1994: Any

Països Catalans

• 31 de gener, Barcelona: Un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.
• 14 de febrer, Palma: es crea l'organització de comerç just S'Altra Senalla.
• 25 de febrer, Barcelona: S'inaugura al Raval el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), sota la direcció de Josep Ramoneda.
• 15 de maig, Portbouː S'inaugura el Memorial Passatges a Walter Benjamin, que estén el reconeixement a tots els éssers anònims que marxen a l’exili cercant la llibertat.
• 30 de juny, la Generalitat de Catalunya reconeix oficialment la llengua de signes catalana.
• 1 de juliol, Mallorca: Més de quaranta entitats juvenils creen els Joves de Mallorca per la Llengua.
• Estiu: Més de 62.000 hectàrees cremades a tot Catalunya en diversos incendis forestals
• 9 a 11 d'octubre, Catalunya: Es produeixen greus inundacions en diversos indrets.
• 1 de desembre, Osona, Vic: Comença el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya. El cos català substitueix a la comarca el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana.

Resta del món

• gener: descobriment del Cometa 144P/Kushida
• 1 de gener: Entra en vigència l'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord formada per Canadà, els Estats Units i Mèxic.
• 8 de gener: El japonès Yoshio Kush descobreix el Cometa 144P/Kushida.
• 3 de febrer: El Japó llença l'OREX, una càpsula espacial no tripulada mitjançant un coet H-2 des de la base de Tanegashima.
• 1 de març: Europa: Neix l'“Europa dels Quinze”. Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea.
• 4 de març, Vitòria, Àlaba, País Basc: l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre a l'Estat Espanyol de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals).
• 15 de març: Estats Units i Rússia arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
• 25 de març, Somàlia: Els darrers soldats estatunidencs destacats en l'operació Continue Hope abandonen el país.
• 6 d'abril - 4 de juliol: genocidi de Ruanda.
• 12 d'abril, Palestina: Israel i l'OAP conclouen al Caire l'acord sobre la policia palestina que es desplegà a Gaza i Jericó segons el qual comptà amb 9.000 efectius.
• 15 d'abril - Uruguai: signatura del darrer acord del GATT, signat per 110 membres.
• 27 d'abril, Sud-àfrica: Després de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en què poden participar tots els ciutadans, amb independència dels seus trets racials.
• 25 d'octubre:
  • Ciutat del Vaticà, Roma: La Santa Seu anuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic
  • Tegucigalpa, Hondures: Els presidents centreamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una declaració sobre pau i desenvolupament a la regió.
• 15 de desembre: Palau esdevé membre de l'ONU.
• Es publica el llibre Contes per a nens i nenes políticament correctes de James Finn Garner.
• Estrena de la pel·lícula Aswang
• El grup de rock Endelèkhia publica un álbum amb aquest mateix nom.
• Creació de l'equip esCert que dona resposta a emergències informàtiques.
• Neix el cantant Harry Styles

Cinema i televisió

Estrenes cinematogràfiques

(ordenat per defecte pel cognom del director)

M/d	Direcció	Títol	Gènere
00/00	John Doe	pel·lícula	slasher

Música

El 23 d'abril tingué lloc al Palau Sant Jordi el concert dels 20 anys de Companyia Elèctrica Dharma, editat en disc i DVD.

Enguany es fundà el grup de latin ska novaiorqués King Changó.

Naiximents i defuncions

El 5 d'abril morí als vint-i-set anys Kurt Cobain, cap dels Nirvana (grup de música).

•  
    Sulli (1994-2019)

Premis Nobel

Videojocs

Categoria principal: Videojocs del 1994

D.	jocs		sistemes
02/18	Air Management II		SFC
03/19	Sūpā Metoroido (スーパーメトロイド)		SFC
04/18	Super Metroid		SNES
04/	Aero the Acro-Bat 2		Genesis
11/	Aero the Acro-Bat 2		SNES
08/	Aero the Acro-Bat 2		MD / SNES
08/	Aerobiz Supersonic		SNES
11/	Aerobiz Supersonic		Genesis
07/	Global Champion/Kaiser Knuckle		recreativa
07/28	Super Metroid		SNES
08/12	Wild Guns		SFC
11/24	Secret of Mana		SNES

•  
  28jul   SNES
•  
   

El 22 de novembre, Sega estrenà llur consola de 32 bits, Sega Saturn, en exclusiva al Japó.

