Hans Zimmer

Hans Florian Zimmer (Frankfurt, Alemanya, 12 de setembre de 1957) és un compositor de cinema nacionalitzat estatunidenc des que viu a Los Angeles.

Candidat deu vegades a l'Oscar i guanyador dues vegades per The Lion King i Dune, ha escrit més de cent bandes sonores.

Infotaula de personaHans Zimmer
Hans Zimmer
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Hans Florian Zimmer Modifica el valor a Wikidata
12 setembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Frankfurt del Main (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióHurtwood House Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, productor discogràfic, pianista, guitarrista, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereMúsica per a cinema, música de videojocs i banda sonora Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano, banjo, instrument de teclat, sintetitzador, guitarra i baix elèctric Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficRemote Control Productions
Bleeding Fingers Music (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVicki Carolin (–1992)
Suzanne Zimmer (–2020) Modifica el valor a Wikidata
FillsJake Zimmer
 (Hans Zimmer )
Zoë Zimmer
 (Hans Zimmer Vicki Carolin)
Annabel Zimmer (en) Tradueix
 (Hans Zimmer ) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhanszimmerlive.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001877 Allocine: 40066 Allmovie: p117980 TCM: 212676 IBDB: 70765 AFI: 172483 TMDB.org: 947
Facebook: 100044293396354 Twitter (X): HansZimmer Instagram: hanszimmer Youtube: UCJeBQabyLa_FvMxb6G67lkw TikTok: hanszimmer Souncloud: hanszimmer Spotify: 0YC192cP3KPCRWx8zr8MfZ iTunes: 454295032 Last fm: Hans+Zimmer Musicbrainz: e6de1f3b-6484-491c-88dd-6d619f142abc Songkick: 251898 Discogs: 59656 Allmusic: mn0000961427 Deezer: 1935 Modifica el valor a Wikidata

Carrera artística

1977–1988: Treballs a Londres

A finals dels anys 70 es trasllada a Londres on treballa realitzant jingles per a la companyia de publicitat Air Edel Associates. Allà hi coneix Trevor Horn, amb qui junt amb Geoffrey Downes van crear The Buggles, produint la cançó d'èxit de principis dels 80 Video Killed the Radio Star, a partir de la qual van realitzar el disc The Age of Plastic.

El 1980 va ser el primer a introduir els ordinadors en un concert en directe mentre treballava amb el grup Ultravox. Després va estar en el grup Krisma de gran èxit a Itàlia abans de tornar amb Ultravox per realitzar el seu següent treball amb Warren Cann. Aquesta col·laboració va acabar amb una sèrie de concerts especials al planetari de Londres.

Al començament dels anys 1980 treballa al costat de Stanley Myers, que li ensenya les bases de la música de cinema orquestral i amb qui crea els estudis Lillie Yard Studio. Junt amb ell compon essencialment per a pel·lícules britàniques i també participa en l'escriptura de la banda original d'Història d'O 2 amb Pierre Bachelet. En aquests primers treballs es combinaven l'orquestra amb els sons de síntesi d'una forma no utilitzada fins llavors al cinema, el qual li va valer per despertar l'interès de directors que buscaven sons nous.

La seva primera intervenció en una pel·lícula d'èxit es donaria a My beautifull Launderette, al costat del seu inseparable Stanley Myers. El 1986 va realitzar el seu primer treball en solitari a Vardo, encara que va continuar col·laborant amb Myers fins al 1988 en feines com Nature and the Beast, Wonderland i Paperhouse, sent aquesta darrera probablement la més coneguda d'aquesta època amb un ritme marcat, que serà comú en la resta de la seva obra.

1988–1990: Trasllat a Hollywood i Rain Man

Mentre, va realitzar un dels seus treballs més importants al costat de Ryūichi Sakamoto i David Byrne a L'últim emperador (The last emperor), que va guanyar l'Oscar a la millor banda sonora, en la qual Hans Zimmer només va intervenir com a productor, però la seva influència és realment notable. Després va intervenir a Secret en flames (Burning Secret), que li va obrir una mica la porta cap als grans estudis de Hollywood, ja que després d'aquesta època, va començar a realitzar scores per a les grans productores.

