Resultats de la cerca de «Peronella d'Aragó» - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cerca Peronella+d'Aragó en els projectes germans de la Viquipèdia:
Viccionari (diccionari) | |
Viquillibres (llibres pedagògics) | |
Viquidites (dites i citacions) | |
Viquitexts (biblioteca) | |
Viquinotícies (notícies) | |
Commons (fitxers multimèdia) | |
Wikidata (base de dades) |
Vegeu també els resultats de cerca trobats.
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost? de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa... |
L'abdicació de Peronella d'Aragó és la renúncia als seus drets al Regne d'Aragó que la reina Peronella feu el 18 de juny del 1164 en favor del seu fill... |
néixer Peronella d'Aragó (que de resultes del tractat s'havia de passar a anomenar Urraca). El fet que suposava que a llarg termini els regnes d'Aragó passarien... |
drets de Peronella al regne d'Aragó en favor del seu fill, el rei Alfons II d'Aragó. El 14 d'octubre del 1173 la reina Peronella I d'Aragó dicatava les... |
arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió. La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella... |
Peronella és el nom dels següents personatges: Peronella d'Aragó (Osca, 1136 – Barcelona, 1173), reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa... |
1135, 13 de novembre, catedral de Jaca 1. la infanta Peronella d'Aragó (1136-1173), reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça, comtessa de Sobrarb i comtessa... |
Rei d'Aragó i la Senyera Reial. La llegenda explica que el rei Alfons II d'Aragó, fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de Peronella d'Aragó, decidí... |
de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó. El tractat s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per... |
Era neta per línia paterna del comte Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó, i per línia materna del rei Alfons VII de Castella i la princesa... |
Tractat d'Alagón (1136) (categoria Ramir II d'Aragó) de Castella, amb Peronella d'Aragó (que de resultes del tractat s'havia de passar a anomenar Urraca), filla del rei Ramir II d'Aragó, fet que suposava... |
la reina Peronella d'Aragó. Per línia masculina era net de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de... |
dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior... |
Agnès de Peitieu (redirecció des de Agnès de Poitiers (reina d'Aragó)) va separar després del naixement del seu únic descendent, la reina Peronella d'Aragó, i es va retirar als monestirs. Agnès va escollir l'Abadia de Fontevrault... |
Ramon Berenguer IV de Provença (redirecció des de Ramon Berenguer de Barcelona i d'Aragó) príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181). Fou fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó... |
néixer Peronella d'Aragó (que de resultes del tractat s'havia de passar a anomenar Urraca). El fet que suposava que a llarg termini els regnes d'Aragó passarien... |
néixer Peronella d'Aragó (que de resultes del tractat s'havia de passar a anomenar Urraca). El fet que suposava que a llarg termini els regnes d'Aragó passarien... |
Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162) (secció Casament de Ramon Bereguer IV amb Peronella I d'Aragó) Berenguer IV en el cas que Peronella morís, però com que això mai no succeí, la propietat del regne fou sempre de la seva muller, Peronella. Ramir II es reservà... |
infanta Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte... |
Dolça de Barcelona (categoria Prínceps d'Aragó) infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó. Va ser... |