Àngel: Servidor i misstger d'una deïtat en certes religions i mitologies

	En altres projectes de Wiki:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viccionari	Viccionari
Viquidites	Viquidites

Aquest article tracta sobre l'ésser mitològic. Vegeu-ne altres significats a «Ankl».

Segons de quina religió es tracti, els àngels són esperits, déus o encarnacions del creador. Per les tradicions transmeses per l'Antic Testament i el Nou Testament els àngels són missatgers de Déu, les funcions dels quals inclouen la protecció i el guiatge dels éssers humans, així com dur a terme certes tasques de Déu per a ajudar-lo. En l'art, els àngels són sovint representats amb ales, reflectint les descripcions de la Bíblia hebrea. L'estudi teològic dels àngels s'anomena angelologia.

El mot

El mot prové del llatí angelus, llatinització del grec antic ἄγγελος (angelos), «missatger» i aquest, al seu torn, hel·lenització de l'hebreu מַלְאָךְ (malˀāχ) «missatger, herald» o de l'arameu מַלְאַךְ (malˀaχ) -amb sufix מַלְאֲכֵהּ (malˀăχēhū) ‘el seu àngel'- «missatger, herald; àngel».

Fons

La creença en els àngels va aparèixer per primera vegada a la religió zoroastriana. El mite zoroastrià de la batalla còsmica entre Ahura Mazda "deïtat benèvola" i Angra Mainyu "deïtat hostil", amb els seus exèrcits d'àngels i dimonis, va influir profundament en l'angelologia i la demonologia de la les escriptures hebrees i apòcrifes, que, al seu torn, va influir posteriorment en el pensament jueu, cristià i islàmic. Com Ahura Mazda, el déu de l'Antic Testament, Yahveh, està envoltat per un exèrcit angelical. Ell és el "Senyor dels exèrcits" i els seus àngels guerrers lluiten contra les forces del mal dirigides per Satanàs, que gradualment assumeix característiques de l'arxidimoni, Angra Mainyu. El judaisme va adoptar la divisió zoroastriana de l'univers en tres regnes: el cel, la terra i l'infern. El cel és la regió celeste habitada per Déu i els seus àngels; la terra, el món terrestre de l'home, La funció principal dels àngels és salvar la bretxa còsmica que separa Déu i l'home. En el zoroastrisme, aquesta bretxa va ser el resultat de la batalla primordial entre els déus que va deixar l'home encallat en un món aliè. En el judaisme, el cristianisme i l'islam, la fractura va ser el resultat del pecat de l'home i la consegüent caiguda. En qualsevol cas, els humans s'han alienat i ja no entenen la seva relació amb el seu creador ni el propòsit de la seva creació. Com que els àngels són capaços d'assumir forma humana, poden salvar l'abisme entre el cel i la terra i revelar el pla, la voluntat i la llei divina. En emfatitzar el paper revelador dels àngels, el judaisme va seguir el zoroastrisme. Vohu Manah "bona ment", un dels Amesha Spentas "sants immortals" del zoroastrisme, es va aparèixer a Zarathushtra i va revelar la veritable naturalesa de Déu i la seva aliança amb l'home.

Judaisme

En la tradició hebraico-aramea, els únics àngels que hi apareixen esmentats pel nom són els qui seran els arcàngels del cristianisme. Tots ells porten noms teòfors, és a dir, noms que inclouen el substantiu אֵל (ʔēl) «Déu»: Rafael (רָפָאֵל‎, ), Miquel (מִיכָאֵל‎) i Gabriel (גַּבְרִיאֵל) (els tres únics noms esmentats a la Bíblia), Uriel (אוּרִיאֵל), Reuel (רְעוּאֵל), Baraquiel (בַּרַכִיאֵל o בַּרַכְאֵל), Xaeltiel o Saeltiel (שְׁאַלְתִּיאֵל), Ieracmiel (יְרַחְמִיאֵל o יְרַחְמְאֵל), Sammael (סַמָּאֵל), Baradiel (בָּרָדִיאֵל), Galgaliel (גַּלגַּלִיאֵל) i Ofaniel (אֹפָנִיאֵל), Iehudiel o Jehudiel (יְהוּדִיאֵל‎), Cocabiel (כּוֹכָבִיאֵל o כּוֹכָב־אֵל), Metariel, etc.

