2013: Any

En el calendari gregorià és el 2013è any de l'era comuna o de l'era cristiana, el 13è any del tercer mil·lenni i del segle xxi, i el 4t any de la dècada del 2010.

2013

Tipus	any comú, any civil i any comú començat en dimarts
Altres calendaris
Gregorià	2013 (mmxiii)
Islàmic	1434 – 1436
Xinès	4709 – 4710
Hebreu	5773 – 5774
Calendaris hindús	2068 – 2069 (Vikram Samvat) 1935 – 1936 (Shaka Samvat) 5114 – 5115 (Kali Yuga)
Persa	1391 – 1392
Armeni	1462
Rúnic	2263
Ab urbe condita	2766
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xx - segle xxi - segle xxii
Dècades
1980 1990 2000 - 2010 - 2020 2030 2040
Anys
2010 2011 2012 - 2013 - 2014 2015 2016

Països Catalans

• La Generalitat de Catalunya commemora el centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu.
• Es commemora el centenari del naixement de l'escriptora Joana Raspall
• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua declara l'Any del poeta Vicent Andrés Estellés en el vintè aniversari de la seua mort.
• 29 d'abril: El restaurant El Celler de Can Roca és escollit el 1r restaurant del món per la revista britànica The Restaurant Magazine.
• 22 de maig, Balears: S'estrena l'Ara Balears, que agafa el relleu del dBalears com a capçalera.
• 11 de setembre, Catalunya: Se celebra la Via Catalana per a reclamar la independència.
• 29 de novembre: El govern valencià del PP executa l’ordre del govern d'Alberto Fabra de tancar la televisió pública valenciana.

Resta del món

• Se celebra l'any internacional de l'estadística.
• 6 de febrer, Alemanya: S'hi funda el partit polític Alternativa per Alemanya.
• 28 de febrer, Vaticà: El papa Benet XVI renuncia al pontificat, fet que fa quasi sis segles que no es produïa.
• 13 de març, Vaticà: El cardenal-bisbe Jorge Mario Bergoglio, és escollit com 266è Papa de l'Església Catòlica, que escull el nom de Papa Francesc, el primer no europeu des de l'any 741.
• 10 de maig: Eclipsi solar anul·lar.
• 6 de juliol, Quebec, Canadà: Un tren que transportava petroli va descarrilar i va causar una gran explosió que arrasà diversos habitatges a l'accident ferroviari de Lac-Mégantic.
• juny: Edward Snowden, revela a la premsa informació classificada sobre el programa de vigilància massiva de l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units.
• 1 d'octubre: Estats Units: El Tea Party provoca un tancament de govern.
• 21 de novembre: Es produeix l'esfondrament d'un supermercat a Riga amb el balanç de 54 morts i 55 ferits.

Cinema i televisió

Estrenes cinematogràfiques

(ordenades per defecte pel cognom del director)

M/d	Direcció	Títol	Gènere
09/06	Dani de la Orden	Barcelona, nit d'estiu	com. romàntica
04/04	Ventura Durall	Els anys salvatges	documental
07/26	Woody Allen	Blue Jasmine	drama
08/11	Lionel Baier	Les Grandes Ondes (à l'ouest)	com. dramàtica
08/07	Neill Blomkamp	Elysium	ciència-ficció
11/27	Chris Buck/Jennifer Lee	Frozen: El regne del gel	animació
09/19	James Ward Byrkit	Coherence	ciència-ficció
04/21	Daniel Calparsoro	Combustión	acció
01/17	Cherien Dabis	May in the Summer	comèdia
06/14	Richard Linklater	Abans del capvespre	com. dramàtica
08/30	Steve McQueen	12 anys d'esclavitud	drama històric
03/14	Pilar Pérez Solano	Las Maestras de la República	documental

Categoria principal: Pel·lícules del 2013

El canal israelià i24news feu la primera emissió.

• Primera edició del festival de cinema Choreoscope
• 17 de març: Es funda el canal de televisió CMTV

Còmics

Premis Nobel

Videojocs

El 20 d'octubre s'obrí al públic el local de l'associació Arcade Vintage a Petrer.

El 29 d'octubre eixí a la venda Assassin's Creed IV: Black Flag per a totes les plataformes en vigor, amb una puntuació mitjana de 9/10.

Vols espacials

Categoria principal: 2013 en els vols espacials

Les persones nascudes el 2013 faran 11 anys durant el 2024.

