Tadej Pogačar: Ciclista eslovè

Tadej Pogačar

Biografia
Naixement	21 setembre 1998 (25 anys) Klanec (Eslovènia)
Dades personals
Alçada	176 cm
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Eslovènia
Esport	ciclisme de carretera
Trajectòria   Equip Competició 2017-2018 Rog-Ljubljana 2019- UAE Team Emirates
Participà en
1r juliol 2023	Tour de França de 2023 (2n)
2023	UCI Europa Tour 2023 (1r)
2023	Classificació Mundial UCI 2023 (1r)
1r juliol 2022	Tour de França de 2022 (2n)
2022	Classificació Mundial UCI 2022 (1r)
2022	UCI Europa Tour 2022 (1r)
24 juliol 2021	ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - ciclisme en ruta masculí (3r)
26 juny 2021	Tour de França de 2021 (1r)
2021	UCI Europa Tour 2021 (1r)
2021	Classificació Mundial UCI 2021 (1r)
29 agost 2020	Tour de França de 2020 (1r)
2020	UCI Europa Tour 2020 (2n)
2020	Classificació Mundial UCI 2020 (2n)
24 agost 2019	Volta a Espanya de 2019 (1r)
31 gener 2019	UCI Europa Tour 2019 (14è)
2019	Classificació Mundial UCI 2019 (15è)
2018	UCI Europa Tour 2018 (28è)
2018	UCI Àsia Tour 2018 (270è)
2018	Classificació Mundial UCI 2018 (112è)
2017	Classificació Mundial UCI 2017 (464è)
2017	UCI Europa Tour 2017 (258è)
Família
Parella	Urška Žigart
Premis (2021)  Bicicleta d'or (2021)  Trofeu Internacional Flandrien (2021)  Orde del Mèrit
Lloc web	tadej-pogacar.com
Medaller Competint per Eslovènia Ciclisme Jocs Olímpics Bronze Tòquio 2020 ruta Campionat del Món Bronze Glasgow 2023 ruta

Ha guanyat dos cops la general del Tour de França i onze etapes i també s'ha imposat a tres Monuments ciclistes: la Liège–Bastogne–Liège, el Giro di Lombardia (tres cops) i el Tour de Flandes. A més, ha batut nombrosos rècords de precocitat.

Actualment, és el número 1 a l'UCI World Ranking. Ha estat a la primera posició durant un nombre rècord de setmanes i un nombre rècord de setmanes consecutives. Les temporades 2021, 2022 i 2023 ha acabat com el primer en el rànquing.

Inicis

Pogačar va seguir al seu germà gran, Tilen, i es va unir al club ciclista Rog Ljubljana quan tenia nou anys. El 2011, quatre anys més tard, va cridar l'atenció de l'exciclista eslovè Andrej Hauptman, qui es va fixar en ell mentre perseguia un grup d'adolescents més grans en una cursa. Pensant que Pogačar patia per no despenjar-se del pilot, va dir als organitzadors de la cursa que l'haurien d'ajudar; però aquests li van respondre que, de fet, Pogačar era a punt de doblar aquell grup.

Llavors, Hauptman va començar a entrenar-lo al Rog-Ljubljana en la categoria sub-23, equip amb qui aconseguiria, entre d'altres èxits, imposar-se a la classificació de joves de la Volta a Eslovènia de 2017 i 2018, competint contra ciclistes força més grans que ell. A mitjans de 2018, just abans que s'imposés al Tour de l'Avenir, Pogačar va fitxar per l'UAE Team Emirates, equip al qual també s'unia Hauptman com a director esportiu.

UAE Team Emirates (2019 – actualment)

2019

 

Va fer el seu debut professional al Tour Down Under, on va quedar tretzè i, amb només vint anys, va esclatar a nivell internacional: durant la temporada, va guanya la classificació general i una etapa tant a la Volta a l'Algarve com a la Volta a Califòrnia -esdevenint el campió més jove (20 anys) d'una prova de l'UCI World Tour, el campionat nacional eslovè en contrarellotge i, sobretot, tres etapes a la Volta a Espanya, competició on, a més, va quedar segon de la general i va guanyar la classificació dels joves. A més, va aconseguir imposar-se en la classificació dels joves a la Volta a l'Algarve, l'Itzulia, la Volta a Califòrnia i el Tour d'Eslovènia.