L'any 1988 realitza un treball en principi menor, A World Apart, que es desenvolupava a l'Àfrica, per a la qual Zimmer crea una partitura de ritmes africans que després seran de gran importància en treballs posteriors, i que potser siguin la clau del seu èxit actual. Part de la crítica la va aclamar, i durant aquests anys Zimmer es va reafirmar en la barreja entre música orquestral i sintètica seguint les petjades iniciada per altres compositors com Jerry Goldsmith o Maurice Jarre.

La seva carrera fa un gir important aquell mateix any (1988) gran part del món cinematogràfic es fixa en un jove compositor que escriu una música rítmica en una pel·lícula que va tenir un èxit increïble aquell any: Rain Man de Barry Levinson, que guanyava l'Oscar a la millor pel·lícula. La música, utilitzada en multitud d'anuncis i tràilers, marca l'estil inconfusible d'aquest compositor i li va merèixer la seva primera nominació als Oscars.

Després de l'èxit de Rain Man, l'any 1989 Hans Zimmer s'integra a Hollywood i realitza dos treballs molt importants: Black Rain de Ridley Scott on combina els seus habituals sons de sintetitzador amb sons orientals referents a la pel·lícula, aconseguint una atmosfera sorprenent; i Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy) de Bruce Beresford, una altra llargmetratge de gran èxit i també guanyador de l'Oscar a la millor pel·lícula, per a la qual Zimmer guanya un Grammy i fuig de la seva sonoritat habitual demostrant poder compondre també en altres estils.

El 1990 va tornar a compondre per a pel·lícules que van tenir molt d'èxit, encara que el seu treball es veurà poc editat a causa de la inserció en elles de cançons d'èxit, algunes de les quals van ser compostes pel mateix Hans. Un clar exemple és Days of Thunder, on la seva música, destacable en la seva filmografia, no apareix ni en un sol tema del disc, malgrat això apareixen dues cançons compostes per ell de gran èxit comercial. Matrimoni de conveniència (Green Card) de George Miller va ser un dels majors èxits d'aquell any, i en aquest cas, la seva música va ser una mica més editada. També pertany a aquest estil musical propi d'ell els ritmes amb melodies amb clares referències al so africà, igual com Birds on a Wire, una altra de les seves composicions que continua sense ser editada.

Aquell mateix any, per a Pacific Heights, compon una atmosfera típica de les pel·lícules de suspens però amb diferent sonoritat i amb la seva cadència i ritme propis.

1991–1998: Reconeixement

L'any en què la seva obra seria molt reconeguda seria el 1991 principalment gràcies a dues pel·lícules: Backdraft de Ron Howard i Thelma i Louise de Ridley Scott. A la primera, Hans Zimmer va sorprendre demostrant que podia crear i combinar diferents tipus de treballs com suites, scherzhos, i ritmes salvatges. Per la segona va realitzar un so similar al de Paris - Texas, amb sons de banjos, harmòniques i guitarra elèctrica, que subratllava l'acció de la pel·lícula. Malgrat tot, al disc de la banda sonora només hi ha una peça.

També realitza K2 i Regarding Henry amb una mescla d'estils en la primera, i per la segona una composició de petita orquestra amb sintetitzador amb uns ritmes destacats, en els quals Bobbie McFerrin feia de caixa de ritmes.

Acompanyat de l'èxit i el reconeixement per la seva obra l'any següent hi hagué dos treballs molt importants en la seva carrera. El primer fou The Power of One on compon, junt amb el seu amic Lebo M., cançons de caràcter africà. És el moment en què els executius de la Disney.