• 31 de març, Basauri: Sofía Otero, actriu basca.
• 22 de juliol, Jordi de Cambridge, tercer en la línia de successió de la monarquia britànica.

Categoria principal: Morts el 2013

Entre les morts destacades de l'any hi ha la de l'actor Peter O'Toole, l'artiste Arcadi Blasco, els cantants Marià Albero i Georges Moustaki, el crític Roger Ebert, l'empresari Hiroshi Yamauchi, els escriptors Enrique Cerdán Tato i Tom Clancy, el fotògraf Oriol Maspons, el futboliste Antoni Puchades, els músics Kevin Ayers, J.J. Cale, Ray Manzarek i Lou Reed, el novel·liste Raimond Guiraud, el pianiste Bebo Valdés o el pilotari Antonio Núñez.

Països Catalans

• 11 de gener - Barcelona: Anna Lizaran i Merlos, actriu catalana.
• 17 de gener - Madrid: Fernando Guillén, actor català (n. 1932).
• 21 de febrer - Castelló d'Empúriesː Estrella Rivas Franco, dissenyadora de moda catalana (n. 1921).
• 2 de març - Sabadell: Francesca Forrellad, escriptora catalana (n. 1927).
• 30 de març - Barcelona: Montserrat Casas Ametller, doctora en Ciències Físiques i rectora de la Universitat de les Illes Balears (n. 1955).
• 2 d'abril - Barcelona: Antònia Vilàs i Ferràndiz, poetessa, rapsoda, cantant, lletrista, compositora de cançons i havaneres (n.1926).
• 6 d'abril - Barcelona: Bigas Luna, director i guionista cinematogràfic català (n. 1946).
• 6 d'abril - Barcelona: Miquel Poblet i Orriols, ciclista català (n. 1928).
• 10 d'abril - Barcelona: Montserrat Albet i Vila, musicòloga i pianista catalana (n. 1927).
• 8 de maig - Lleidaː Leonor Pedrico Serradell, fotògrafa pionera i primera fotoperiodista de les terres de Lleida (n. 1951).
• 12 de maig - Barcelona: Constantino Romero, actor espanyol.
• 8 de juny - Petworth, Anglaterraː Mavis Batey, criptoanalista britànica a Bletchley Park durant la Segona Guerra mundial (n. 1921).
• 15 de juny - Saco, Maine (EUA): Kenneth Geddes Wilson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1982 (n. 1936).
• 19 de juny - Barcelona: Toni Lecha Berges, dirigent independentista gironí.
• 8 de juliol - Buenos Aires, Argentina: Joaquim Piña i Batllevell, jesuïta català.
• 10 de juliol - València: Concha García Campoy, periodista catalana (n. 1958).
• 20 de juliol - Barcelona: Núria Tortras i Planas, escultora catalana.
• 8 d'agost - Mallorca: Cosme Covas Vidal, pintor.
• 9 d'agost - Barcelonaː Carme Aguadé i Cortés, pintora catalana (n. 1920).
• 17 de setembre - Barcelona: Martí de Riquer i Morera, humanista, especialista en literatura medieval i trobadoresca i expert en el segle d'or espanyol i El Quixot.
• 3 d'octubre - Portbou, Alt Empordà: Ángeles Santos Torroella, pintora i artista gràfica catalana (n. 1911).
• 14 d'octubre - Barcelona: Max Cahner, editor, polític i historiador de la literatura catalana (m. 1936).
• 22 d'octubre - Barcelonaː Rosa Colomer Artigas, filòloga i lingüista catalana, fou directora del TERMCAT (n. 1966).
• 25 d'octubre - Barcelona: Amparo Soler Leal, actriu espanyola.
• 7 de novembre - Girona: Francina Boris i Codina, locutora de ràdio catalana (n. 1915).
• 16 de novembre - Barcelona: Ana de Tord, dissenyadora gràfica barcelonina (n. 1958).
• 26 de novembre - Tarragona: Carme Casas Godessart, resistent antifranquista, sindicalista i política activa a Catalunya.
• 4 de desembre: Joana Raspall, escriptora catalana.
• 11 de desembre - Sant Vicent del Raspeig (L'Alacantí): Andreu Castillejos i Furió, fotògraf, pintor i activista social (n. 1942).
• 27 de desembre:
  • Barcelona: Antoni Blanch i Xiró, jesuita.
  • Madrid: Elvira Quintillà i Ramos, actriu catalana de teatre, cinema i televisió (n. 1928).
• 31 de desembre: Barcelona: Albina Francitorra i Aleñà, periodista i escriptora (n. 1912).

