Museu D'arti Contemporaniu Helga De Alvear: Museu d'Arti Contemporaniu Helga de Alvear España

El Museu d'Arti Contemporaniu Helga de Alvear (enantis Centru d'Artis Visualis Hundación Helga de Alvear) es un museu assitiau en Caçris, España.

En él se conserva la coleción dela galerista Helga de Alvear i ajunta la coleción privá d'arti contemporaniu más compreta d'Uropa, con más de 3000 obras d'artistas contemporanius.

Museu d'Arti Contemporaniu Helga de Alvear
Museu D'arti Contemporaniu Helga De Alvear: Estoria, Edificius, Colecionis
Tipu museo de arte
Sitación Caçris (España)
Coordenadas 39°28′18″N 6°22′24″O / 39.471667, -6.373333
Costrucción 2010
Nombrau por Helga de Alvear

Está regíu dela Hundación Helga de Alvear, entidá coltural sin paragi de lucru que recebi el nombri dela su ama. Amás, está sostribau delas estitucionis –púbricas i privás—del Goviernu d'Estremaúra, la Diputación Provincial de Caçris, el Ayuntamientu de Caçris i la Nuversidá d'Estremaúra, hueraparti de sotrus biembrus particularis.

Estoria

La galerista tentó d'assental la coleción en ciais divessas d'España, dentri ellas, Córdoba (dóndi era el su maríu, Jaime de Alvear), Vigu o Graná. Helga de Alvear propia cuenta cómu el processu de encuentral sitiu hue revesinu hata dal con Juan Carlos Rodríguez Ibarra, presidenti d'Extremadura daquella, que se muestró enteressau en que las obras se quearan en Caçris. En 2006 se cria la Hundación Helga de Alvear, por mé dela que se prencipió a regil la su coleción.

Museu D'arti Contemporaniu Helga De Alvear: Estoria, Edificius, Colecionis 
Visual del museu

El 22 d'aneru del 2003, frutu delas conversas mentás dentri'l antocis presidenti dela Junta de Extremadura i Helga de Alvear, esta confirmava que las sus obras d'arti se divan a queal en Cáceres. L'enterés de conserval la coleción ena ciá de Caçris hue motu, polo que se decedió que se queava velallí. Assina, en essa confirmación mesma dela galerista, ya se hizu púbricu que la coleción diva a estal albergá nel edificiu dela Casa Grande, que quiciás que abría nel 2004. Amás, tamién se mentó la previsión de hazel una hundación púbricu-privá pa regil el centru.

El 3 de juniu del 2010 s'enaguró el mentau Centru d'Artis Visualis Hundación Helga de Alvear en Caçris ena su primel fasi, nel edificiu modernista aviau d'Emilio Tuñón i Luis Moreno Mansilla. Por essi tiempu comu centru d'artis visualis se llegarun a hazel catorzi espetaeras que muestravan al púbricu una parti d'obras d'arti propiedá dela galerista, cona espetaera d'alreol de 800 obras dela su coleción. En essus dies añus, 1671 obras de 630 artistas destintus án poíu vel-si nel Centru d'Artis Visualis con quasi que 170 000 espetaoris. Amás, se cifran en 1504 las vesitas guiás o privás i obraoris hechus en essi tiempu.

En 2020 muó la su denominación de “centru d'artis” a “museu”, dau que museu i hundación avían passau a compartil sé nun mesmu edificiu. Comu enantis, en el museu se hazin espetaeras temporalis, peru con el añidíu de que angunas obras sí se puein almiral de horma permanenti nun edificiu de pranta nueva criau al puntu pa albergal la Coleción.

Edificius

Unu delos edificius que horma esti museu es la Casa Grande, entangá nel 1910 del arquitetu Francisco de la Pezuela y Ramírez. La Nuversidá d'Estremaúra mercó l'imuebli nel 1979 i lo cedió por 50 añus ala Junta de Extremadura. Nel 2010, frutu delos comenius anterioris dentri la Junta d'Estremaúra i Alvear, prencipió a espetal parti dela coleción de Helga de Alvear. La decisión de que Caçris huera el sitiu finitivu del museu que espetara i abastara la su coleción frenti a sotrus ondi la galerista ya tenía tamién parti delas sus obras se basó justamenti nel edificiu. Sotras ocionis como San Sebastián o Granada ofrecían remuacionis d'edificius ya dessistentis, mentris que la ciá estremeña sí entrava la possibilidá dun edificiu nuevu nel que poel ajuntal tolas sus pieças.

Pala costrución d'esti edificiu nuevu se convocó en 2005 un concussu púbricu que afinal ganó el proyetu del estudiu Mansilla + Tuñón Arquitectos. Esti proyetu encluía la remuación del edificiu modernista dela Casa Grandi i la su ampriación d'estilu contemporaniu con una costrución nueva. Esti estudiu s'encargó del restauramientu dela Casa Grandi ena su primel etapa i alogu s'encargaría dela ampriación. Nel 2014 se presentó esti proyeto, que pretendía de sel una juntança dentri lo antigu (el Caçris estóricu i Patrimonio de la Humanidad) i lo modernu i d'ogañu.

La idea pa esti edificiu ena su conceción hue de restaural el caraiti d'espaciu de tránsitu pal que una ves sirvió la parti d'estramurus ena que s'encuentra. Assina, el retu ala ora de crial esti espaciu hue el de salval las alturas destintas alas que s'encuentra el terrenu, que s'á concedíu, en parti, por mé dela cubierta transitabli del edificiu nuevu. D'esta horma, la obra que concierni ala casa grandi i la su ampriación con una costrución añexa, envierti dambus espacius en una horma nueva de comunicación peatonal ena ciá pa dos espacius con cota destinta. La revista Arquitectura Viva ha descrevíu assina esti proyetu:

Museu D'arti Contemporaniu Helga De Alvear: Estoria, Edificius, Colecionis 
Vista d'ahuera del Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear

Del mesmu mó en que l'arti, enantis previlegiu duna éliti, se torna acesibli, el proyetu quieri tamién diluíl el arrayu dentri lo que es de tous i lo que es dunus pocus, aviandu enos vazíus [...], una arteria púbrica que traviessa, sin tocá-la, la esfera delo privau.