Realitza el seu primer treball per a la Disney el 1993 a Cool Runnings, on combina els seus ritmes habituals, amb una petita orquestració i sons estil calipso. A La casa dels esperits (House of Spirits) aconsegueix una banda sonora molt homogènia i melòdica amb un tema principal destacable. Aquest any productiu l'acaba amb Amor a boca de canó (True Romance) de Tony Scott, basat en un tema enganxós interpretat en xilòfon, sobre el qual construeix la resta de la música amb forta influència dels sintetitzadors.

The Lion King

L'any 1994 és sobretot recordat per un nou treball amb Disney: The Lion King, pel·lícula que va batre rècords de taquilla i que va tenir èxit també en la banda sonora que ha venut més de 15 milions de còpies i guanyat un Oscar, un Globus d'or, un premi d'American Music, un Tony i dos Grammy. En aquesta obra va demostrar saber treballar amb conjunts importants de músics per acabar fent una obra coherent. Això també es veurà més endavant amb altres obres com The Prince of Egypt.

El mateix any compon Drop Zone una partitura rítmica d'acció, totalment realitzat per ell, amb només sintetitzadors acompanyats de guitarra elèctrica; i I'll do Anything, de cort romàntic i senzill i on treballa amb el seu amic James L. Brooks.

El 1995 va realitzar uns treballs totalment diferents, Marea roja (Crimson Tide), amb una combinació de grans cors, sintetitzadors i ritmes molt contundents i premiada amb un Grammy. Beyond Rangoon, amb un retorn als orígens, al so de Rain Man i Black Rain, molt rítmic i melòdic. Nine Months, composició atípica basada en una petita orquestra i amb una sonoritat diferent a la seva habitual, ajustada a les pautes de la música melodiosa de comèdies. I finalment a Something to Talk About, col·labora amb Graham Presknett, guitarrista country americà, per compondre una banda sonora molt rítmica basada en la guitarra.

Treball en equip

El 1996, passa a formar part de la factoria DreamWorks com a director de la secció musical i comença a crear escola tot treballant en equip i donant oportunitats a joves compositors. Contribueix així a llançar les carreres de compositors notables com Mark Mancina, John Powell, Harry Gregson-Williams, Nick Glennie-Smith i Klaus Badelt. En molts casos ell es dedica a posar els temes mentre els altres li acaben la partitura completa. Aquests estudiants han estat amb freqüència acusats per la crítica de no saber-se diferenciar de l'"escola Zimmer" i de fer composicions massa semblants a l'estil d'ell.

L'any comença amb una composició com era Broken Arrow de John Woo, amb reminiscències de western. Però el seu treball més notable d'aquell any fou una altra vegada per a Disney: Muppet's Treasure Island, partitura molt enganxosa i amb multitud de ritmes diferents. A The Rock, va deixar que els seus dos col·laboradors Harry Gregson-Williams i Nick Glennie-Smith fessin gairebé tota la feina, amb el resultat d'una composició rítmica per a l'estil visual del film.

A Fanàtic (The Fan), una altra col·laboració amb Tony Scott, amb un violoncel com a instrument principal i amb un so molt brut i no gaire ortodox, vol aconseguir una partitura adaptada a l'obsessió mostrada al film.

L'últim treball de Zimmer d'aquell any, La dona del predicador (The Preacher's Wife) de Penny Marshall, li va valer una nominació als Oscars. Es tracta d'una composició de formes molt clàssiques amb violins.

El 1998 segueix sent un any productiu en el que realitza una ambiciosa producció animada de la DreamWorks, The Prince of Egypt col·laborant amb molts altres compositors però amb uns arranjaments que mostren clarament la mà de Zimmer. També va tenir una nova col·laboració amb Brooks a Millor, impossible (As Good as It Gets) que li va valer la seva quarta nominació als Oscars, amb un estil més aviat clàssic.

També fou requerit per Terrence Malick per compondre la banda sonora en la pel·lícula basada en la Segona Guerra Mundial The Thin Red Line que va acabar sent un dels seus millors treballs aconseguint la seva cinquena nominació a l'Oscar.