Resta del món

• 3 de gener - Parísː Marianne Grunberg-Manago, bioquímica francesa d'origen rus, que descobrí al costat de Severo Ochoa l'ARN-polimerasa (n. 1921).
• 8 de gener - Kinngait, Canadà: Kenojuak Ashevak, artista inuit (n. 1927).
• 2 de febrer - L'Havana (Cuba)ː Augusto Martínez Sánchez, advocat, militar revolucionari i polític cubà.
• 6 de febrer - Maineː Betty Twarog, bioquímica estatunidenca que trobà serotonina en el cervell dels mamífers (n. 1927).
• 16 de febrer - Estocolm, Suècia: Eric Ericson, director de cor i professor de direcció coral suec (n. 1918).
• 26 de febrer -
  • Saint-Germain-en-Laye, Illa de Françaː Marie Claire Alain, organista francesa (n. 1926).
  • Berlín, Alemanya: Stéphane Hessel, diplomàtic i assagista francès.
• 28 de febrer - Berkeley, Califòrnia (EUA): Donald Arthur Glaser, físic i neurobiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1960 (n. 1926).
• 4 de març - Levallois-Perret: Jérôme Savary, actor, director teatral, dramaturg, trompetista, expert en arts escèniques (n. 1942).
• 5 de març - Caracas, Veneçuela: Hugo Chávez, polític i militar veneçolà, president de Veneçuela.
• 13 de març - Frankfurt del Main, Alemanyaː Rosemarie Fendel, actriu alemanya (n. 1927).
• 22 de març - Estocolm: Bebo Valdés, músic cubà de jazz, pianista, compositor, arranjador musical i director d'orquestra (n. 1918).
• 3 d'abril -
  • Bilbao, Espanya: Mariví Bilbao, actriu espanyola.
  • Manhattanː Ruth Prawer Jhabvala, novel·lista i guionista britànica d'origen alemany, guanyadora del premi Bafta i Oscar (n. 1927).
• 4 d'abril - Chicago, Illinois, Estats Units: Roger Ebert, crític de cinema, periodista i guionista estatunidenc.
• 7 d'abril - Madrid, Espanya: José Luis Sampedro, escriptor, humanista i economista espanyol.
• 8 d'abril - Madrid, Espanya: Sara Montiel, vedet, cantant de cuplets i actriu espanyola.
• 8 d'abril - Londres, Anglaterra: Margaret Thatcher, política anglesa, Primera Ministra del Regne Unit.(n. 1925)
• 17 d'abril - Neauphle-le-Château: Deanna Durbin, cantant i actriu dels anys 1930 i 40.
• 19 d'abril - París (França): François Jacob, metge i biòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (n. 1920).
• 21 d'abril - Bangalore, l'Índia: Shakuntala Devi, coneguda com la "dona ordinador", va entrar en el Llibre dels Records Guiness l'any 1982.
• 4 de maig - Grez-Doiceau, (Bèlgica): Christian de Duve, bioquímic belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (n. 1917).
• 5 de maig - Heide, Slesvig-Holstein: Sarah Kirsch, destacada poeta alemanya (n. 1935).
• 23 de maig - Niça, França: Georges Moustaki, cantautor grec.
• 29 de maig - Milà: Franca Rame, actriu, dramaturga, activista i política italiana (n. 1929).
• 30 de maig - Nova Delhi, Índia: Vina Mazumdar, acadèmica, feminista pionera en els estudis de les dones a l'Índia i figura destacada del moviment de dones en la postindependència (n. 1927).
• 6 de juny -
  • Llafranc, Baix Empordà: Tom Sharpe, novel·lista anglès Wilt.
  • Los Angeles, Califòrniaː Esther Williams, campiona de natació i estrella del cinema de Hollywood als anys 40 i 50 (n. 1921).
• 9 de juny - Madrid (Espanya): Elías Querejeta Gárate, productor, guionista i director de cinema basc (n. 1934).
• 19 de juny - Roma, Itàlia: James Gandolfini, actor i productor estatunidenc.
• 22 de juny - Barcelona: Javier Tomeo, escriptor aragonès (n. 1932).
• 23 de juny
  • Sharon Stouder, nedadora estatunidenca.
  • Calabasas, Califòrnia: Richard Matheson, escriptor i guionista nord-americà (n. 1926).
• 24 de juny - Roma, Itàlia: Emilio Colombo, diplomàtic i polític italià. (n. 1920).
• 27 de juny - Saint-Mandé, França: Alain Mimoun, atleta francès (n. 1921).
• 28 de juny: Kenneth Minogue, teòric polític australià.
• 29 de juny - Triesteː Margherita Hack, astrofísica italiana que va destacar per la seva tasca de divulgació científica (n. 1922).
• 1 de juliol: Armand Baeyens, ciclista belga.
• 2 de juliol - Atherton (Califòrnia), Estats Units: Douglas Engelbart, inventor i pioner de la computació estatunidenc.
• 3 de juliol - Bucarest, Romania: Radu Vasile, polític, economista, poeta i historiador romanès.
• 13 de juliol - Cornwall (Connecticut), Estats Units: Marc Simont, il·lustrador i caricaturista catalanoestatunidenc.
• 16 de juliol: Torbjørn Falkanger, saltador noruec.
• 19 de juliol - Istanbul: Leyla Erbil, una de les escriptores contemporànies capdavanteres a Turquia (n. 1931).
• 22 de juliol - Chicago, Illinois: Natalie Griffin de Blois, arquitecta nord-americana (n. 1921).
• 24 de juliol - Saint Louisː Virginia Eshelman Johnson, va ser una sexòloga nord-americana pionera (n. 1925).
• 11 d'agost - regió d'Ayacucho, Perú: Alejandro Borda Casafranca, polític i militar maoista.
• 15 d'agost, La Corunya: Rosalía Mera, empresària espanyola creadora d'Inditex, i filantropa.

