Vilanova I La Geltrú Teatre Principal: De Vilanova i la Geltrú

1 de la capital del Garraf. És un edifici d'estil romàntic construït entre 1835-37 per Josep Buxareu Gallart. Un dels promotors fou Josep Anton Marquès, un americano que va estar a Cuba entre 1800 i 1817, i que fou l'administrador de l'Hospital de la vila.

Teatre Principal
Dades
Tipus	Edifici
Arquitecte	Josep Buxareu Gallart
Construcció	XIX
Cronologia
1854	reconstrucció
Característiques
Estil arquitectònic	Neoclassicisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Localització	Rbla. Principal, 2 bis. Vilanova i la Geltrú (Garraf)
41° 14′ N, 1° 43′ E / 41.23°N,1.72°E / 41.23; 1.72
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	12022

Edifici de grans proporcions situat a la Rambla Principal i que fa cantonada amb el carrer del Teatre. La façana principal és d'estructura simètrica. A la planta baixa es troben, centrades, tres portes rectangulars d'accés (a la llinda de la central hi ha inscrita la data del 1835) i dues finestres, també rectangulars, als costats. El pis principal és ocupat, a la part central, per tres balcons d'arc de mig punt sense volada i amb barana de balustres. A ambdós costats hi ha també finestres rectangulars. Al segon pis hi ha cinc finestres allindanades. Corona l'edifici una cornisa motllurada i un frontó amb una obertura d'arc de mig punt a la part central. La façana del carrer del Teatre és de composició més senzilla i té totes les obertures allindanades. La coberta de l'edifici és a dues vessants.

El Teatre Principal es va construir l'any 1835 segons projecte de l'arquitecte Josep M. Buixareu i amb la participació econòmica dels sectors benestants de Vilanova. L'any 1862 l'escenògraf Fèlix Cagé, que va decorar el Gran Teatre del Liceu barceloní, va pintar el teló de l'escenari i els decorats interiors. L'any 1926 es van fer obres de reforma a la façana del carrer del Teatre amb el vistiplau de l'arquitecte municipal Miró i Guibernau; aquest mateix arquitecte va fer, l'any 1942, el projecte d'adequació del local com a cinematògraf. L'any 1984 va tornar a ser rehabilitat com a teatre, d'acord amb el projecte de Cyril Innes Nundy.