Aquest fet ha estat aprofitat per crear noms d'àngels artificiosos, afegint la terminació -[i]el “de Déu” a una arrel que pot ser real o imaginària: en el món real tenim, per exemple, el cas del pseudònim del periodista català Gaziel; en el món de la ficció, l'exemple clàssic fóra el nom de Gargamel, implacable empaitador dels barrufets.

Cristianisme

Al catolicisme els àngels acompanyen Déu arreu. Llur existència és una veritat de fe. Alguns àngels van «refusar radicalment i irrevocablement el regne de Déu» es diuen diable o Satanàs. Van seguir Llúcifer. Llur decisió irrevocable fa que Déu no els pot perdonar. El fet que Déu permeti l'activitat nefasta del diable és un «gran misteri».

Se'ls sol representar com homes o dones amb ales. Tenen diferents missions, propòsits o tasques, d'una manera similar als treballs o ocupacions. Són ésser espirituals, immortals i que tenen personalitat, tota l'Església aprofita llur «ajuda misteriosa i potent». Els àngels no tenen sexe però a la Bíblia se'ls anomena en masculí i tots els noms que es citen són masculins. El catecisme catòlic atorga un àngel de la guarda per a cada persona del naixement fins a la mort, amb la missió de protegir-la i intercedir entre Déu i l'home.

Al luteranisme els àngels són presents, però no com una veritat de fe, d'acord amb el principi solus Christus. Tot i això, tenen un valor simbòlic, com a servidors del Crist. S'acceptaven en la devoció privada i en la iconografia. Des del segle xix gairebé van desaparèixer de la teologia, tot i ser presents en la decoració de les esglésies. Molts temples tenen o tenien un àngel baptismal, una escultura mòbil que descendia del sostre per les cerimònies de bateig. No hi cap doctrina vinculant. Avui, es veuen els àngels com a expressió d'experiències religioses que transcendeixen la realitat coneguda pels humans.

Jerarquia medieval

L'angelologia medieval va establir una jerarquització dels àngels que, partint de l'obra de Pseudo-Dionís l'Areopagita i passant per la de sant Isidor de Sevilla –que recull la terminologia de Pseudo-Dionís l'Areopagita– i el beat Hràban Maur arriba a la seva plasmació o formulació definitiva de la mà de sant Tomàs d'Aquino a la seva Summa teològica. La jerarquització consta de tres esferes o jerarquies, i cada jerarquia consta, al seu torn, de tres ordes o tipus d'àngel (ja que tres és la xifra de la Trinitat), classificats, a més a més, en ordre de major a menor rellevància: La divisió dels àngels en tres jerarquies i nou ordes serà comuna a tota l'Edat Mitjana. Com més intervenció als assumptes humans, més baix en la jerarquia. Aquest esquema es veu reflectit a la Divina Comèdia, entre altres obres de l'època.

L'esquema es presenta en ordre de menys a més important:

Tercera jerarquia:
- Àngels: són els missatgers entre el cel i la terra
- Arcàngels: són els prínceps o caps dels àngels, es mencionen a diverses epístoles. Influeixen en els grans esdeveniments humans. Els més coneguts són Miquel, Gabriel i Rafael.
- Principats: s'encarreguen de nacions senceres i d'inspirar l'art
Segona jerarquia:
- Potestats o Puixances: s'encarreguen de les ideologies i de qüestions intel·lectuals, se'ls representa amb un ceptre a les mans
- Virtuts: envien la gràcia.
- Dominacions: manen sobre els altres àngels, no es manifesten directament als humans
Primera jerarquia:
- Trons: tenen l'aparença de rodes d'infinits colors, segons la visió d'Ezequiel
- Querubins: són els encarregats dels astres. Tenen quatre rostres: bou, lleó, home i àguila, els animals que passarien a ser símbols dels evangelistes i dos parells d'ales
- Serafins: tenen tres parells d'ales, són els àngels que envolten directament Déu i el lloen.