Esti proyetu tenía una previsión d'aterminal la obra nel 2017 i enagural el museu nuevu nel 2018. Sin embargu, por mó duna denuncia dun hotel lindanti i a garronchus divessus, la su enaguración se hue adiandu. Afinal, esta se produxu tres añus endispués delo previstu, el 25 de hebreru del 2021. L'edificiu nuevu del museu está entangau en hormigón brancu i hormau nel su esteriol de 500 colunas brancas, algu original d'esti autol. Cuenta con galerías amplias de quatru metrus i meyu d'altura i, amás, dessistin tres salas más de nuevi metuos d'altura palas obras de remuecu mayol. Esta sensación d'ampritú se concreta col enteriol de yesu brancu i un suelu d'estilu endustrial. José María Viñuela á síu el mandau de avial el enteriol del museu, nel cargu d'arquitetu-interiorista.

El museu pasava de 3000 metrus quairaus de destensión a 5000, amás de 8000 metrus quairaus de jardín. Esti ampriamentu aparenti á llevau 10 millonis d'eurus, pagus a escoti d'Alvear i la Junta de Extremadura. L'edificiu entanguilau del estudiu d'Emilio Tuñón hue premiau con el Architecture MasterPrize i hue candilatu al premio Mies van der Rohe d'arquitetura.

Colecionis

Nel museu s'enhallan espuestas 200 delas alreol de 3000 obras de más de 500 artistas de tol mundu que horman la coleción de Helga de Alvear. Es una coleción divessa la que se espeta nel museu, pos en ella s'encuentran trebajus de fotografía, vidiu i estalacionis, amás delas artes plásticas.

Artistas en espetaera

Angunas delas sus obras i artistas en esposición sonin:

  • Ai una sala endedicá a Goya i ala primel edición delos Caprichos. Estus 80 fassímilis pertenecin a una de las edicionis más valorosas delos Caprichus, cuyus gravamientus se puein vel enquacaus en el libru original en el museu propiu. L'artista s'encluyi ena coleción d'esta artista porque está en que esti es el primel pintol contemporaniu i es enteressanti de poel vel la su infrujencia.
  • Eno tocanti alas vanguardias i post vanguardias del Prantilla:Siglo, destacan artistas comu Picasso, Kandinsky, Klee, Robert Motherwell o Josef Albers, unus delas primeras movicionis artísticas a tentu delas que de Alvear prencipió a colecional.
  • Pintoris españolis dela segunda metá del Prantilla:Siglo, comu Tàpies, Campano, Luis Gordillo o Carmen Laffón; mayolmenti del posfranquismu, pola muación de tendencias que uvu nel arti.
  • Artistas pionerus comu Barnett Newman en pintura, Joseph Beuys en escoltura, Dan Flavin en el minimalismo o Nan Goldin en fotografía.
  • Artistas blue chip contemporanius, comu Ai WeiWei (del que l'artista tenía obras enantis del su saltu ala fama), Tacita Dean, Thomas Hirschorn o Elmgreen & Dragset.
  • Sotrus artistas contemporanius del parorama nacional presenterus sonin Santiago Sierra, Cristina Iglesias, Ignasi Aballí o Daniel G. Andújar.

Obras señalás

Angunas delas obras más emportantis espetás sonin:

  • Descending Light, de Ai WeiWei
  • Power Tools, de Thomas Hirschhorn
  • Echo activity, de Olafur Eliasson
  • Faux Rocks, de Katharina Grosse
  • Expand Constantly, de Zhang Peili
  • We the people, de Danh Vö

Vea-si tamién

Referencias

Enlaces externos

Tags:

Museu D'arti Contemporaniu Helga De Alvear EstoriaMuseu D'arti Contemporaniu Helga De Alvear EdificiusMuseu D'arti Contemporaniu Helga De Alvear ColecionisMuseu D'arti Contemporaniu Helga De Alvear Vea-si tamiénMuseu D'arti Contemporaniu Helga De Alvear ReferenciasMuseu D'arti Contemporaniu Helga De Alvear Enlaces externosMuseu D'arti Contemporaniu Helga De AlvearCaçrisEspañaHelga de Alvear

🔥 Trending searches on Wiki Estremeñu:

Monti EverestAuvernia-Ródanu-AlpisAñuCobri22 hebreruIberu-Ociental (crasif)DOI27 abrilEconomiaGüiquipeyaMayuChamarínLengua italiana15 juñuOlea europaeaDiógeni LaerciuL'AvanaSénecaAustralia28 setiembriBotánicaNegru5 diziembri19 mayu19 marçuPhoenix (Arizona)Xana LaveyMortadelo y FilemónBarack ObamaZeusJúliu2016Ronald ReaganMartisSacru Emperiu Romanu Germánicu2022SábauArquiteturaNorti17 mayuIndonésiaMelillaChelisProtistaRussiaQuímicaAlemañaHilipinas11 hebreruTeatru romanu de MériaLenguagiOryza sativaEuskadi ta AskatasunaClimi22 marçuGeorgiaSalúPlantaeTangiJimmy WalesJesucristuZoologiaIslas MarshallRevolución EndustrialLetoña🡆 More