2020

 

Va començar la temporada guanyant la general de la Volta a la Comunitat Valenciana i una etapa de l'UAE Tour abans de l'aturada del ciclisme per culpa de la pandèmia de COVID-19.

 

Un cop represa la temporada, va quedar segon a la prova en línia dels campionats eslovens i primer de la prova contrarellotge. Posteriorment, va guanyar el Tour de França de 2020 gràcies a una exhibició en la contrarellotge individual del penúltim dia, que li va servir per recuperar els 57 segons de temps perdut respecte al seu compatriota Primož Roglič i imposar-se per quasi un minut a la general. Amb aquest triomf es convertí en el segon ciclista més jove en guanyar el Tour, amb 21 anys, 11 mesos i 30 dies, només superat per Henri Cornet en l'edició de 1904, que ho va fer amb 19 anys 11 mesos i 20 dies. També fou el primer ciclista que guanyarel Tour en la seva primera participació des del 1983, quan ho va fer Laurent Fignon, i el primer ciclista en guanyar els mallots de la general, de la muntanya i dels joves. A més, també va guanyar tres etapes.

2021

El 2021 també fou un any victoriós per a l'eslovè, qui va tornar a ser entrenat per Hauptman. Va guanyar la classificació general i la de joves i una etapa de l'UAE Tour; la classificació general, de la muntanya i de joves i l'etapa reina de la Tirrena-Adriàtica; va quedar tercer de la Itzulia, on va guanyar una etapa; es va imposar a la Lieja-Bastogne-Lieja; va guanyar el Volta a Eslovènia, la seva classificació de la muntanya i una etapa. Menció a part mereix la seva participació al Tour de França, on es va imposar a la classificació general, a la de la muntanya i la de joves per segon any consecutiu, essent l'únic ciclista que assoleix aquesta fita dos cops i el primer que guanya el Tour dues vegades amb 22 anys i el primer que aconsegueix dos triomfs a la classificació de la muntanya amb menys de 23 anys. A més, va aconseguir tres victòries d'etapa, entre les quals dues consecutives de muntanya quan ja duia el mallot groc, fet que encara no havia succeït mai. Una altra efemèride en el seu haver és la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja i al Tour de França en la mateixa temporada, ja que no succeïa des del 1980, quan ho va aconseguir Bernard Hinault. Prèviament, només ho havien aconseguit Ferdi Kübler (1951) i Eddy Merckx, en quatre temporades diferents. Tot just sis dies després de la fi del Tour, va participar a la prova de ciclisme en ruta dels Jocs Olímpics de Tòquio, on va quedar tercer, de manera que va esdevenir el primer ciclista que guanya una medalla olímpica el mateix any que s'imposa al Tour. Va acabar la temporada imposant-se a la Volta a Llombardia.

2022

Pogačar també va començar el 2022 en plena forma. En efecte, es va imposar a l'UAE Tour, on també va guanyar les dues etapes de muntanya i la classificació dels joves. La setmana següent, es va imposar a la Strade Bianche després d'atacar en solitari a falta de 50 quilòmetres per l'arribada durant un tram d'sterrato. Més endavant, també es va imposar a la Tirrena-Adriàtica (general, joves i regularitat) i a la Volta a Eslovènia (general i regularitat), competicions on va guanyar dues etapes. Durant la temporada de clàssiques primaverals, també va aconseguir bons resultats a la Milà - San Remo (cinquè), a l'A través de Flandes (desè), el Tour de Flandes (quart) i la Fletxa Valona (dotzè). Durant la seva tercera participació al Tour de França, es va imposar en tres etapes i va dur el mallot groc durant 5 etapes, abans que Jonas Vingegaard li prengués després de l'onzena etapa. Finalment, va acabar segon de la classificació general i va revalidar la victòria a la classificació dels joves per tercer any consecutiu, fet que l'empata en primera posició amb Jan Ullrich i Andy Schleck amb tres triomfs cadascú. Després de participar en els mundials de Wollongong, encara va triomfar al Gran Premi Ciclista de Montreal, al Tre Valli Varesine i a la Volta a Llombardia, a més de quedar segon al Giro dell'Emilia.

