20 De Març: Data

Queden 286 dies per a finir l'any.

Països Catalans

• 1829 - Torrevella: terratrèmol de Torrevella.
• 1925 - Catalunya: malgrat haver promès a la Lliga Regionalista que no ho faria (a canvi del seu suport), Primo de Rivera dissol la Mancomunitat de Catalunya. (Dictadura de Primo de Rivera).
• 1929 - Barcelonaː Francesc Cambó crea el Conferentia Club, presidit per Isabel Llorach.
• 1980 - Catalunya: s'hi celebren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des del temps de la Segona República Espanyola; Heribert Barrera en serà elegit president i Jordi Pujol esdevindrà president de la Generalitat.

Resta del món

• 1179 - Sòria: Es firma el Tractat de Cazola.
• 1413 - Enric V esdevé rei d'Anglaterra.
• 1602 - creació de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.
• 1815 - Napoleó Bonaparte torna a França, després d'escapar de l'illa d'Elba, per a governar durant els Cent Dies
• 1848 - abdicació del rei Lluís I de Baviera a favor del seu fill Maximilià II de Baviera.
• 1916 - Albert Einstein publica la seva Teoria de la Relativitat.
• 1922 - es designa l'USS Langley com el primer porta-avions nord-americà.
• 1956 - Tunísia: Habib Bourguiba signa amb el president de govern francès Edgar Faure el Tractat que proclama la independència del país.
• 1969 - Gibraltar, Gran Bretanya: John Lennon es casa amb Yoko Ono
• 1995 - Tòquio (Japó): atac de l'organització terrorista Aum Shinrikyo al metro de Tòquio.
• 2003 - l'Iraq: tropes estatunidenques i britàniques comencen la invasió del país en conquerir la ciutat portuària d'Umm Qasr: és l'inici de la guerra de l'Iraq.
• 2004 - Món: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
• 2005 - Naseerabad (el Balutxistan): un atemptat contra un santuari xiïta fa més de trenta-cinc morts.

Països Catalans

• 1678 - Barcelona: Antoni Viladomat i Manalt, pintor barroc català.
• 1873 - Sant Gervasi: Dolors Mestre i Climent, dona del filòleg català Pompeu Fabra (m. 1964).
• 1932 - Barcelona: Montserrat Trueta i Llacuna, activista social catalana (m. 2018).
• 1938 - Sueca, Ribera Baixa: Josep Palàcios i Martínez, escriptor valencià en llengua catalana.
• 1949 - Reus: Teresa Gomis de Barbarà, matemàtica i professora, política catalana, regidora municipal i diputada al Congrés dels Diputats en la X legislatura.
• 1958 - Barcelona: Elisenda Malaret, jurista catalana, doctora en Dret i catedràtica de Dret Administratiu, diputada al Congrés.
• 1961 - Barcelona: Blanca Busquets i Oliu, escriptora, filòloga i guionista catalana.
• 1975 - Cercs, Berguedà: Flora Saura, presentadora de televisió i de ràdio catalana.
• 1978 - Montmeló: Montse Morillo, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.
• 1979 - València: Silvia Navarro Jiménez, jugadora d'handbol valenciana, medallista olímpica.
• 1989 - Villanova i la Geltrú: Estela García, atleta velocista catalana.
• 1993 - Torroella de Montgrí: Esther Sullastres Ayuso és una futbolista catalana.