Les persones nascudes el 1994 faran 30 anys durant el 2024.

Països Catalans

• 14 de gener, Premià de Mar: Gisela Pulido i Borrell, surfista d'estel catalana, especialista en modalitat lliure (freestyle).
• 4 de febrer, Mollet del Vallès: Alèxia Putellas i Segura, futbolista catalana.
• 13 de març, Sant Martí Vell: Clàudia Vilà Barnés, gimnasta artística catalana.
• 18 de març, Barcelonaː Judit Ignacio Sorribes, nedadora d'estil papallona catalana.
• 21 de maig, Castelló de la Plana: Gemma Gili Giner, futbolista valenciana.
• 1 de setembre, Amposta: Aina Cid Centelles, remadora catalana, campiona europea.
• 4 de setembre, Cala Millor, Mallorca: Virginia Torrecilla Reyes, futbolista mallorquina, que juga de centrecampista.
• 15 de desembre - Sabadell: Elisabet Casanovas, actriu catalana.

Resta del món

• 2 de febrer - Struga, Macedònia del Nord: Isnik Alimi Futbolista macedoni.
• 1 de març - London, Ontario, Canadà: Justin Bieber, cantant Canadenc.
• 4 de setembre - Goma: Rebecca Kabugho, activista congolesa defensora dels drets humans, Premi Internacional Dona Coratge el 2017.

Països Catalans

• 14 de gener - Tolosa de Llenguadoc, França: Frederica Montseny, dirigent anarquista catalana.
• 16 de gener - Medina de Pomar, Burgosː Concepción Sáinz-Amor, mestra i pedagoga del Patronal Escolar de Barcelona (n. 1897).
• 11 de febrer - Barcelonaː Mercè Comaposada i Guillén, militant feminista i anarquista catalana, escriptora i advocada̟ (n. 1901).
• 31 de març - Vinaròs, Baix Maestrat: Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià.
• 15 d'abril - Ceret, Vallespir: Enric Guiter, lingüista nord-català.
• 11 de juny - Montevideoː Manolita Piña de Rubies, xilògrafa i pintora noucentista catalana (n. 1883).
• 4 de juliol - València: Juan Gil-Albert Simón, poeta i assagista valencià.
• 6 de juliol - Banyoles, Pla de l'Estany: Maria Perpinyà i Sais, poeta, periodista i traductora catalana (n. 1901).
• 21 de juliol - Barcelona: Pere Calders, escriptor català.
• 25 de juliol - Vilanova i la Geltrú: Ventureta Mestres i Gras, actriu i soprano catalana (n. 1925).
• 7 de novembre - Berlín: Manuela Ballester Vilaseca, pintora, il·lustradora, cartellista, escriptora, editora i poeta (n. 1908).
• 3 de desembre - Madrid: Víctor d'Ors i Pérez-Peix, arquitecte i urbanista (n. 1909).
• València: Agustín Alamán Rodrigo, compositor, pianista i director de música.
• Barcelona: Núria Solé i Ventura, esmaltadora de vidre i ceramista catalana.
• Barcelona: Euda Solé i Ventura, esmaltadora de vidre i ceramista catalana.