1999–2000's: Gladiator

L'any 1999, després de tornar a col·laborar amb John Powell i Elton John a La ruta cap a El Dorado (The road to El Dorado), però sense aconseguir l'èxit de The Lion King, arriba un dels seus millors treballs ajudat per Lisa Gerrard: Gladiator de Ridley Scott, pel que torna a ser nominat per als Oscars i obté un globus d'or.

A la banda sonora es percep una sonoritat èpica de solemnitat i grandesa, que acompanya amb gran magnitud als esdeveniments que van succeint al llarg del film. La pel·lícula aconsegueix una música potent, rítmica, grandiloqüent i també moments de cert misticisme. Zimmer deixa anar el seu simfonisme reflectint la violència, el caos i la cruesa de la batalla. També té els seus detractors que argumenten que els cors celtes, els sintetitzadors, i la confusió de l'hispà amb l'africà, bé podria valer per a moltes altres pel·lícules.

A l'estiu del 2000 també realitza Missió: Impossible II (Mission: Impossible 2) un treball considerat inferior al nivell que aquest compositor sol oferir.

El 2001 torna a ser prolífic amb treballs com Pearl Harbor amb la que obté un altre Globus d'Or i que s'ha convertit en una de les majors superproduccions de Hollywood, realitzada pel mateix equip de The rock amb un format principalment melòdic i romàntic; Hannibal, novament amb Ridley Scott, més allunyat dels sons de sintetitzadors tan habituals a les seves obres; An everlasting piece, comèdia dirigida per Barry Levinson amb el que ja va col·laborar a Rain Man i també allunyat del Zimmer de sempre. Una vegada més torna a ser el compositor de Scott a Black Hawk abatut (Black Hawk Down).

El 2002 tornava a compondre per un film animat per Dreamworks: Spirit: El cavall indomable (Spirit: Stallion Of The Cimarron) per al qual també coescrivia quatre de les cançons amb Bryan Adams, incloent-hi el nominat a Globus d'or Here I am.

El 2003, Zimmer completava el centenar de pel·lícules amb L'últim samurai, protagonitzat per Tom Cruise, per al qual rebia un altre Globus d'or. Zimmer també signà la comèdia de Nancy Meyers Quan menys t'ho esperes, una altra pel·lícula animada de Dreamworks, L'espantataurons (Shark Tale), i Spanglish de Jim Brooks (per al qual també rebia una nominació al Globus d'or).

Els seus darrers treballs importants han estat per pel·lícules dirigides per Ron Howard: El codi Da Vinci, en el que Zimmer utilitza una gran orquestra massiva i cors religiosos per crear una sensació de música dramàtica, i Frost/Nixon.

Filmografia (com a compositor)

1982

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2010

2011

2013

2014

2016

2017

Premis i nominacions

Premis Oscar

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1989 Millor banda sonora Rain Man Candidat
1995 Millor banda sonora The Lion King Guanyador
1997 Millor banda sonora musical o còmica The Preacher's Wife Candidat
1998 Millor banda sonora musical o còmica Millor, impossible Candidat
1999 Millor banda sonora dramàtica The Thin Red Line Candidat
Millor banda sonora musical o còmica The Prince of Egypt Candidat
2001 Millor banda sonora Gladiator Candidat
2010 Millor banda sonora Sherlock Holmes Candidat
2011 Millor banda sonora Inception Candidat
2015 Millor banda sonora Interstellar Candidat
2022 Millor banda sonora Dune Guanyador

Premis Globus d'Or

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1995 Millor banda sonora original The Lion King Guanyador
1999 Millor banda sonora original The Prince of Egypt Candidat
2001 Millor banda sonora original Gladiator Guanyador
2002 Millor banda sonora original Pearl Harbor Candidat
2003 Millor cançó original Spirit: Stallion of the Cimarron
amb la cançó "Here I Am"
Candidat
2004 Millor banda sonora original The Last Samurai Candidat
2005 Millor banda sonora original Spanglish Candidat
2007 Millor banda sonora original The Da Vinci Code Candidat
2009 Millor banda sonora original Frost/Nixon Candidat
2011 Millor banda sonora original Inception Candidat

