Ali Khamenei: Polític iranià

Anteriorment va ser president de l'Iran, del 1981 al 1989. Khamenei és el cap d'estat en actiu que més temps ha tingut el càrrec a l'Orient Mitjà, així com el segon líder iranià que més temps ha estat al càrrec durant el segle passat, després del xa Mohammad Reza Pahlavi.

Ali Khamenei

Nom original	(fa) سید علی حسینی خامنه‌ای
Biografia
Naixement	19 abril 1939 (85 anys) Mashad (Iran Imperial)
2n Líder suprem de l'Iran
4 juny 1989 – ← Ruhol·lah Khomeini
3r President de l'Iran
13 octubre 1981 – 3 agost 1989 ← Mohammad-Ali Rajai – Akbar Haixemi Rafsanjani →
Diputat de l'Assemblea Consultiva Islàmica
28 maig 1980 – 13 octubre 1981 Circumscripció electoral: Teheran, Rayy, Shemiranat i Eslamshahr
Comandant en cap de les Forces Armades Iranianes
Dades personals
Religió	Xiïsme i imamisme
Formació	Qom Hawza
Lateralitat	Esquerrà
Activitat
Ocupació	cap d'estat, traductor, escriptor, polític, alfaquí, marja taqlid, poeta
Partit	Partit Republicà Islàmic (1979–1987) Associació del Clergat Combatent
Professors	Hussein-Ali Montazeri
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit dels Guàrdies de la Revolució Islàmica
Conflicte	Guerra Iran-Iraq
Família
Cònjuge	Khojaste Bagherzadeh
Fills	Mojtaba Khamenei, Meysam Khamenei (en) , Boshra Khamenei (en) , Seyyed Masoud Khamenei (en) , Seyyed Mostafa Khamenei, Hoda Khamenei (en)
Pares	Seyed Javad Khamenei   i Khadija Mirdamadi
Germans	Hadi Khamenei, Mohammad Khamenei i Badri Khamenei (en)
Parents	Ali Tehrani (en) (espòs de la germana) Farideh Moradkhani (en) (neboda)
Signatura
Lloc web	khamenei.ir

Segons el seu lloc web oficial, Khamenei va ser arrestat sis vegades abans de ser enviat a l'exili durant tres anys durant el regnat de Mohammad Reza Pahlavi. Després que la revolució iraniana enderroqués el sha, va ser objectiu d'un intent d'assassinat el juny del 1981 que va paralitzar el seu braç dret. Khamenei va ser un dels líders iranians durant la guerra entre l'Iran i l'Iraq dels anys vuitanta, i va desenvolupar estrets vincles amb els ara poderosos guàrdies revolucionaris que controla, i els comandants dels quals són elegits i destituïts per ell. Els guàrdies revolucionaris s'han desplegat per acabar amb la seva oposició. Khamenei va ser el tercer president de l'Iran del 1981 al 1989, mentre que es va convertir en un aliat proper del primer líder suprem, Ruhollah Khomeini. Poc abans de la seva mort, Khomeini tenia un desacord amb l’hereu que havia escollit -Hussein Ali Montazeri-, de manera que no hi va haver un acord sobre el seu successor quan Khomeini va morir. L' Assemblea d'Experts va elegir Khamenei com a líder suprem el 4 de juny de 1989, a l'edat de 50 anys. Segons Akbar Hashemi Rafsanjani, Khamenei era l’home que Khomeini havia escollit com a successor abans de morir. Khamenei és el cap dels servents d' Astan Quds Razavi des del 14 d'abril de 1979.

Com a líder suprem, Khamenei és l'autoritat política més poderosa de la República Islàmica. És el cap d’estat de l’Iran, el comandant en cap de les seves forces armades, i pot dictar decrets i prendre les decisions finals sobre les principals polítiques del govern en molts àmbits com l'economia, el medi ambient, la política exterior i planificació nacional a l’Iran. Khamenei té control directe o indirecte sobre les branques executiva, legislativa i judicial del govern, així com sobre els militars i els mitjans de comunicació, segons Karim Sadjadpour. Tots els candidats a l'Assemblea d'Experts, la Presidència i el Majlis (Parlament) són examinats pel Consell Guardià, els membres del qual són seleccionats directament o indirecta pel líder suprem de l'Iran. També hi ha hagut casos en què el Consell Guardià va revertir la prohibició de determinades persones després de rebre ordres de Khamenei.

Hi ha hagut protestes importants durant el regnat de Khamenei, incloses les protestes de Qazvin del 1994, les protestes estudiantils iranianes del 1999, les protestes de les eleccions presidencials iranianes del 2009, les protestes iranianes del 2011–2012, les protestes iranianes del 2017-2018, vagues i protestes generals iranianes del 2018-2019 i les protestes iranianes del 2019-2020. Periodistes, bloguers i altres persones han estat jutjades a l'Iran acusades d'insultar el líder suprem Hamenei, sovint juntament amb càrrecs de blasfèmia. Entre les seves sentències s’inclouen l’atac i la presó, i alguns d’ells han mort sota custòdia. Pel que fa al programa nuclear de l'Iran, Khamenei va emetre una fatwa el 2003 que prohibia la producció, l'emmagatzematge i l'ús de tot tipus d'armes de destrucció massiva.

• Quatre llibres principals de Rijal
• Un esbós del pensament islàmic a l'Alcorà
• Líder honest
• Discurs sobre la paciència
• Iqbal: Manifestació de l'esperit islàmic, dues visions musulmanes contemporànies ISBN 1-871031-20-6
  • Iqbal, el poeta-filòsof del ressorgiment islàmic, és una de les "dues visions musulmanes contemporànies", l'altra és la de Ali Shariati.
• Respostes a consultes sobre les lleis pràctiques de l'islam ISBN 964-472-000-8 (versió PDF)
• Lliçons del Nahjul-Balaghah
• Els drets humans a l’islam
• La Carta de la Llibertat
• Essència del Tawhid: negació de la servitud però a Déu