Supralibros: Exlibris estampat en l'enquadernació

El supralibros o superlibris és una indicació de propietat d'un llibre que es realitza en l'enquadernació i sol tenir motius heràldics o monogrames que identifiquen el propietari.

Segons el Termcat els dos termes són correctes: el més habitual es supralibros, però la influència del terme exlibris ha fet, per similitud, que també s'hagi encunyat, modernament, el segon terme, superlibris.

Supralibros: Exlibris estampat en l'enquadernació
Superlibris amb l'escut d'armes del comte Hieronymus von Colloredo, arquebisbe de l'Arquebisbat de Salzburg (1772).
Supralibros: Exlibris estampat en l'enquadernació
Superlibris d'Heinrich Rantzaus (1591) a la portada d'Hieronymus Henninges: Genealogiae aliquot famliarum nobilium Saxoniae, Hamburg 1590
Supralibros: Exlibris estampat en l'enquadernació
Llibres de la biblioteca de Napoleó Bonaparte amb superlibris.

En el món del llibre, s'han utilitzat principalment tres formes de marcar-ne la propietat, les anotacions manuscrites, l'exlibris i el superalibris. Mentre que els exlibris s'estampen o encolen a l'interior d'un llibre, els superlibris s'apliquen a la coberta del llibre, fet que li dona més rellevància.

La data del superlibris sempre serà posterior a la data d'edició del llibre. Així, s'obté alguna pista de quina època era el propietari del llibre.

Els superlibris poden ser textuals o figuratius. Els primers solen estar formats per frases curtes a les cobertes o les inicials del propietari a la part inferior del llom. Els figuratius, principalment en el centre, solen ser motius simbòlics o heràldics. Es realitzen, principalment, amb pa d'or i en relleu a la coberta superior d'un llibre o a la coberta inferior. De la mateixa manera que els exlibris, els superlibris són, principalment, una expressió d'orgull de l'amo del llibre, la marca del propietari i, molt sovint, un motiu ornamental. A més, també poden tenir la funció d'evitar el robatori i pèrdua del llibre.

S'usaren per primera vegada durant el Renaixement, quan es formaren les primeres grans biblioteques privades. Des de llavors hi ha hagut bibliòfils famosos que utilitzaren els superlibris per augmentar el valor d'un llibre, com el cas d'en Jean Grolier de Servières, vescomte d'Aguisy.

Vegeu també

Referències

Bibliografia

  • Ursula Rautenberg (Hrsg.), Reclams Sachlexikon des Buches. Stuttgart 2003, ISBN 3-15-010542-0.

Tags:

EnquadernacióHeràldicLlibreMonograma

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Pallars JussàCarrie (pel·lícula de 2013)Alt CampGafaOcean's TwelveMart (planeta)Fets del sis d'octubreConillFrançaDolores HerediaAlexandre el GranAna Mena RojasEstat de dretMolinerImperialismePetroliGarnichJosep Carner i Puig-OriolVia sublingualTetrisTotalitarismeCantó de PelagruaRetorn al futurGremiTirant lo BlancPau de TarsOnada de fred de 1956Lee Daniel CrockerHenri AnspachItàliaAlex HugoArdaixirGolAntoni Comín i OliveresArt AttackMantell terrestreMartxuetaPremi Razzie a la Pitjor Pel·lículaEzio Auditore da FirenzeJosep Piqué IserteModernismeRamón Cotarelo GarcíaHistòria de CatalunyaIus trium liberorumEl raïm de la ira (pel·lícula)Descobriment d'AmèricaBareillySector primariJosep NieblaGranotaAntiga GrèciaImperi Romà d'OrientCaramellesCantó de VouvrayMarie CurieParc Natural del Delta de l'EbreMonestir de MontserratRussell CroweHiva OaArt sassànidaContaminacióOliveraBAFTA a la millor músicaLa rosa porpra del CaireLlista d'espècies animals en perill d'extincióTeorema de Green-TaoPablo PicassoLa plaça del DiamantEd LauterFeixismeSantiago Rusiñol i PratsRetorn al futur 2La volta al món en vuitanta dies (pel·lícula)Edat antigaGlobus d'Or a la millor direccióAdolf Hitler🡆 More