Premis BAFTA

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1992 Millor banda sonora original Thelma i Louise Candidat
1995 Millor música The Lion King Candidat
2001 Millor música Gladiator Candidat
2009 Millor música El cavaller fosc Candidat
2011 Millor música Inception Candidat
2013 Millor música 12 Years a Slave Candidat
2014 Millor música Interstellar Candidat
2017 Millor música Blade Runner 2049 Candidat
2017 Millor música Dunkirk Candidat
2021 Millor música Dune Guanyador

Premis Emmy

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2010 Millor composició per minisèrie, pel·lícula o especial The Pacific Candidat

Premis Grammy

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1991 Millor composició instrumental per pel·lícula o televisió Driving Miss Daisy Candidat
1995 Millors arranjaments instrumentals amb veu The Lion King Guanyador
Millor àlbum musical infantil Guanyador
Millor composició instrumental per pel·lícula o televisió Candidat
1996 Millor composició instrumental per pel·lícula o televisió Crimson Tide Guanyador
2001 Millor àlbum de banda sonora per pel·lícula, televisió o mitjà visual Gladiator Candidat
2007 Millor àlbum de banda sonora per pel·lícula, televisió o mitjà visual The Da Vinci Code Candidat
Millor àlbum de banda sonora per pel·lícula, televisió o mitjà visual Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest Candidat
2009 Millor àlbum de banda sonora per pel·lícula, televisió o mitjà visual El cavaller fosc Guanyador
2011 Millor àlbum de banda sonora per pel·lícula, televisió o mitjà visual Inception Candidat
Millor àlbum de banda sonora per pel·lícula, televisió o mitjà visual Sherlock Holmes Candidat
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Zimmer

Tags:

Hans Zimmer Carrera artísticaHans Zimmer Filmografia (com a compositor)Hans Zimmer Premis i nominacionsHans ZimmerAlemanyaCompositor de cinemaDune (pel·lícula de 2021)EstatunidencFrankfurt del MainLos AngelesOscarThe Lion King (pel·lícula de 1994)

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Chester BenningtonAnna Navarro DescalsRodolfo Sancho AguirreJodie FosterSetmana TràgicaTor (Alins)RAC1Raoul Vázquez GarcíaRipollCarmen Franco y PoloJavier MileiJéssica Albiach SatorresAnna Maria BarbanyMarta Torné i GràciaSalvador Espriu i CastellóEbroAitana Ocaña MoralesJuli CèsarCarles Porta i GasetKylian MbappéHelena Garcia MeleroMatrixLa Sireneta (pel·lícula de 1989)Gran TorinoAlfons el MagnànimSant JordiThe Pirate BayGene HackmanRosaParenostreKirsten DunstRevolució dels ClavellsAlbert EinsteinSexeEva MendesCornellà de LlobregatStéfanos TsitsipàsMaria Rosa (pel·lícula de 1965)Victòria I del Regne UnitEl Camp de MirraLetícia Ortiz RocasolanoAbraham ben Selomó ibn HasdayTeresa Urquijo y MorenoCarles V del Sacre Imperi RomanogermànicPremier LeagueEspígolLola LolitaRamon LlullRenaixençaFranco NeroClara Ponsatí i ObiolsRomanticismeEdat modernaEl MónOna Batlle PascualPrimera divisió espanyola de futbolAntoni Benaiges i NoguésMegan MontanerRegles d'apostrofació del catalàGwyneth PaltrowLeticia SabaterEugeni Jofra i BafalluySardanaRamón Cotarelo GarcíaCalonge i Sant AntoniDavid (Miquel Àngel)Sam KerrTerra baixaPlàtan comúPalau de la Música CatalanaReal Club Celta de VigoJeanne TripplehornÀrea Metropolitana de Barcelona🡆 More