Sistèmo Solèro

En astronomia, lo sistèmo solèro il est l'ensemblo des côrps astronomicos qu’ils resentont prevalentament la gravitât du Solely, donc il fêt partia assé/éncô la planèta Tèrra.

Lo termo il est empleyê de côps assé/éncô per les sistèmos planetéros en orbita u tôrn des ôtres èthêles (sistèmos planètêros èxtra-solêros).

Sistèmo Solèro
Rafiguracion en èchiéla des dimèncions du Solely, des huét planètes du sistèmo (dens l’ôrdro: Mèrcure, Vènus, Tèrra, Mârs, Jupitèr, Saturno, Urano e Neptuno)

Entroducion

Lo côrp astronomico principâl du sistèmo solèro il est lo Solely. D’aprés la novèla dèfinicion de planètes du 24 oût 2006 u tôrn du Solely ils veriont huét planètes, ce elencâs en ôdro crèssenta de distance:

  • Mèrcure;
  • Vènus;
  • Tèrra (avouéc un satèlito, la Lena);
  • Mârs (avouéc 2 satèlitos naturèls);
  • Jupiter (avouéc 63 satèlitos naturèls);
  • Saturno (avouéc 42 satèlitos naturèls);
  • Urano (avouéc 21 satèlitos naturèls);
  • Neptuno (avouéc 11 satèlitos naturèls).

Outre à cétes, ils y at três planètes nambotes: Cerere, Pluton et Eris. Una planèta nambota el est pas nècèssèrament ples/més pitiôda d’una planèta normala: el est magâra trôp pitiôda per avêr rèpulitâ sa orbita des ôtros côrps de dimencions significatives. Les planètes nambotes tant que ce catalogâ de l'Union Astronomica Entèrnazionâla, en èfèt, condivisont ses orbites avouéc centênes des ôtros objèts (dens lo câs de Cerere, pôt-éthre avouéc milyons).

Y at una dozêna de côrps orbitants luens, coment ou ples, Pluton prod grands per aspiràr a la qualifia de planèta nambota, et lo l(y)or status serat decidâ dens lo futur.


Sistèmo solèro
Sistèmo Solèro 
SolelyMèrcureVènusTèrraMârsJupitèrSaturnoUranoNeptuno
Lena • Cientura d’astèrôides • IoEropaGanimèdeCalistoTitanTriton • Cientura de Kuiper • Niola d’Oort

Fobos • Deimos • Satèlites de Jupitèr • Satèlites de Saturno • Satèlites d’Urano • Satèlites de Neptuno • Pluton • Caront

Tags:

AstronomiaSolelyTèrraÈthêla

🔥 Trending searches on Wiki Arpetan:

GrônelandaTurinFondacion Vouiquimèdia1806IvelenesMC Jean Gab'1BordôxJorgia (payis)CaboulPlage nudistaCinèmâJohann Wolfgang von GoetheLyndon JohnsonRèvelyon de la Sant-SavétroSlovaquiaLista des payisAEndonèsiaLista de lengoues per ôrdre alfabèticoMumbaiSodanVouiquiAlbert EinsteinPinturaRadiô ArpitaniaPaquistanArquèologia2 de mârsMusicaISO 4217Arch·itècturaWashington (District de Columbia)ArpetaniaGallus gallus domesticusJian Jâque RousseauChandon (Charluês)Novèla-ZèlandaTècnologiaBèninAngolaYèmenBèrmudesBrèsiloNaturaSèxualitât humènaÉglléses des sèpt concilosTayilandaAndancètaSeconda Guèrra mondiâlaReyômo-Uni17 d’avrilMèdecinaHenri DunantNiou-YorqueVouiquimânieRobin WilliamsSciences sociâlesAroroumenAnurosLista des veles de Suisse1970AlbanêsIles Vièrges britaniquesKyivLengoues endo-eropèènesLévroQuenton de VôdCalçoBrêssanBanglladèch·e🡆 More