• 19 d'agost - Austin: Donna Hightower, cantant i compositora nord-americana (n. 1926).
• 30 d'agost - Dublín (Irlanda): Seamus Heaney, poeta i escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1995 (n. 1939).
• 2 de setembre - Chicago, Illinois (EUA): Ronald Coase, economista anglès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1991 (n. 1910).
• 22 de setembre: Bogotà (Colòmbia): Álvaro Mutis, periodista, escriptor i poeta colombià.
• 11 d'octubre: Sevilla: María de Villota, pilot de carreres espanyola (n. 1980).
• 25 d'octubre -
  • Barcelonaː Amparo Soler Leal, actriu espanyola (n. 1933).
  • Soest (Països Baixos): Jenny Dalenoord, il·lustradora, aquarel·lista i artista d'historietes neerlandesa (n. 1918).
• 7 de novembre: Madrid: Amparo Rivelles, actriu espanyola (n. 1925).
• 12 de novembre: Dorset: John Tavener, compositor britànic (n. 1944).
• 17 de novembre - Londres: Doris Lessing, escriptora i feminista britànica (n. 1919).
• 22 de novembre - Berlínː Ursula Hanke-Förster, escultora i dissenyadora alemanya.
• 30 de novembre: Califòrnia: Paul Walker, actor estatunidenc.
• 5 de desembre - Johannesburg, Sud-àfrica: Nelson Mandela, polític sud-africà (n. 1918).
• 8 de desembre - Sussex (Anglaterra): John Cornforth, químic australià, Premi Nobel de Química de l'any 1975 (n. 1917)
• 9 de desembre - Palm Springs, Califòrniaː Eleanor Parker, actriu. Tres cops nominada a l'Oscar (n. 1922).
• 15 de desembre - Carmel-by-the-Sea, Califòrnia: Joan Fontaine, actriu estatunidenca.
• 16 de desembre - Madridː Lolita Sevilla, cantant i actriu espanyola (n. 1935).

La pel·lícula post apocalíptica El missatger del futur (1997) està situada en un 2013 distòpic, com també la novel·la Anys de prosperitat (2009) i el videojoc Policenauts (1994).

El futur alternatiu recurrent dels X-Men "Days of Future Past" presentat a The X-Men nº141 (data de portada gener de 1981) del que prové Rachel Summers se situa, en la seva primera aparició, en aquest any. En la pel·lícula X-Men: Days of Future Past (2014), basada lliurement en el còmic, aquest futur alternatiu es ressituà en 2023.