Referències

Bibliografia

Davidson, Gustav. A dictionary of angels, including the fallen angels [Dicionari dels àngels, incloent-hi els àngels caiguts] (en anglès), 1967. ISBN 0-02-906940-8.
Eiximenis, Francesc. Àngels e demonis. Barcelona: Quaderns Crema, 2003. ISBN 84-7727-394-4.
Barker, Margaret (2004). An Extraordinary Gathering of Angels, M Q Publications. ISBN 9781840726800
Bennett, William Henry. «Angel». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 2. 11a ed. Cambridge University Press, 1911, p. 4–6.
Briggs, Constance Victoria, 1997. The Encyclopedia of Angels : An A-to-Z Guide with Nearly 4,000 Entries. Plume. ISBN 0-452-27921-6.
Bunson, Matthew, (1996). Angels A to Z: A Who's Who of the Heavenly Host. Three Rivers Press. ISBN 0-517-88537-9.
Cheyne, James Kelly (ed.) (1899). Angel. Encyclopædia Biblica. New York, Macmillan.
Cruz, Joan Carroll, OCDS, 1999. Angels and Devils. TAN Books and Publishers, Inc. ISBN 0-89555-638-3
Cummings, Owen F., 2023. Angels In Scripture and Tradition, Paulist Press, New Jersey. ISBN 978-08091-5633-7
Davidson, A. B.. «Angel». A: James Hastings. A Dictionary of the Bible. I, 1898, p. 93–97.
Davidson, Gustav, (1967). A Dictionary of Angels: Including the Fallen Angels. Free Press. ISBN 0-02-907052-X
Driver, Samuel Rolles (Ed.) (1901) The book of Daniel. Cambridge UP.
Graham, Billy, 1994. Angels: God's Secret Agents. W Pub Group; Minibook edition. ISBN 0-8499-5074-0
Guiley, Rosemary, 1996. Encyclopedia of Angels. ISBN 0-8160-2988-1
Jastrow, Marcus, 1996, A dictionary of the Targumim, the Talmud Bavli and Yerushalmi, and the Midrashic literature compiled by Marcus Jastrow, PhD., Litt.D. with and index of Scriptural quotatons, Vol 1 & 2, The Judaica Press, New York
Kainz, Howard P., "Active and Passive Potency" in Thomistic Angelology Martinus Nijhoff. ISBN 90-247-1295-5
Kreeft, Peter J. 1995. Angels and Demons: What Do We Really Know About Them? Ignatius Press. ISBN 0-89870-550-9
Leducq, M. H. «On the Origin and Primitive Meaning of the French word Ange». Proceedings of the Philological Society, 6, 132, 1853.
Lewis, James R. (1995). Angels A to Z. Visible Ink Press. ISBN 0-7876-0652-9
Melville, Francis, 2001. The Book of Angels: Turn to Your Angels for Guidance, Comfort, and Inspiration. Barron's Educational Series; 1st edition. ISBN 0-7641-5403-6
Michalak, Aleksander R. (2012), Angels as Warriors in Late Second Temple Jewish Literature.Mohr Siebeck. ISBN 978-3-16-151739-6.
Muehlberger, Ellen (2013). Angels in Late Ancient Christianity. Oxford University Press. ISBN 978-0199931934
Oosterzee, Johannes Jacobus van. Christian dogmatics: a text-book for academical instruction and private study. Trans. John Watson Watson and Maurice J. Evans. (1874) New York, Scribner, Armstrong.
Proverbio, Cecilia. La figura dell'angelo nella civiltà paleocristiana (en italià). Assisi, Italy: Editrice Tau, 2007. ISBN 978-88-87472-69-1.
Ronner, John, 1993. Know Your Angels: The Angel Almanac With Biographies of 100 Prominent Angels in Legend & Folklore-And Much More! Mamre Press. ISBN 0-932945-40-6.
Smith, George Adam (1898) The book of the twelve prophets, commonly called the minor. London, Hodder and Stoughton.
Smith, William Robertson. «Angel». A: T.S. Baynes. Encyclopædia Britannica. 2. 9th. New York: Charles Scribner's Sons, 1878.
Swedenborg E. Heaven and its Wonders and Hell From Things Heard and Seen (Swedenborg Foundation 1946), ISBN 0-554-62056-1 (Detailed information on angels and their life in heaven)
Swedenborg, E. Wisdom's Delight in Marriage ("Conjugial") Love: Followed by Insanity's Pleasure in Promiscuous Love (Swedenborg Foundation 1979 ISBN 0-87785-054-2) (Extensive review of angelic marriage)
von Heijne, Camilla, 2010. The Messenger of the Lord in Early Jewish Interpretations of Genesis. BZAW 412. De Gruyter, Berlin/New York, ISBN 978-3-11-022684-3
von Heijne, Camilla, 2015 "Angels" pp. 20–24 in The Oxford Encyclopedia of the Bible and Theology, vol. 1. Oxford University Press, New York. ISBN 978-0-19-023994-7

Viccionari

This article uses material from the Wikipedia Català article Àngel, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.