Teocràcia: Forma de govern amb líders religiosos

Estableix una jerarquia religiosa que interpreta la Paraula de Déu per a legislar i governar, i que sol imposar una religió d'estat o limitar immensament les llibertats civils (tot i que això no es compleix necessàriament, com és el cas del Vaticà). Els teòcrates governen sia sols, sia mitjançant una monarquia o un govern elegit més o menys democràticament.

Hi ha estats que, tot i no ésser purament una teocràcia, imposen una religió d'estat en atorgar poques o gens llibertats als seguidors d'altres postures religioses o creences. També han existit històricament estats que han imposat un ateisme d'estat, fonamentalment les repúbliques socialistes. D'altra banda, hi ha estats on, tot i no tenir una religió d'estat, certs grups religiosos tenen molta influència. Els oponents a aquesta preponderància religiosa solen emprar el mot teocràcia en les seves crítiques.

• Vaticà: teocràcia amb cap d'estat (Papa) vitalici elegit pels cardenals de tot el món.
• Iran: teocràcia amb govern elegit entre els membres de la cúria religiosa (aiatol·làs).
• Aràbia Saudita, Brunei i Oman: monarquia absoluta per dret diví, amb imperi de la Llei Islàmica.

• Regne Unit: el sobirà és cap de l'Església i els bisbes elegits seuen a la cambra alta del parlament. Emperò, existeix una absoluta llibertat religiosa i la Reina no interfereix en l'administració. La interferència de la cambra alta en temes d'ètica, la presència dels bisbes i altres persones no elegides pels ciutadans són subjectes polèmics.
• Mauritània, Pakistan i Afganistan: oficialment, repúbliques islàmiques.
• Emirats Àrabs Units i Qatar: monarquies dirigides per emirs, amb justificació divina.