Resta del món

• 15 de gener, Los Angeles, EUA: Harry Nilsson, músic estatunidenc.
• 6 de febrer, Thousand Oaks, Califòrnia (EUA): Jack Kirby, autor de còmics, creador gràfic de personatges com Els Quatre Fantàstics, Capità Amèrica o Thor (n. 1917).
• 7 de febrer, Varsòvia, Polònia: Witold Lutosławski, compositor polonès (n. 1913).
• 8 de febrer, Culiacán, Mèxic: Amparo Ochoa, cantant mexicana (n. 1946)
• 9 de febrer, Madison, Wisconsin (EUA): Howard Martin Temin, biòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1975 (n. 1934).
• 12 de febrer, Sevilla: Rafael Durán, actor espanyol.
• 6 de març:
  • Tiblisi o Kutaisi, Geòrgia: Tenguiz Abuladze, director de cinema georgià.
  • Ciutat de Nova York, EUA: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.
• 9 de març, San Pedro, EUA: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (n. 1930).
• 17 de març,
  • Londresː Mai Zetterling, actriu i directora de cinema sueca (n. 1925).
  • Edimburg: Charlotte Auerbach, genetista alemanya jueva.
• 23 de març,
  • Roma: Álvaro del Portillo, bisbe catòlic (n. 1914).
  • Roma: Giulietta Masina, actriu italiana (n. 1920).
• 28 de març, París (França): Eugen Ionescu, escriptor romanès, sobretot en llengua francesa, creador del teatre de l'absurd (n. 1909).
• 5 d'abril, Barcelonaː Maria Lluïsa Solà Llopis, bibliotecària i escriptora catalana (n. 1918).
• 5 o 6 d'abril, Seattle, EUA: Kurt Cobain, músic estatunidenc, compositor i líder de Nirvana, mort per arma de foc (n. 1967).
• 6 d'abril. prop de l'aeroport de Kigali, Ruanda:
  • Juvénal Habyarimana, president de Ruanda.
  • Cyprien Ntaryamira, president de Burundi
• 7 d'abril, Kigali, Ruanda: Agathe Uwilingiyimana, política ruandesa, primera cap de govern femenina de Ruanda.
• 22 d'abril, Nova York, EUA: Richard Nixon, polític estatunidenc, President dels Estats Units (1968-1974) (n. 1913).
• 1 de maig, Imola, Emília-Romanya: Ayrton Senna, pilot de Fórmula 1 brasiler (n. 1960).
• 9 de maig, Orange (Connecticut): Anni Albers, dissenyadora tèxtil, teixidora, pintora alemanya, professora de la Bauhaus (n. 1899).
• 17 de maig, Ravensbrück, Alemanya: Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca.
• 19 de maigː Nova Yorkː Jacqueline Kennedy, primera dama dels EEUU pel seu matrimoni amb J. F. Kennedy (n.1929).
• 29 de maig, Santiago de Xile: Erich Honecker, polític alemany, president de la República Democràtica Alemanya (n. 1912).
• 30 de maig, Madrid (Espanya): Juan Carlos Onetti Borges, escriptor i periodista uruguaià (n. 1909).
• 9 de juny, La Haia (Països Baixos): Jan Tinbergen, economista neerlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1969 (n. 1903).
• 14 de juny, Los Angeles, EUA: Henry Mancini, compositor estatunidenc de música per a cinema (n. 1924).
• 8 de juliol, Pyongyang (Corea del Nord): Kim Il-sung (en coreà: 김일성), fou el primer líder de la República Democràtica Popular de Corea,d'ençà la seva fundació el 1948, fins a la seva mort (n. 1912).
• 16 de juliol, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Julian Schwinger, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1965 (n. 1918).
• 20 de juliol, Veurne (Bèlgica): Paul Delvaux, pintor belga inicialment neoimpressionista i expressionista (n. 1897).
• 27 de juliol, Madrid, Espanya: Rosa Chacel Arimón, escriptora espanyola de la Generació del 27 (n. 1898).
• 29 de juliol: Shiptons-on-Stour, Anglaterra: Dorothy Crowfoot Hodgkin, química i professora anglesa, guardonada amb el Premi Nobel de Química 1964 (n. 1910).
• 14 d'agost,
  • Zúric (Suïssa): Elias Canetti, escriptor i pensador en llengua alemanya, Premi Nobel de Literatura de 1981.
  • Nova Yorkː Alice Childress, novel·lista, dramaturga i actriu negra estatunidenca (n. 1916).
• 18 d'agost: Norwich (Anglaterra): Richard Laurence Millington Synge, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1952 (n. 1914).
• 19 d'agost: Big Sur, Califòrnia (EUA): Linus Carl Pauling, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1954 (n. 1901).
• 17 de setembre, Londres: Karl Popper, filòsof i sociòleg austríac (n. 1902).
• 22 de setembre,
  • Los Angeles, Califòrnia: Leonard Feather, pianista de jazz, compositor, periodista i escriptor anglès i nacionalitzat estatunidenc
  • Roma: Maria Carta, cantant de música sarda, actriu i poeta (n. 1934).
• 30 de setembre, París (França): André Lwoff, microbiòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (n. 1902).
• 20 d'octubre:
  • Los Angeles (els EUA): Burt Lancaster, actor estatunidenc (n. 1913).
  • Tallahassee, Florida (EUA): Paul Adrien Maurice Dirac, enginyer i matemàtic britanicosuís, Premi Nobel de Física de l'any 1933 (n. 1902)
• 25 d'octubre - Nova York: Mildred Natwick, actriu nord-americana d'escena, cinema i televisió (n. 1905).
• 13 de novembre: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució.
• Ryszard Riedel, líder del grup de blues Dzem