Resta del món

• 43 aC - Sulmo, República Romana (actual Sulmona, Itàlia): Ovidi, poeta romà.
• 1612 - Northampton: Anne Bradstreet, la primera escriptora i poeta estatunidenca a publicar un llibre (m. 1672).
• 1770 - Lauffen am Neckar, Ducat de Württemberg: Friedrich Hölderlin, poeta alemany (m. 1843).
• 1809 - Soròtxyntsi, Ucraïna: Nikolai Gógol, escriptor en rus ucraïnès (m. 1852)
• 1810 - Carpineto Romano, Estats Pontificis (Imperi Francès): LLeó XIII, nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci quan va esdevenir el 256è Papa de l'Esglesia Catòlica (m. 1903).
• 1820 - Bârlad, Romania: Alexandru Ioan Cuza, fundador de la Romania moderna (m. 1873).
• 1828 - Skien, Noruega: Henrik Ibsen, dramaturg noruec.
• 1856 - Filadelfia, Estats Units: Frederick Winslow Taylor, enginyer estatunidenc (m. 1915).
• 1873 - Semionovo, Imperi Rus: Serguei Rakhmàninov, compositor (m. 1943).
• 1879 - Ontario: Maud Menten, metgessa canadenca, feu importants contribucions a la cinètica enzimàtica i la histologia (m. 1960).
• 1882 - Le Havre, França: René Coty, advocat i polític francès, 17è president de França (m. 1962)
• 1888 - Madrid: Maria Rodrigo Bellido, pianista i compositora espanyola (m. 1967).
• 1890 - Copenhaguen, Dinamarca: Lauritz Melchior, tenor danès nacionalitzat estatunidenc.
• 1891 - Feltham, Middlesex (Anglaterra): Edmund Goulding, actor, guionista, lletrista de cançons, novel·lista i director de teatre i cinema britànic (m. 1959).
• 1900 - Colquechaca, Bolívia: Amelia Villa, escriptora i la primera metgessa boliviana (m. 1942).
• 1908 -
  • Bristol, Anglaterra: Michael Redgrave, actor anglès.
  • Muckum, Lemgo: Maria Osten, periodista alemanya, corresponsal en la Guerra Civil Espanyola (m. 1942).
• 1911 - Zamora, Mèxic: Alfonso García Robles, diplomàtic mexicà, Premi Nobel de la Pau de 1982.
• 1915 - Arkansas: Rosetta Tharpe, cantant i guitarrista nord-americana pionera (m.1973).
• 1920 - el Caire: Andrée Chedid, escriptora francesa d'origen cristià libanès (m. 2011).
• 1924 - Hanoï, Indoxina: Jacqueline Alduy, política francesa i nord-catalana, senadora i batllessa d'Els Banys i Palaldà (m. 2016).
• 1935 - Sevilla: Lolita Sevilla, cantant i actriu espanyola (m. 2013).
• 1936 - Nova York: Evelyn Fox Keller, física nord-americana, biòloga matemàtica.
• 1937 - barri de la Latina, Madridː Lina Morgan, vedette i actriu espanyola (m. 2015).
• 1940 - Elkins Park, Pennsylvania, Estats Units: Mary Ellen Mark, fotògrafa americana (m. 2015).
• 1943:
  • Ohio: Douglas Tompkins, empresari multimilionari estatunidenc, creador de la marca The North Face.
  • Madrid: Jaime Chávarri, director de cinema, guionista, director artístic i actor espanyol.
• 1944 - Landsberg am Lech, Alemanya: Erwin Neher, metge i biofísic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1991.
• 1946 - Łódź: Katarzyna Chałasińska-Macukow, acadèmica polonesa, professora de físiques, rectora de la Universitat de Varsòvia.
• 1950 - Washington DC, Estats Units: William Hurt, actor estatunidenc.
• 1955 - Londres, Regne Unit: Marina Sirtis, actriu anglesa.
• 1956 - Upholland (Lancashire)ː Catherine Ashton, política britànica.
• 1957 - Atlanta, Estats Units: Spike Lee, guionista, director i productor de cinema estatunidenc.
• 1958 - Conyers, Estats Units: Holly Hunter, actriu estatunidenca.
• 1976 - Phoenix, Estats Units: Chester Bennington, cantant estatunidenc, vocalista de Linkin Park (m. 2017).
• 1985 - Grozni, RSSA Txetxènia-Ingúixia: Polina Jerebtsova, poetessa russa.
• 1992 - Tolosa, Guipúscoaː Lara Arruabarrena, tennista basca professional.

Països Catalans

• 1969 - Sabadell: Josep Garcia-Planas Cladellas, empresari de la indústria tèxtil (n.1897).
• 2009 - Barcelona: Rosa Castelltort i Vila, atleta catalana, pionera de l'atletisme femení a Catalunya (n. 1910).
• 2011 - Barcelonaː Flora Cadena Senallé, pionera del turisme de muntanya als Pirineus.
• 2021 - Capelladesː Anton Font i Bernadet, pedagog i mim. Va ser un dels fundadors de la companyia de teatre Els Joglars (n. 1932).

Resta del món

• 1702 - Kolozsvár (Sacre Imperi): Miklós Kis, tipògraf hongarès, un dels creadors dels tipus moderns (n. 1650).
• 1727 - Londres (Anglaterra): Isaac Newton, físic i matemàtic anglès (n. 1642).
• 1730 - Parísː Adrienne Lecouvreur, actriu francesa (n. 1692).
• 1766 - Venècia (actual Itàlia): Giovanni Battista Pescetti, organista i compositor (n. ca. 1704).
• 1812 - Saint-Germain-en-Laye (França): Jan Ladislav Dussek pianista i compositor txec (n. 1761).
• 1816 - Rio de Janeiro, Brasilː Maria I de Portugal, reina de Portugal (1777 – 1816) (n. 1734).
• 1894 - Torí (Itàlia): Lajos Kossut, polític hongarès, president d'Hongria el 1849 (n. 1802)
• 1949 - Nova Orleans, Louisiana: Irving Fazola, clarinetista i saxofonista estatunidenc.
• 1968 - Copenhaguen (Dinamarca): Carl Theodor Dreyer director de cinema i guionista danès.(n. 1889).
• 1988 - Cuernavaca, Mèxic: Gil Evans, compositor, director, arranjador i pianista de jazz (n. 1912).
• 1992 - Roubaix, Nord, (França): Georges Delerue, compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance. (n. 1925).
• 2004 - Baarn: Juliana I dels Països Baixos, va ser reina dels Països Baixos (n. 1909).

• Santoral:
  • Sant Arquip de Colosses, un dels Setanta Deixebles;
  • Sant Cutbert de Lindisfarne, abat;
  • Sant Martí de Braga, bisbe de Braga i Dume;
  • Sant Maurici d'Hongria, dominic;
  • Sant Joan Nepomucè, màrtir;
  • Sant Guillem de Peñacorada, eremita;
  • Sant Wolfram de Fontenelle, monjo;
  • Sants Pau, Ciril, Eugeni i companys màrtirs, a Síria;
  • Sant Francesc Palau i Quer, fundador dels Carmelites Terciaris Descalços;
  • Santa María Josefa Sancho de Guerra, fundadora de les Germanes Serventes de Jesús;
  • Beat Ambròs de Siena, dominic;
  • Beat Ippolito Galantini, fundador de la Confraria de la Doctrina Cristiana (mort 1619)
  • Beat Baptista Mantuà, carmelita.