- 27,24 % (60émo)
FDB (PPE) (2014) en diminucion 373,786 milyârds de $
- 5,47 % (46émo)
FDB nominâl per hab. (2014) en diminucion 3 055 $
- 27,02 % (128émo)
FDB (PPE) per hab. (2014) en diminucion 8 668 $
- 5,19 % (106émo)
Monéya Hryvnia (dês lo 2 de septembro 1996, los côps devant Karbovanets UAK) (UAH​)
Dèvelopament
EDH (2013) en ôgmentacion 0,734 (hiôt ; 83émo)
De totes sôrtes
Code ISO 3166-1 UKR, UA​
Domêno Malyâjo .ua
Endicatif tèlèfonico +380
Organisacions entèrnacionâles
APSCO (obsèrvior)

Les origines de la cultura ucrènièna remontont a l’Ètat slâvo levantenc mèdièvâl de la Rus’ de Kyiv. Aprés la chêta de cela dèrriére per les envâsions mongoles du XIIIémo siècllo, lo tèrritouèro fât la chousa de particions et sè vêt revendicâ per un mouél de pouessiences ètrangiéres, que la rèpublica de les Doves Nacions u cuchient et l’Empiro otoman u mié-jorn. L’Hètmanat cosaco endèpendent ègziste entre-mié lo XVIIémo siècllo et lo XVIIIémo siècllo, devant que ses parties levantenche et centrâla seyont pas fêtes rentrar dedens l’Empiro russo. L’Ucrèna cuchientenche serat, de son fllanc, fêta rentrar dedens l’empiro d’Ôtriche, son succèssor l’Ôtriche-Hongries, pués la Seconda Rèpublica de Pologne.

Pendent la rebênâda russa, la Rèpublica populèra ucrènièna cognêt tot côrt l’endèpendence avouéc recognessence entèrnacionâla, farat rentrar na partia de la vielye Rèpublica populèra d’Ucrèna cuchientenche, mas chavone per vegnir la Rèpublica socialista soviètica d’Ucrèna de l’Union soviètica, dens los ans 1920 aprés la guèrra civila russa. En 1939, l’Union soviètica chavone sa conquéta de l’Ucrèna cuchientenche conforma a la pache gèrmano-soviètica.

L’Ucrèna vint oncor un côp endèpendenta en 1991, avouéc l’èfondrament de l’URSS et est adonc la trêsiéma pouessience nuclèâra mondiâla en nombro d’ogives. Lo , l’Ucrèna abandone ses ârmes nuclèâres dens lo câdro du Mèmorandon de Budapèst en èchanjo de garanties sus sa sècuritât et son entègritât tèrritoriâla que la Russia, los Ètats-Unis et lo Reyômo-Uni sont garants. Aprés la rebênâda de 2014, la Crimèa est anèxâye per la Russia et na guèrra civila ècllafe dens lo levant du payis avouéc los sèparatistos pro-Russos. Contre la menace russa et lo nan-rèspèct per la Russia de sos engagements de 1994, l’Ucrèna chèrche adonc de novèles garanties de sècuritât en sè raprochient de l’OTAB. La crisa prend na novèla dimension lo , quand l’Ucrèna est envayia per les fôrces armâyes russes sus ôrdre de Vladimir Poutine.

La solèta lengoua oficièla est l’ucrènien, mas lo russo est avouéc prod empleyê, notament dens lo mié-jorn et dens lo levant du payis, a côsa de la dominacion du viely empiro russo et d’un mouél de siècllos de russificacion qu’at cognu cela partia du payis.

Geografia fesica

Tèrritouèro

Veles

Histouère

Sociètât

Dèmografia

Populacion

Lenguoues

Religions

Èducacion

Mèdias

Politica et administracion

Èconomia

Cultura

Ârts

Endrêts et monuments

Bona chiéra

Sport

Pèrsonalitâts

Vêde avouéc

Articllos liyês

Lims de defôr

Notes et rèferences

Notes

Rèferences

Tags:

Ucrèna Geografia fesicaUcrèna HistouèreUcrèna SociètâtUcrèna Politica et administracionUcrèna ÈconomiaUcrèna CulturaUcrèna PèrsonalitâtsUcrèna Vêde avouécUcrèna Notes et rèferencesUcrèna

🔥 Trending searches on Wiki Arpetan:

BllonêPecârdJohann Ulrich HubschmiedLavencheReyômo-UniCouta d’IvouèroDistrict de la Valâ5 oûtÉgllése catolica romènaSlovènoMassis du JuraUnion eropèènaSaviéseCharlotte Rampling1961RônoComena (France)Sciences de la TèrraFranche-ComtâtFatal BazookaAlfabèt Fonètico EntèrnacionâlChat18 d’oûtLiga des Ch·ampions de l’UEFAPologne193815 de novembroMetazoaDoblo tornèPorrentruTucheTrentin-Hiôt-Adige1650L’Almanach SavoyardLouis AliotQuèbèc24 d’octobro6 de fevriérIla de ManBâlaChampdeprâtsCharles LewinskyMijorNelson Mandela9 j·ulyètOcapiReligionCarl von LinnéVela16821912XIémo sièclloNombroQuébecChalet du Mont RouéseFaéteLentzbôrgLe FigaroQuèbèc (vela)Londro30 de septembroComitât entèrnacionâl olimpicoNovèla-OrlèansMoscouUrugoayIdo1991PintâdaAvèsiôRègion francêsaLatinPont du Ganter🡆 More