Teresa Gimpera I Flaquer: Exmodel i actriu de cinema, televisió i teatre catalana

Teresa Gimpera i Flaquer (Igualada, Anoia, 21 de setembre de 1936), coneguda en els seus inicis artístics com a Gim, és una exmodel i actriu de cinema, televisió i teatre catalana.

Infotaula de personaTeresa Gimpera i Flaquer
Teresa Gimpera I Flaquer: Trajectòria personal i professional, Premis i distincions, Referències
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Igualada (Segona República Espanyola) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i televisió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, model, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1965 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeCraig Hill (1990–2014), mort Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0319834 Allocine: 7958 Allmovie: p27027 TMDB.org: 37839 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria personal i professional

Teresa Gimpera nasqué a Igualada, on passà els primers anys de la infància. Els seus pares Perfecto Gimpera Vidal i Núria Flaquer Cucurella, mestres, es traslladaren a Barcelona, al districte de Sant Andreu, on exerciren aquesta professió. Gimpera es casà molt jove amb Octavi Sarsanedas, amb qui tingué tres fills, Marc, Job i Joan, en una època en què ella desconeixia els mètodes anticonceptius.

Fou descoberta pel publicista i fotògraf Leopold Pomés i s'inicià ben aviat com a model professional. El seu primer anunci fou per a una marca de cervesa.

L'any 1965 debutà com a actriu de cinema en la pel·lícula Fata Morgana, de Vicente Aranda, i posteriorment participà en moltes pel·lícules rodades a Espanya, França i Itàlia. A final de la dècada del 1960 formà part de la Gauche Divine, un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra de Barcelona. Obtingué gran popularitat quan fou designada Lady Europa l'any 1969.

L'any 1984 va crear a Barcelona Gimpera Models, una agència i escola de models, i des d'aquell moment només va tornar a fer cinema de forma esporàdica. L'agència és dirigida pel seu fill Job Sarsanedas.

L'any 1987 fou protagonista de la pel·lícula El extranger-oh! de la calle de la Cruz del Sur, de Jordi Grau, filmada a El Molino. L'any 1990 es va casar amb l'actor de cinema californià Craig Hill (1926-2014), tot i que ja eren parella des de l'any 1966. És autora dels llibres Claves para saber estar i Y se nota por fuera. Cómo alcanzar una espléndida madurez.

Cinema

  • 1965. Fata Morgana. Director: Vicente Aranda.
  • 1966. Una història de amor. Director: Jordi Grau.
  • 1966. Espi... ando. Director: Francisco Ariza.
  • 1966. il mondo trema. Director: Marcello Ciorciolini.
  • 1966. Le solitaire passe à l'attaque. Director: Ralph Habib.
  • 1967. Novios 68. Director: Pedro Lazaga.
  • 1967. Lucky, el intrépido. Director: Jesús Franco Manera.
  • 1967. Wanted. Director: Giorgio Ferroni.
  • 1967. Tuset Street. Directors: Jordi Grau i Luis Marquina.
  • 1967. Spia, spione. Director: Bruno Corbucci.
  • 1967. Play-Boy. Director: Enzo Battaglia.
  • 1968. La cena. Director: Jordi Grau.
  • 1968. Un día es un día. Director: Francisco Prósper.
  • 1968. Cuidado con las señoras. Director: Julio Buchs.
  • 1968. ¡Cómo sóis las mujeres!. Director: Pedro Lazaga.
  • 1968. Las secretarias. Director: Pedro Lazaga.
  • 1968. No le busques tres pies.... Director: Pedro Lazaga.
  • 1968. Matrimonios separados. Director: Mariano Ozores, fill.
  • 1968. La battaglia d'Inghilterra. Director: Enzo G. Castellari.
  • 1968. Las crueles. Director: Vicente Aranda.
  • 1968. Viaje al vacío. Director: Javier Setó.
  • 1968. Las amigas. Director: Pedro Lazaga.
  • 1969. El extraño caso del doctor Fausto. Director: Gonzalo Suárez
  • 1970. Helena y Fernanda. Director: Julio Diamante.
  • 1970. El gran crucero. Director: José Gutiérrez Maesso.
  • 1970. Después de los nueve meses. Director: Mariano Ozores, fill.
  • 1970. ¿Quién soy yo?. Director: Ramón Fernández.
  • 1970. Forajidos implacables. Director: Alberto Cardone.
  • 1970. Count Dracula. Director: Jesús Franco.
  • 1970. Aoom. Director: Gonzalo Suárez.
  • 1970. Las piernas de la serpiente. Director: Joan Xiol i Marchal.
  • 1971. Les pétroleuses. Director: Christian-Jaque.
  • 1971. Las amantes del diablo. Director: José María Elorrieta.
  • 1971. La novicia rebelde. Director: Luis Lucia Mingarro.
  • 1972. Chicas de club. Director: Jordi Grau.
  • 1972. Ragazza tutta nuda assassinata nel parco. Director:Alfonso Brescia.
  • 1972. Las colocadas. director: Pedro Masó.
  • 1972. Historia de una chica sola. director: Jordi Grau.
  • 1972. La casa de las muertas vivientes. director:Alfonso Balcázar.
  • 1972. La notte dei diavoli. Director: Giorgio Ferroni.
  • 1973. Una breve vacanza. Director: Vittorio De Sica.
  • 1973. Las estrellas están verdes. Director: Pedro Lazaga.
  • 1973. La tumba de la isla maldita. Directors: Julio Salvador i Ray Danton.
  • 1973. El secreto de la momia egipcia. Director: Alejandro Martí.
  • 1973. Campa carogna...la taglia cresce. Director:Giuseppe Rosati.
  • 1973. Las tres perfectas casadas. Director: Benito Alazraki.
  • 1973. Las juergas de 'El señorito. Director: Alfonso Balcázar.
  • 1973. El espíritu de La Colmena. Director Víctor Erice.
  • 1974. Diez Negritos. Director: Peter Collinson.
  • 1974. Las correrías del Vizconde Arnau. Director:Joaquín Coll Espona.
  • 1974. El refugio del miedo. Director: José Ulloa.
  • 1974. Vida conyugal sana. Director: Roberto Bodegas.
  • 1974. Perversión. Director: Francisco Lara Polop.
  • 1975. Juego sucio en Panamá. Director: Tulio Demicheli.
  • 1975. El vicio y la virtud. director: Francisco Lara Polop.
  • 1975. El mejor regalo. Director: Javier Aguirre.
  • 1975. Vida íntima de un seductor cínico. Director: Javier Aguirre.
  • 1975. Strip-tease a la inglesa. Director: José Luis Madrid.
  • 1976. Las camareras. Director: Joaquín Coll Espona
  • 1976. Último deseo. Director: León Klimovsky
  • 1976. La ciutat cremada. Director: Antoni Ribas
  • 1976. La querida. Director: Fernando Fernán Gómez
  • 1976. La muerte del escorpión. Director: Gonzalo Herralde
  • 1976. Secuestro. Director: León Klimovsky
  • 1977. Más fina que las gallinas. Director: Jesús Yagüe.
  • 1977. La menor. Director: Pedro Masó.
  • 1977. Clímax. Director: Francisco Lara Polop.
  • 1978. La guerra de papà. Director: Antonio Mercero.
  • 1978. Carta de amor de una monja. director: Jordi Grau.
  • 1978. Borrasca. director:Miguel Ángel Rivas.
  • 1978. La ocasión. Director: José Ramón Larraz.
  • 1978. Las eróticas vacaciones de Stella. Director: Zacarías Urbiola.
  • 1982. Los embarazados. Director: Joaquín Coll Espona.
  • 1982. Victòria. Director: Antoni Ribas.
  • 1987. El extranger-oh! de la calle Cruz del Sur. Director: Jordi Grau.
  • 1987. Asignatura aprovada. Director: José Luis Garci.
  • 1989. La chute des aigles. Director: Jesús Franco.
  • 1991. Lolita al desnudo. Director: José Antonio de la Loma.
  • 1992. El llarg hivern. Director: Jaime Camino.
  • 2000. Y decirte alguna estupidez, por ejemplo, te quiero. Director: Antonio del Real.
  • 2000. Prenent-te. Director: Isabel Gardela.
  • 2000. Adiós con el corazón. Director: José Luis García Sánchez.
  • 2000. Foc al càntir. Director: Frederic Amat.
  • 2001. Bellas durmientes. Director: Eloy Lozano.
  • 2004. El segon nom. Director: Paco Plaza.
  • 2007. 2 rivales casi iguales. Director: Miguel Ángel Calvo Buttini.

