El Océanu Alánticu desaparta América, nel oesti, d'Uropa i África, nel esti.
S'estiendi dendi el Océanu Glacial Árticu, nel norti, asta la Antáltia, nel sul. L'ecuador lo dividi artificialmenti en dos partis, Alánticu Norti i Alánticu Sul. Su nombri vieni 'el gregu Atlas, unu e los titanis dela mitología grega.
Tieni horma e S i una estensión cercana a los 80 millonis de km², siendu el segundu n'extensión, dispués 'el océanu Pacíficu, cubriendu aprosimamenti el 20% dela superfície dela Tierra.
L'anchura 'el Alántico varía e 2848 km entri Brasil i Libéria a 4830 km entri los Estaus Unius i el norti d'África.
Las cordilleras submarinas asitiás entri la Isla de Baffin, Groenlandia i Escocia s'an estableciu, e moo convencional, comu la lindi entri l'océanu Glacial Ártico i l'Alánticu Norti.
Al esti, el estrechu e Gibraltar horma el límiti conel mari Mediterráneu, al oesti, l'arcu formau polas ilas 'el Caribi lo desapartan 'el mari Caribi.
Al oesti desisiti una conesión artificial entri el Alánicu i el océanu Pacíficu porel Canal e Panamá.
Al suresti, la desapartación conel océanu Índicu se estableci, de moo convencional, porel meridianu de 20° E. Al suroesti la divisória s'a estableciu ena línea de mayol hondura que va dendi el Cabu d'Ornus a la península Antártica, nel pasu e Drake.
Tieni una hondura meya e 3.743 m que s'obtieni gracias a una grandi meseta cercana a los 3.000m de hondura que constituyi el su hondón, uñia a las grandis bahuras que s'ancuentran enus cantus dela misma i que llegan a superal los 9.000 m enas inmediacionis de Puertu Ricu. Nostanti, su númeru d'ilas es relativamenti pequeñu.
La salinidá 'el océanu Alánticu es dunus 36 gramus e sal por kg d'augua i las especies más pescás son la sardine, l'arenqui i el bacallau. Amás, es el océanu más emportanti dela Tierra dendi el puntu e vista cumercial.
La prencipal característica dela topografía 'el hondón marinu (batimetria) 'el océanu Atlánticu es una gran caena montañosa submarina que lo atraviesa e norti a sul, denominá la Dorsal mesoatlántica, la cual se horma ena linde e cuatru placas tectónicas: Uroasiática, Norteamericana, Sudamericana i Africana.
La dorsal s'estiendi dendi Islándia al norti asta aprosimamenti 58 ° e latitú sul, consiguiendu una anchura másima e 1.600 km, aprosimamenti. La profundidá 'el augua sobri la dorsal es inferiol a 2.700 metrus en muchas zonas, y algunus picus sobresalin 'el augua, hormandu ilas.
This article uses material from the Wikipedia Estremeñu article Oceanu Alánticu, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El testu está disponibri baju la Licéncia Creative Commons Attribution/Share-Alike; cláusulas adicionalis puén apricalsi. Guipai Terms of Use pa conocel más detallis. Güiquipeya es una marca rustria la Wiki Du học, una olganización sin ánimu de lucru. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Estremeñu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.