2023

 

Un any més, Pogačar va començar la temporada en plenitud de condicions. Tant és així que es va imposar en les tres primeres curses que va disputar: la clàssica Jaén Paraiso Interior, després d'atacar en solitari a 42km de l'arribada, i les dues primeres etapes de la Vuelta a Andalucía, competició on acabaria guanyant una altra etapa i la general. Posteriorment, es va imposar a la París-Niça, prova on també va guanyar tres etapes, la classificació de punts i la de joves. Durant les clàssiques de primavera, va quedar quart a la Milà-San Remo, tercer a l'E3 Saxo Classic i es va imposar al Tour de Flandes, a l'Amstel Gold Race i a la Fletxa Valona. D'aquesta manera, fou el tercer ciclista capaç de guanyar el Tour de França i el Tour de Flandes, fita només aconseguida fins llavors per Louison Bobet i Eddy Merckx.

El 23 d'abril, quan intentava completar el Tríptic de les Ardenes, va patir una caiguda durant la Lieja-Bastogne-Lieja i es va fracturar el canell, fet que va dificultar la seva preparació per al Tour de França, on va arribar-hi només havent fet un bloc d'entrenament (enlloc dels dos habituals) i només havent competit (i guanyat) als campionats nacionals eslovens de ruta i de contrarellotge. La seva participació al Tour de França es preveia com una lluita contra Jonas Vingegaard, el vencedor de l'edició anterior, i així fou. Tot i que Pogačar va aconseguir guanyar la sisena etapa, no va aconseguir superar el danès a la classificació general, i, de fet, va veure com Vingegaard s'imposava clarament a l'única contrarellotge individual i, encara més, li treia quasi cinc minuts a l'etapa següent, de manera que quedava a més de set minuts del líder. Malgrat aquesta gran distància, l'eslovè fou capaç de vèncer també la penúltima etapa i d'acabar segon a la classificació general.

Als Campionats del món de ciclisme en ruta de 2023, realitzats a Glasgow, Escòcia, Pogačar va competir en les modalitats de ciclisme en ruta i de contrarrellotge individual; s'emportà la medalla de bronze en ciclisme en ruta i en la contrarrellotge acabà en 21a posició. A continuació, va acabar la temporada competint a les clàssiques italianes, on va aconseguir quedar entre els cinc primers en les quatre curses i revalidar el triomf al Lombardia.

2024

Abans de començar una temporada que incloïa els Jocs Olímpics, Pogačar va decidir adoptar un enfocament diferent a l'habitual: participaria a dues grans voltes (Giro i Tour) i endarreriria l'inici competitiu fins al març, quan es va imposar en solitari a la Strade Bianche després de més de 80 km escapat. Davant de tots els reptes competitus de la temporada, l'eslovè indicava que la seva prioritat era el Mundial, tot i que també va reconèixer que volia guanyar les tres grans voltes i que, per això, debutaria al Giro. Pogačar va córrer el seu primer monument de la temporada, la Milà-Sanremo, on, després d'un esprint final reduït, aconseguí la tercera posició darrera el belga Jasper Philipsen i l'australià Michael Matthews. Dos dies més tard feia el seu debut a la Volta a Catalunya, prova que s'enduia amb autoritat: no només hi guanyà la classificació general, sinó que també s'imposà a quatre etapes i a les classificacions de punts i de la muntanya. A més, la seva victòria fou la que tingué la diferència més gran de temps sobre el segon classificat des del 1983.

A l'abril, Pogačar competí a la Lieja-Bastogne-Lieja on, després d'un atac a la Cota de La Redoute, s'emportà la victòria en solitari i, amb ella, el seu sisè monument.

Resultats a la Volta a Espanya

• 2019. 3r de la classificació general. Vencedor de 3 etapes. 1r de la   Classificació dels joves

Resultats al Tour de França

• 2020.   1r de la classificació general.   1r del Gran Premi de la Muntanya   1r de la Classificació dels joves.   Porta el mallot groc durant 2 etapes. Vencedor de 3 etapes
• 2021.   1r de la classificació general.   1r del Gran Premi de la Muntanya   1r de la Classificació dels joves.   Porta el mallot groc durant 14 etapes. Vencedor de 3 etapes.
• 2022. 2n de la classificació general.   1r de la Classificació dels joves.   Porta el mallot groc durant 5 etapes. Vencedor de 3 etapes.
• 2023. 2n de la classificació general.   1r de la Classificació dels joves. Vencedor de 2 etapes.