Televisió

Obres publicades

  • 1996. Teresa Gimpera. Claves para saber estar. Ediciones B.
  • 2003. Teresa Gimpera. Y se nota por fuera. Cómo alcanzar una espléndida madurez. Barcelona Editorial Planeta (Colección Planeta Prácticos).

Premis i distincions

L'any 1990 guanyà el premi ACE de l'Associació de Cronistes de l'Espectacle de Nova York a la millor actriu secundària per la interpretació a la pel·lícula Asignatura aprovada, dirigida per José Luis Garci.

L'any 2006 obtingué el premi Zoom a la trajectòria professional, atorgat pel festival Zoom Igualada.

L'any 2010 fou distingida amb la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya.

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.

Referències

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa Gimpera i Flaquer

Tags:

Teresa Gimpera I Flaquer Trajectòria personal i professionalTeresa Gimpera I Flaquer Premis i distincionsTeresa Gimpera I Flaquer ReferènciesTeresa Gimpera I Flaquer193621 de setembreActriu de cinemaAnoiaIgualadaTeatreTelevisió

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Oques GrassesVicMarc-André ter StegenOliveraDrets humansHannah WaddinghamToni KroosLa noia de la perlaContinentAndre AgassiCarlo AncelottiGerard Romero GalindoFets del sis d'octubrePlanta carnívoraGatEderson MoraesAnglèsAntolín Pulido VázquezReforma ProtestantPapallonaKyle WalkerLetícia Ortiz RocasolanoGremiTwitterCohabitatgeFigueresJoan Laporta i EstruchTerrassaJocs OlímpicsBandera de CatalunyaLlista d'espècies animals en perill d'extincióCavallBlake Fielder-CivilEdat mitjanaVegueriaLorena BernalPhil FodenRicard Ustrell i GarridoEsquerra Republicana de CatalunyaCnidarisNació DigitalDia de la MareEstadi Olímpic Lluís CompanysOrellaLlengües romàniquesOusmane DembéléPel·lícules de James BondGirafaJude BellinghamWikiManuel Delgado VillegasElvira Suanzes FernándezSegona República EspanyolaLlopPau Donés i CireraIlíadaJosep Maria Terricabras i NoguerasArmada InvencibleOrenetaÒscar Andreu i FernándezJoan Maragall i GorinaKylian MbappéTauronsParenostreArt gòticGuifré el PilósCatalàÒscar Hernández CreusProtestantismeEsquirolRosa dels ventsNoruegaNotre-Dame de ParísIgnacio Garriga Vaz da ConceiçãoMahomaEl Nacional (publicació digital)🡆 More