En enhenieria se llama presa u represa a un muru hormau con lanchas, ormigón u material suertu, que normalmenti se costruyi nuna afechá u defilaeru sobri un riu, regatu u canal cola finaliá e retenel áugua (pal su posteriol aprovechamientu en abastecimientu u reguediu, pa eleval el su nivel con el ohetivu e defiala a canalizacionis de riegu, u pala proución d´enerhia mecánica al trashormal la enerhia potencial el áugua retenia, en enerhia cinética, i ésta nuevamenti en mecánica al movel la huerça el áugua un elementu móvil).
La enerhia mecánica puei aprovechalsi diretamenti, cumu enus antigus molinus, u e horma endireta pa proucil enerhia elétrica, cumu se hazi enas centralis idruelétricas.
El embalsi: es el volumin d´áugua que quea reteniu pola presa.
El vasu: es la parti el valli que contieni el áugua retenia.
La afechá: es el puntu concretu el terrenu ondi se costruyi la presa.
La presa: propiamenti izia, cuyas huncionis básicas son, pol un lau garantizal la estabiliá e tola costrución, soportandu un empuhi idrostáticu el áugua mu huerti, i pol otru, nu premitil la filtración el áugua p´abahu.
Al mesmu tiempu, ena presa s´alcuentran:
Los paramentus: son las dos superficis prencipalis mas u menus verticalis qu´arrayan el cuerpu la presa, el enteriol u d´áuguas arriba, qu´está en contautu con el áugua, i el esteriol u d´áuguas abahu.
La coronación: es la superfici qu´arraya la presa superiolmenti.
Los estribus: los lateralis el muru qu´están en contautu cola afechá contra la que se sostriba.
La cimentación: la superfici inferiol de la presa, a través de la cual descarga el su pesu al terrenu.
El aliviaeru u verteeru: es la estrutura idráulica pola que rebimba el áugua sobranti cuandu la presa ya está llena.
Las tomas son tamién estruturas idráulicas, inque e menol entiá, i son gastás pa estrael áugua e la presa pa un ciertu usu, cumu puei sel abastecimientu a una central idruelétrica u a una ciá.
La descarga e hondu: premiti mantenel el hucheau caudal ecolóhicu áuguas abahu la presa.
Las esclusas: que premitin superal una presa navegandu.
La escalera e pezis: que premiti la migración de los pezis en sintiu ascendenti e la corrienti.
Crasis de presas
Se puein deferencial una tupa crasis de presas, esminciandu con que se puei palral de presas fihas u móvilis. Nesta lista se incluin las mas gastás:
Presa e materialis suertus.
Presa d´ormigón.
Presa e contrahuertis.
Presa e bóveas múrtipris.
Pol otra parti, enu que se refieri a la finaliá, amás de las ya izias, d´abastecimientu, riegu u heneración d´enerhia elétrica, desistin entri otras las siguientis:
Manuale dell'Ingegnere. Edición 81. Editado por Ulrico Hoepli, Milano, 1987. ISBN 88-203-1430-4
Handbook of Applied Hydraulics. Library of Congress Catalog Card Number 67-25809.
Engenharia de Recursos Hídricos. Ray K.Linsley & Joseph B. Franzini. Editora da Universidade de Sao Paulo e Editora McGraw-Hill do Brasil, Ltda. 1978.
Handbook of Applied Hydrology. A Compendium of Water-resources Tecnology. Ven Te Chow, Ph.D., Editor in Chief. Editora McGraw-Hill Book Company. ISBN 07-010774-2. 1964.
Hidráulica de los Canales Abiertos. Ven Te Chow. Editorial Diana, Mexico, 1983. ISBN 968-13-1327-5
This article uses material from the Wikipedia Estremeñu article Presa idráulica, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El testu está disponibri baju la Licéncia Creative Commons Attribution/Share-Alike; cláusulas adicionalis puén apricalsi. Guipai Terms of Use pa conocel más detallis. Güiquipeya es una marca rustria la Wiki Du học, una olganización sin ánimu de lucru. Images, videos and audio are available under their respective licenses. ®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Estremeñu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.