La superstició és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes.
Aquestes creences no fonamentades i irracionals poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic, per mitjà del qual el practicant creu que els esdeveniments són influïts per aquestes forces o que és possible influenciar-les al futur amb determinades activitats màgiques. La frontera entre fe i superstició és borrosa. Avui com encara més abans dels moviments d'ecumenisme sovint la religió al poder va menysprear la fe dels altres com a superstició sinó d'heretgia i vice versa. Des del segle xvii la il·lustració i la ciència van reduir el camp de la superstició en descobrir certes forces i lleis de la natura, tanmateix sense eliminar-la.
La superstició vol donar explicacions màgiques al que la ciència encara no pot dilucidar completament. Així és una convicció que explica un fenomen a priori i no una conclusió basada en observació metòdica de fets. Es distingeix de la pseudociència que fa teories incorrectes de causalitat tipus post hoc ergo propter hoc, «proves» anecdòtiques o metafòriques sense validació estadística ni grups de control, o dreceres de raonament inductiu. En la vida quotidiana, accions supersticioses tenen tres raons: guanyar control sobre la incertesa, minvar sentiments desemparats i permeten resoldre tasques difícils de la vida de manera més senzilla.
Qualsevol religió establerta conté igualment idees a priori, revelades per llibres sagrats o la tradició. Els uns diran que encendre una espelma per a la Mare de Déu és signe de devoció, altres hi veuran mera superstició. Albert Einstein considerava qualsevol religió com una «superstició infantil». La diferència entre fe i superstició aleshores està determinada per l'autoritat religiosa. Com que atribueix poders sobrenaturals a altres entitats diferents del Déu únic seu, el catolicisme per exemple, classifica la superstició com el primer d'una sèrie de pecats, que contenen a més la idolatria, magia i vidència, irreligió, ateisme i agnosticisme.
La psicologia estudia la superstició per veure com influeix el grup i la persona o com les pròpies creences modifiquen la conducta. Certs comportaments supersticiosos al quotidià són innocus i poden ser salubres pel seu efecte placebo tranquil·litzador. Altres permeten materialitzar de forma ritual, el que no és materialitzable, en donar el sentiment de poder fer qualcom quan de fet hom és impossibilitat. Així, el parent que encen una espelma per a un relatiu greument malalt o en temps d'examens pot mostrar el seu suport, quan directament no pot fer gairebé res. Esdevé menys salubre quan es comença a pensar que amb aquesta espelma n'hi ha prou i que el pacient pot abandonar el tractament mèdic o l'estudiant ja no ha d'estudiar. La línia entre la petita superstició quotidiana innòcua i la superstició psicopatòlogica rau en la dimensió i l'impacte sobre la seva vida i la de l'entorn. Esdevé un tastorn obsessivocompulsiu que necessita tractament quan la preocupació amb les activitats supersticioses impedeix a la persona conduir una vida alegra, desenrotllada i integrada en la comunitat.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Superstició |
This article uses material from the Wikipedia Català article Superstició, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.